Resultats de la cerca

Normalment es dóna en m 2 L’àrea foliar està directament relacionada amb la producció de biomassa, ja que són les fulles verdes de les plantes les úniques capaces d’interceptar la radiació solar i realitzar la fotosíntesi En general, les espècies perennifòlies tenen àrees foliars més grans que les caducifòlies

Bé que una de les seves espècies, el coralet B vulgaris , es fa a Europa, comprèn un gran nombre d’espècies, les unes caducifòlies i les altres perennifòlies, originàries sobretot de la Xina, de l’Himàlaia i de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals són conreades com a ornamentals

Comprèn les cinc ries més grans de Galícia Corcubión, Muros e Noia, Arousa, Pontevedra i Vigo Constituïda per materials paleozoics, presenta un litoral molt fragmentat El clima és oceànic i presenta una vegetació de caducifòlies i pinars Al llarg de les ries hi ha situats importants nuclis urbans, on han estat establertes indústries derivades de la pesca i drassanes

Encara que la meteorologia moderna ha centrat aquest fenomen a l’Àsia meridional, on fou per primera vegada estudiat, hom ha parlat de climes monsònics en altres regions intertropicals Àfrica oriental, golf de Guinea i, fins i tot, extratropicals SW d’Europa, Escandinàvia, basant-se només en el fet superficial de l’atracció i la dispersió periòdica dels vents originada per les altes i les baixes tèrmiques d’algunes regions continentals Les pluges monsòniques, pel fet de coincidir amb l’estiu, originen un bosc tropical amb espècies caducifòlies i faciliten una agricultura rica

Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la…

Fulla de la dicotiledònia Sapindus , procedent dels jaciments miocens de la Bisbal Baix Empordà Jordi Vidal / MIPS A uns 2 km de la ciutat de la Bisbal, a la localitat de Cruïlles, en una pedrera dels seus voltants, hom ha trobat restes d’una flora fòssil pertanyent possiblement al Vallesià superior, ja que se situa per sobre d’un jaciment de mamífers datat com del Vallesià mitjà Les plantes apareixen en capes argiloses de tonalitat vermellosa i groguenca amb intercalacions d’arenes i de conglomerats En l’estudi paleoecològic de la flora trobada es poden diferenciar dues paleofitoassociacions…

Àrea de nidificació del raspinell pirinenc Certhia familiaris als Països Catalans Maber, original dels autors El raspinell pirinenc ocupa una àrea força ben delimitada que fa bona la seva denominació S’estén per ambdós vessants dels Pirineus axials, i en el seu sector oriental arriba al Canigó i al Ripollès, i en una part dels Prepirineus, com ara el Cadí i els boscos de la serra del Boumort a l’E de la conca de Tremp Les densitats màximes són reportades d’una altitud aproximada de 1500-2000 m A més d’aquest important nucli als Pirineus, aquesta espècie viu també a la Serralada Cantàbrica i…

Les temperatures hivernals són baixes i les precipitacions són moderades i en bona part cauen en forma de neu El sòl típic és un podzol El sotabosc és pobre i consta d’ericàcies subarbustives, d’algunes herbes humícoles i de molses Als llocs entollats hi ha torberes d’esfagne Als indrets més afavorits es desenvolupen comunitats megafòrbiques També s’hi troben bosquets de bedolls i salzes El bosc subalpí pot ésser considerat com una irradiació extrema, cap al sud, de la taigà

Àrea de nidificació del pinsà comú Fringilla coelebs als Països Catalans Maber, original dels autors La nostra població sedentària de pinsans es veu reforçada cada any per una importantíssima població hivernal procedent del NE d’Europa, de forma que llavors passa a ser un dels ocells més importants en efectius del nostre país Aquests hivernants, que apareixen en diferents onades des del final de setembre o començament de novembre, amb una màxima de la segona desena d’octubre fins al final de novembre, semblen retornar any rere any a la mateixa zona Aquests hivernants se’ls pot trobar fins…

Els tipus biològics “La tundra és un bosc sense arbres”, diu un aforisme rus Un aforisme encertat perquè posa de relleu la similitud fisiognòmica entre la tundra i el sotabosc dels boscos boreals Arbustos nans nabius i gerderes i un dens estrat de molses i líquens són trets comuns prou significatius Els líquens Juntament amb els briòfits, els líquens són components indefectibles dels paisatges de la tundra Els líquens de la tundra mostren una sorprenent diversitat d’espècies, sobretot si es pensa en les severes condicions climàtiques en què s’han de desenvolupar A la tundra de la península de…