Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
àcid carboxílic
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format…
síntesi acetilacètica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió de l’acetilacetonat d’etil o d’un derivat monoalquilat seu, d’acord amb l’esquema El trencament del cetoèster així format pot tenir lloc per dos procediments diferents A més de la hidròlisi i posterior descarboxilació, que condueix a l’obtenció de cetones alquilmetíliques, on el procés global representa l’acetonilació de la resta R´, hom pot, mitjançant un tractament bàsic, fer la transformació inversa a la condensació de Claisen, la qual cosa permet d’obtenir àcids carboxílics síntesi malònica i representa formalment la…
reacció de Grignard
Química
Reacció d’addició nucleofílica del carbanió R- sobre un àtom positiu o un enllaç polar.
Es produeix mitjançant l’acció del reactiu de Grignard , i hom pot obtenir àcids carboxílics, alcohols, aldehids, i altres composts
tetrahidrofolat
Química
Qualsevol sal de l’àcid tetrahidrofòlic.
Els grups carboxílics dels residus de l’àcid glutàmic de l’àcid tetrahidrofòlic estan ionitzats a pH fisiològic i, en conseqüència, el tetrahidrofolat n'és la forma activa
descarboxilació
Química
Eliminació d’un grup carboxil o d’uns quants en una molècula orgànica.
Els àcids carboxílics solubles en aigua es descarboxilen formant sals amb el NaHCO 3 i amb ulterior despreniment de CO 2 per això aquesta reacció és emprada per a identificar-los Un exemple de descarboxilació és la reacció de Hunsdiecker
hidrazina
Química
Líquid incolor que es fon a 1,4°C i bull a 113,5°C.
Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets
reacció de vinilació
Química
Cadascuna de les reaccions en què l’acetilè addiciona un compost amb hidrogen actiu per a formar un derivat vinílic, d’acord amb l’esquema: HC ≡CH + H -Z →H2C=CH - Z.
D’aquesta manera, l’acetilè addiciona cianur d’hidrogen per a formar acrilonitril, alcohols per a formar èters alquilvinílics, àcids carboxílics per a formar èsters vinílics, amines secundàries per a formar enamines o l’acetilè mateix per a formar butení Alguns d’aquests processos, com és ara l’addició de metanol a l’acetilè, són d’importància industrial en la preparació de monòmers vinílics
esterasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que hidrolitzen (hidrolasa) enllaços èster.
Un grup d’esterases comprèn les que actuen sobre els èsters carboxílics dels triglicèrids lipasa, fosfolípids, acetilcolina, o sobre els èsters del colesterol o d’alcohols simples N'hi ha unes altres que són actives sobre els èsters d’àcids inorgànics, com el fosfòric fosfomonoesterasa , fosfodiesterasa , nucleasa o el sulfúric sulfatasa En general participen en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari
helofitisme
Ecologia
Adaptació d’algunes plantes a resistir períodes llargs d’inundació.
Durant aquests períodes es produeixen situacions d’anòxia prop de les arrels de les plantes afectades L’anòxia va acompanyada de processos anaeròbics de descomposició, alliberament de nitrogen o d’òxids de nitrogen en forma gasosa, acumulació d’àcid sulfhídric, altes concentracions de ferro i manganès en forma soluble i alliberament d’àcids carboxílics i hidrats de carboni Tot plegat configura un medi químic que planteja greus problemes per a l’activitat dels vegetals superiors i la seva adaptació
configuració cis- trans-
Química
Tipus d’isometria geomètrica per la qual un mateix compost presenta la forma cis-
, amb dos grups de la molècula del compost en un mateix costat, o la forma trans-,
amb tots dos grups en costats oposats d’un determinat pla molecular.
Per exemple, l’àcid butendioic presenta la forma cis- àcid maleic quan els dos grups carboxílics són al mateix costat del doble enllaç, i la forma trans- àcid fumàric quan són en costats oposats La configuració cis- trans- és representativa dels composts olefínics i dels sistemes alicíclics i és atribuïda sempre a la restricció total de rotació lliure entorn del doble enllaç, en els primers composts, i a la rigidesa dels enllaços que formen l’anell, en els segons
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina