Resultats de la cerca

La Societat Espanyola de Carburs Metàllics La Societat Espanyola de Carburs Metàllics no era espanyola sinó suïssa per l’origen del seu capital El grup promotor fou la Société d’Entreprises Elèctriques, amb domicili a Ginebra L’empresa es constituí a Madrid el 19 de novembre de 1897, amb un capital d’un milió de pessetes L’objectiu primer de l’empresa era l’aprofitament de la tecnologia pròpia en el sector dels forns elèctrics En aquell moment, el producte de forn elèctric més rendible era el carbur de calci, base del gas acetilè D’aquí el nom de “carburs metàllics” de l’empresa La primera…

L’Electroquímica de Flix SA La sosa o carbonat de sodi és un dels components més importants de la química, segons tots els diccionaris i les enciclopèdies del segle XIX Com a blanquejant té utilització directa en la indústria tèxtil i és també indispensable per a la fabricació del sabó i del vidre La sosa natural es trobava en les cendres de la barrella, una planta herbàcia força corrent als Països Catalans, vora del mar Durant el segle XVIII el conreu de la barrella fou intensiu en zones com el Delta de l’Ebre, el Baix Cinca o la regió d’Alacant, d’on s’exportava cap a França i altres països…

L’alt Llobregat, de Manresa cap amunt, conté algunes de les més importants colònies industrials catalanes Els manresans i els berguedans tenen un paper essencial en la història de la indústria cotonera catalana Uns i altres buscaren l’aprofitament energètic que els podien donar les aigües del Llobregat i establiren les seves fàbriques a la vora del riu, a prop de casa Estació de Fígols Les mines Els interessos carboners de la conca de l’alt Llobregat, units als dels cotoners, actuaren a favor de la continuïtat del ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà, amb perjudici de la ciutat de Berga A…

L'òptic Francesc Dalmau i el seu fill Tomàs Francesc Dalmau i Faura fou el primer i més important constructor i importador d’instruments científics de Catalunya, a la primera meitat del segle XIX La seva professió era la d’òptic i amb ella adquirí un fort prestigi a Barcelona El 1842 era al carrer de Lladó Al voltant del 1846 s’installà en una botiga del carrer de Ferran, prop de l’actual plaça de Sant Jaume La botiga tenia tres portes La primera donava al taller d’òptica en el qual s’elaboraven i tallaven els vidres per a les ulleres, bé per a corregir la visió, bé per a ulleres de llarga…