Resultats de la cerca
Es mostren 327 resultats
Francesc de Paula Bedós i Arnal
Literatura
Medicina
Metge, poeta, autor teatral, crític i publicista.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on féu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal, fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista “Ars” 1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la “Revista de Sabadell” i a altres publicacions sabadellenques, i a “Lo Catalanista”, “Acció Catalana” i “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, amb poemes, que quedaren dispersos, articles de divulgació científica, història…
Joan Illas i Vidal
Economia
Història del dret
Advocat i economista.
Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç intervingué també en les activitats de la Junta de Fàbriques Fou un proteccionista convençut Collaborà en El Imparcial i El Vapor dirigí El Bien Público i fou redactor de La Discusión Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, féu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista La seva obra cabdal, Cataluña en España 1855, produí un fort impacte a Madrid i Barcelona i fou qualificada per Vicens i Vives com la primera anàlisi conscient de…
Gregorio Marañón y Posadillo
Historiografia
Metge, historiador i assagista castellà.
Estudià medicina a Madrid, on després 1931 fou catedràtic d’endocrinologia Amb José Ortega y Gasset i Ramón Pérez de Ayala constituí l’Agrupación al Servicio de la República S'exilià a París durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra científica aportà a la sexologia observacions clíniques —avui força superades— sobre sexomorfologia, anomalies dels caràcters sexuals, enfocaments endocrinològics i, principalment, sobre la intersexualitat D’entre les seves obres científiques cal esmentar Las glándulas de secreción interna y las enfermedades de la nutrición 1914, Don Juan 1940, Tres ensayos…
marina mercant
Transports
Part de la flota d’un estat destinada al comerç marítim i al transport de passatgers.
Gairebé tota la marina mercant mundial és equipada per companyies privades de navegació, però hi ha unes lleis internacionals que regulen les pràctiques marítimes, tant pel que fa al transport com a la navegació, al personal, etc La conferència de Ginebra sobre el dret de la mar 1958 codificà el dret consuetudinari vigent fins aleshores per a les diverses marines dels estats Fou admès que, com a norma general, un vaixell en alta mar és sotmès només al dret internacional i a les lleis de l’estat de la bandera la nacionalitat dels vaixells mercants és determinada en gairebé tots els estats per…
caure
Escaure’s en tal temps, trobar-se en tal lloc, afectar en tal manera la conveniència, el gust, els interessos, etc, d’algú.
coneixement de fe
Cristianisme
Coneixement que, en virtut de la revelació i en l’àmbit de la fe, el creient té respecte a Déu i al misteri de salvació.
A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers hom…
escola diferenciada
Educació
Escola separada per sexes, que pretén atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d’aprenentatge de nens i nenes.
Hi ha un debat sobre la conveniència d’educar els nens i les nenes conjuntament o separadament a la mateixa escola i a la mateixa aula La majoria dels centres practiquen la coeducació en escoles mixtes, però també hi ha escoles que proposen la separació i addueixen arguments sobre el potencial educatiu d’aquesta pràctica docent En alguns països europeus l’educació diferenciada és prohibida a les escoles públiques, si bé és una pràctica comuna a força escoles privades Els últims anys s’està reintroduint a Europa, a partir de països anglosaxons Els arguments a favor de l’escola…
areòmetre
Física
Instrument utilitzat en areometria per a determinar el pes específic dels líquids, consistent en una tija de vidre, seguida d’un eixamplament que fa de cambra d’aire i acabada amb un altre eixamplament més petit que conté mercuri o granalla de plom.
La seva flotabilitat en un líquid és funció directa del pes específic d’aquest líquid de forma que la longitud de tija que sobresurt de la superfície serveix, prèviament graduada, per a poder-lo determinar La tija pot ésser graduada directament en pesos específics, i llavors l’instrument pren el nom de densímetre, o en unitats convencionals, anomenades graus, fixats a conveniència particular del ram industrial que en fa ús Són emprats els graus Baumé en aplicacions generals, els graus API en la indústria del petroli, els graus Brix en la indústria del sucre, etc Les…
Zimbàbue 2012
Estat
Les diferències entre el president Robert Mugabe i el seu primer ministre, Morgan Tsvangirai, van bloquejar els treballs de la redacció d'una nova carta magna, un pas indispensable perquè es puguin celebrar les eleccions generals al març del 2013 Entre les reformes constitucionals destaquen la reducció dels poders del president, un canvi rebutjat per Mugabe, l'eliminació de la pena de mort per a les dones i els menors de 21 anys i majors de 70, la creació d'una comissió de drets humans i la indemnització dels grangers blancs expropiats Qualificat pels mateixos protagonistes de "matrimoni de…
coberta
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Artifici que, col·locat damunt un edifici, el protegeix de les inclemències del temps, especialment, de la pluja i de la neu.
Per a això cal que tingui superfícies en pendent per on l’aigua o la neu s’escorrin cap a l’exterior de l’edifici El pendent cal que sigui més fort a les localitats on l’acumulació de neu podria representar un excés de pes, i pot ésser més suau quan hom preveu només l’eliminació d’aigua Els materials emprats han d’ésser impermeables i molt resistents als agents atmosfèrics per tal que conservin, al llarg del temps, llurs propietats Els materials que hom empra o ha emprat amb aquesta finalitat són de moltes menes i, durant molts segles, variaven sobretot d’acord amb l’emplaçament de l’edifici…