Resultats de la cerca

Situació Portada de l’església del segle XII, inicialment al mur de migjorn i traslladada posteriorment al mur de ponent ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea El poble d’Odelló és situat als vessants del roc de la Calm L’església parroquial de Sant Martí és a l’interior de la localitat Una de les seves façanes dona al carrer i l’altra a una petita placeta Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 56” N - Long 2° 2’ 7” E Per a anar-hi, cal seguir la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix i després d’haver fet 15 km agafar una carretera local, a mà esquerra, en direcció nord-oest, que va a Vià i…

Situació i presentació Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric a l’altra banda de la Tordera, Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera Maresme i per l’W amb el de Sant Celoni Vallès Oriental S’estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs 391 m, i pel sector de la plana alluvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori Hi abunden les alzines, les alzines…

Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades que origina…

Quantitat de captures en funció de l’hora i durant quatre dies seguits Les barres grogues corresponen al període nocturn Original dels autors L’escamarlà o garagan Nephrops norvegicus és un crustaci decàpode que viu als fons de fang compacte de la plataforma i el talús continentals, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, on constitueix una important pesquera A la Mediterrània occidental es troba entre 80 i 600 m de fondària Igual que altres peixos, molluscs i crustacis, l’escamarlà forma part íntima de la cultura gastronòmica i marinera del nostre país L’escamarlà és un animal que creix…

Vista del costat meridional d’aquesta església, amb tot el mur decorat amb arcuacions i lesenes ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Julià dels Garrics o Sant Julià de Pera és situada en lloc despoblat, al costat del riu Bona Mapa 34-11253 Situació 31TCG731787 La pista per a arribar-hi surt de la carretera de Sorribes de Lavansa a la Seu d’Urgell, poc abans de Sisquer, que creua el riu per un gual, prop d’un antic pont JAA-MLIC Història L’advocació de sant Julià, a la vall de Lavansa, és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i el 1056, de venda del 1085, i de donació del 1089…

Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

Situació Torre mestra que presideix el castell, de la qual només es conserva el nivell inferior ECSA - J Bolòs El vell castell de Panillo és emplaçat entre els pobles de Panillo i Pano, en un contrafort septentrional de la serra de Sant Martí, a gairebé 1 000 m d’altitud, a la partió d’aigües amb la vall del Cinca Mapa 31-11250 Situació 31TBG763813 S’hi arriba per la carretera de Troncedo que surt a l’esquerra de la carrereta comarcal de la vall de Benasc, passat Graus, abans del primer pont que creua l’Éssera Per aquesta via cal superar l’actual poble de Panillo i pujar al cim de la serra…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa Pla d’Urgell al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcellacions…