Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
criptografia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure en caràcters secrets.
Hi ha tres sistemes bàsics d’escriptures secretes les invisibles , fetes amb tintes simpàtiques, les convencionals , basades en l’ús d’elements convinguts que produeixen un efecte diferent de la comunicació real del text, i les xifrades , basades en la transposició de lletres, síllabes o qualssevol elements del text, o bé en llur substitució per altres, segons unes equivalències expressades en una taula o clau xifra Coneguda des de l’antiguitat, l’escriptura xifrada assolí una gran importància durant l’edat mitjana Als Països Catalans fou utilitzada des del s XIV en la correspondència…
criptografia
Matemàtiques
Aplicació de tècniques matemàtiques que permeten xifrar i desxifrar missatges, de manera que només pugui ésser interpretat pel receptor al qual van adreçats.
Hi ha diferents estratègies per a xifrar la informació, però gairebé totes consisteixen a modificar algun paràmetre de la comunicació segons una seqüència pseudoaleatòria coneguda per l’emissor i pel receptor La seqüència és pseudoaleatòria en aquest sentit el receptor que desconeix la clau amb què ha estat generada interpreta que és del tot aleatòria, mentre que aquell que sí que la coneix pot reproduir la seqüència amb una certa facilitat El xifratge de la informació s’estén a tot tipus de comunicació que requereixi un cert grau de seguretat i als sistemes de radiodifusió de pagament La…
criptografia
Música
Ús de la notació musical per a comunicar missatges extramusicals només perceptibles pels coneixedors del codi utilitzat.
Els codis més freqüents es basen en la utilització dels noms de les notes del sistema alfabètic utilitzat als països influïts per les cultures anglòfones i germanòfones per a significar noms propis, topònims, paraules, frases, etc En són exemples coneguts el del tema B-A-C-H si♭-la-do-si♮, utilitzat pel mateix JS Bach a l’última fuga de L’art de la fuga i per molts altres compositors el tema D-S-C-H re-mi♭-do-si♮ simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D Šostakovič utilitzat entre altres llocs en el seu Quartet núm 8 , i els moltíssims exemples de…
autenticació
Acte de confirmació de l’autenticitat d’una dada, d’un conjunt de dades o d’una entitat.
En el món digital es troben principalment dos tipus d’autenticació autenticació d’entitats i autenticació de paquets de dades digitals per la xarxa En l’autenticació d’entitats, que sovint s’anomena autenticació d’usuari, el mitjà d’autenticació més habitual és la dupla usuari i contrasenya, però també se'n fan servir d’altres com ara l’ús de targetes com per exemple, el DNI electrònic, l’anàlisi de l’iris o de les empremtes digitals En el sistemes de seguretat, autenticació no és el mateix que autorització, que és el procés de donar determinats privilegis o drets d’accés a les entitats en…
esteganografia
Art i ciència d’escriure missatges ocults de tal manera que ningú, excepte l’emissor i els destinataris, sospiti de la seva existència.
El primer ús registrat del terme fou el 1499 com a títol d’un tractat de criptografia i esteganografia disfressat de llibre de màgia negra escrit per Johannes Trithemius Els seus orígens, però, remunten a l’any 440 aC, en què l’historiador Heròdot mencionà a les seves Històries com Demeratus escriví un missatge per alertar d’un possible atac a Grècia, escrivint-lo en una tauleta de fusta i la cobrí de cera Les tauletes de cera s’utilitzaven com a superfície d’escriptura reutilitzable Un altre exemple de l’ús de l’esteganografia fou practicat per Histiaeus, que…
agent secret | secreta
Política
Persona encarregada per un govern per dur a terme missions d’espionatge i de contraespionatge, que pertany a una organització especialitzada o bé col·labora amb la policia secreta, dins el propi país o a l’estranger.
L’agent secret és instruït en les tècniques d’informació adequades criptografia, fotografia, aparells de comunicació i en les dades relatives al país on ha d’actuar Aquests coneixements converteixen l’agent secret en un tècnic de l’espionatge i el distingeixen del simple espia
criptògraf | criptògrafa
Persona que practica la criptografia.
criptologia
Disciplina científica que es dedica a l’estudi de l’escriptura secreta, és a dir, que estudia els missatges que, processats d’una determinada manera, es converteixen en difícils o impossibles de llegir entitats no autoritzades.
Amb l’aparició de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i l’ús massiu de les comunicacions digitals, s’ha produït un nombre creixent de problemes de seguretat L’objectiu de la criptologia s’ha generalitzat per a estudiar les tècniques que s’encarreguen de proporcionar seguretat de la informació Els camps en què es divideix la criptologia són la criptografia, la criptoanàlisi, l’esteganografia i l’estegoanàlisi
criptoanàlisi
Part de la criptologia que estudia els sistemes criptogràfics per a trobar debilitats i trencar la seva seguretat sense el coneixement d’informació secreta.
Típicament, això es tradueix en desxifrar un missatge o en aconseguir la clau secreta de xifrat En el llenguatge no tècnic, es coneix aquesta pràctica com trencar o forçar el codi , encara que aquesta expressió té un significat específic dins l’argot tècnic El terme criptoanàlisi també s’utilitza de manera general per a referir-se a qualsevol intent de trencar la seguretat d’altres tipus d’algorismes i protocols criptogràfics El terme no inclou els atacs que no es basen en els punts febles de la criptografia utilitzada a la codificació
funció resum
Electrònica i informàtica
Algorisme o subrutina funció que converteix una cadena de dades en una altra de menor longitud.
El resum és el resultat de dita funció o algorisme Un requisit fonamental de les funcions resum és que garanteixin que la probabilitat que es pugui trobar una, dues o més cadenes d’entrada que tinguin el mateix resum sigui molt petita Alguns exemples de funcions de hash són l’MD5, el SHA-1 i, en general, els CRCs L’ús de la funció resum està molt estès en el camp de la criptografia, per tal de garantir la integritat de missatges, en la indexació de dades per accelerar les cerques i en les comunicacions digitals com a codi de redundància per a detectar o corregir errors de…