Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Bernat Capó i Garcia
Edicions del Bullent
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Collaborador habitual a la premsa valenciana Levante , Jornada , Información , La Marina , Marcador , El Temps , Saó , etc, participà com a soci fundador en el Diario de Valencia i a Noticias al Día i fou director del periódic mensual El Poble de la Marina 1986-1991 Actiu divulgador cultural, fou membre de diverses organitzacions culturals i soci fundador d’Acció Cultural del País Valencià i fundador de l’Associació Hispano-Àrab Alacantina, qué també presidí És autor, entre d’altres, d’ Estampes pobletanes 1978, Espigolant pel rostoll morisc 1980, El rossinyol del Pou d’avall 1983, La…
,
Sunyer I de Pallars
Història
Comte de Pallars (996-1010/11), fill petit de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en confirmà la dotació 1010 i reconegué els…
Joan Gaspar Roig i Gelpí
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Durant la seva infantesa habità a Girona i més tard a Barcelona Algun temps després es feu pare mínim i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 Entre el 1670 i el 1673 habità un temps a Madrid i obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó Els últims anys de la seva vida els visqué als convents de Barcelona i de Manresa Escriví diversos llibres de tema religiós, però és més rellevant la seva tasca com a historiador, tot i que les seves tesis sovint són inexactes i tendencioses Destaquen els se-güents Sermó dels illustríssims màrtirs i patrons de la…
Gonçal J. Viñes i Masip
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador i arqueòleg.
Vida i obra Ordenat de sacerdot 1906, tot el seu ministeri sacerdotal transcorregué a la collegiata de Xàtiva, al principi com a vicari, després com a beneficiat i, finalment, com a canonge arxiver i cronista 1917 De personalitat polifacètica, participà en diversos certàmens literaris, on guanyà alguns guardons, entre els quals el primer accèssit a la flor natural També fou director durant molts anys del setmanari El Obrero Setabense , on publicà la majoria de les seves investigacions i articles sobre dades per a la història de Xàtiva i poesies tant en castellà com en català Així mateix es…
Josep Moran i Ocerinjauregui
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
És diplomat en arqueologia hispànica per l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona 1979, llicenciat en filologia hispànica 1981 i doctor en filologia catalana 1988 per la Universitat de Barcelona Ha estat collaborador de l’Institut d’Estudis Catalans 1980-83, professor de llengua catalana de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona 1981-87, professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona des del 1983 i des del 1990 com a titular numerari Els seus principals àmbits d’interès com a investigador i docent són la història de la…
,
Sant Esteve d’Esplugafreda (Tremp)
Art romànic
L’any 920 el monestir d’Alaó adquirí per donació de Ceno una vinya al lloc dit Velonce, a la vall d’Esplugafreda Així mateix, consta al Cronicó I de Ribagorça que el bisbe Eimeric dedicà l’església de Spelunca Frigida Sens dubte aquesta consagració data d’abans de l’any 1000, ja que vers el 997 el prevere Cèntul donà en testament al cenobi d’Alaó la porció d’una casa amb dos cups que tenia per compra al vilar d’Esplugafreda, prop l’església de Sant Vicenç —primitiva advocació de l’església—, i que confrontava a sol ixent amb la penya, pel ponent amb la casa d’Apó i per dalt amb…
crònica
Historiografia
Text historiogràfic, generalment circumstancial i no encaixat rígidament dins unitats cronològiques, com s’esdevé amb els annals i els dietaris, sinó amb text seguit, bé que, en termes generals, respecti l’ordre en el temps.
La denominació de crònica i les seves variants tardanes de canònica i corònica ha estat aplicada a texts d’aquesta mena des de la fi de l’edat antiga s IV, amb Eusebi de Cesarea i Jeroni fins ben entrada l’edat moderna Als Països Catalans, ja és denominada crònica la del bisbe de Girona Joan de Bíclarum 592, que és més aviat un cronicó , i també així la Crònica Universal del Principat de Catalunya , de Jeroni Pujades 1609, la Corónica de los moros de España , de Jaume Bleda 1618, i la Crònica universal d’un anònim jesuïta català, closa el 1691 Cal distingir les d’origen erudit de…
Pere Xamena i Fiol
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere Fou professor de l’esmentat seminari 1945-62 i de l’Escola de Comerç de Palma 1957-62 Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx 1730-1959 1960, Anys enrera cronicó dels segles XVI a XIX 1963-2012,…
,
Jaume Safont
Literatura catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la generalitat, dietarista i poeta.
Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i en tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471 amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari És autor de quasi totes les notícies del Dietari de la diputació del general o de la generalitat entre el 1454 i el 1472 Hi posà senyals…
Jaume Safont
Literatura catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari És autor de quasi totes les notícies del Dietari de la Diputació del General o de la Generalitat entre el 1454 i el 1472 Hi posà…