Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Mercè Boada i Rovira
© Generalitat de Catalunya
Medicina
Neuròloga.
Doctora en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, fins el 2013 ha estat cap del servei de neurologia del departament de malalties neurodegeneratives de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona Ha centrat la seva activitat professional en el camp de la demència, especialment en la malaltia d’Alzheimer , i ha dut a terme recerca sobre biomarcadors i proteïnes de senyalització d’aquesta malaltia, els factors genètics i ambientals involucrats en la seva aparició i l’aplicació de models terapèutics de psicoestimulació cognitiva i d’altres Autora d’un gran nombre…
encefalopatia hepàtica
Medicina
Complicació de la cirrosi amb hipertensió portal.
L’augment de la pressió sanguínia al sistema porta, secundari a la dificultat del flux sanguini per a circular a través del fetge cirròtic, provoca una dilatació de venes anastomòtiques entre el sistema venós portal i el de la vena cava, de tal manera que s’estableix un pas progressiu de sang provinent dels capiŀlars intestinals, on ha succeït l’absorció de nutrients, cap al sistema venós de retorn cap al cor, on la pressió és menor Aquestes venes portocaves aporten, a la circulació sistèmica, sang amb unes concentracions de diverses substàncies que no s’han regulat pel fetge La concentració…
literatura hondurenya
Literatura
Literatura en llengua castellana desenvolupada a Hondures.
Les primeres obres de la literatura independitzada són les del civilizador José Cecilio de Valle 1780-1834 La poesia del s XIX fou romàntica José ADomínguez 1869-1903, Froilán Turcios 1878-1943 L’avantguardisme influí sobre els poetes del s XX Jacobo Cárcamo 1914-59, Marco APonce 1908-32, Alejandro Valladares 1910 La narrativa es decantà pel realisme i la crítica social Argentina Díaz Lozano 1909, Carlos Izaguirre 1894-1956, Marcos Carías 1905-49, Víctor Cáceres 1915 Posteriorment es destacaren els poetes Roberto Sosa 1930, Pompeyo del Valle 1930, Nelson Mierren 1931 i Raúl Elvir 1937 i els…
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’…
al·lucinació
Percepció d’un objecte o d’un estímul extern inexistents, considerats pel subjecte com a reals.
Segons el desordre dels sistemes sensorials hom les classifica en allucinacions acústiques en què hom escolta sons més o menys elementals acúfens i veus que injurien, repeteixen el pensament, donen ordres i, fins i tot, conversen entre si i designen el malalt en tercera persona allucinacions visuals que solen anar acompanyades d’una tonalitat afectiva eufòrica i exultant visions místiques i estats d’èxtasi o apassionada visions eròtiques les més simples fotòpsies són caracteritzades per la percepció de tot el camp visual tenyit d’un color o per l’aparició d’un espurneig en d’…
deliri
Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d’incoherència i confusió mentals, d’excitació nerviosa i d’al·lucinacions, sobretot de tipus visual.
Hom troba el deliri en malalties infeccioses, intoxicacions, manies, etc Generalment hi predomina un estat d’ànim de temor, provocat per amenaces imaginàries, que determina el matís recelós i defensiu de les illusions delirants Coincidint amb el doble moviment de l’afectivitat, els deliris poden ésser de caràcter depressiu deliris de condemna i culpabilitat, de destrucció, de persecució, d’indignitat, etc o expansiu deliris de grandesa, de potència, de reforma social i política, etc i àdhuc hom troba sovint en una mateixa crisi delirant un primer moment depressiu seguit d’un altre d’expansiu…
Palau del Marquès de Llió (Barcelona)
Art romànic
És l’edifici número 12-14 del barceloní carrer de Montcada, al barri de Ribera, fent cantonada amb ei carrer la Barra de Ferro, del qual és el número 10 Actualment encara resta part de l’estructura del segle XIV, tot i que devia haver existit un edifici anterior, atès que encara es conserven unes pintures murals del segle XIII que feien referència a les campanyes militars que efectuà el rei Pere II, el Gran, a Sicília Del palau del segle XIV, hom pot contemplar la façana i la torre angular en la qual encara subsisteixen algunes finestres gòtiques La configuració del pati correspon a aquesta…
Sistema nerviós en la vellesa
Les modificacions que experimenta el sistema nerviós mereixen una consideració especial, ja que poden condicionar en bona mesura la vida de relació de la persona Per començar, atès que les neurones no tenen capacitat per a reproduir-se, la pèrdua progressiva d’aquesta mena de cèllules és irremplacable, amb el consegüent deteriorament global i progressiu del funcionament neurològic En avançar l’edat es poden detectar nombrosos canvis anatomies en el teixit nerviós, tant microscòpics com macroscòpics, i a més es verifiquen canvis funcionals, com ara una disminució en la velocitat de la…
Algèria 2010
Estat
El terrorisme va seguir fent estralls en un país que ha estat el principal objectiu i base de reclutament de la branca magribina d’al-Qaida El Govern algerià va multiplicar l’esforç en la lluita antiterrorista, especialment al sud del país i en coqaboració amb altres governs No obstant això, no va poder evitar que un coqaborador en plena crisi de demència assassinés al febrer el cap de la policia algeriana i home clau de la política antiterrorista, Ali Tounsi En parallel, el país va patir atacs menys convencionals contra els seus interessos com el boicot a diversos web algerians…
apràxia
Patologia humana
Incapacitat d’executar voluntàriament i d’una manera apropiada determinats gests o moviments anteriorment apresos, sense que existeixin paràlisi ni altres trastorns motors simples, ni demència.
N'hi ha de diferents tipus en l' apràxia ideatòria , el malalt falla en l’evocació i l’ordenació dels moviments elementals per a executar un acte complex en l' apràxia melocinètica o innervatòria de Kleist , el malalt concep bé el pla motor, però falla en la seva execució en l' apràxia ideomotora , el malalt és impossibilitat de realitzar un gest senzill, aïllat, però el pot realitzar quan forma part d’un acte complex en l' apràxia constructiva , el malalt no pot dibuixar un objecte, copiar una figura geomètrica amb palets o peces, o afaiçonar-la amb fang, etc en l' apràxia instrumental , el…