Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
devanagari
©
Lingüística i sociolingüística
Forma d’escriptura índia que deriva de l’antic brahmi
, com la majoria de les escriptures de l’Àsia central i del sud.
Hom troba els primers vestigis del devanagari en inscripcions del segle VII, i són una modificació de l’escriptura gupta, posada en voga al segle IV per la dinastia homònima D’escriptura tradicional del sànscrit, el devanagari ha esdevingut l’alfabet de l’hindi modern
bugui
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels buguis, molt semblant al macassarès, una de les més importants del grup indonesi.
La literatura, escrita en caràcters derivats de l’alfabet devanagari, és d’una gran riquesa
caixmiri
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària parlada per prop de dos milions de persones (1981) a la vall del Caixmir i a les muntanyes veïnes.
Pertany originàriament al grup dàrdic, però ha rebut fortes influències literàries del sànscrit Presenta trets morfològics arcaïtzants És escrit en l’alfabet Sharada , derivat del devanagari Ha estat el vehicle d’una de les literatures índies indi
hindi
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària derivada del ´saurasenī, un dels pràctics medievals.
El hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de la Unió Índia El hindi modern deriva del hindvi, dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l’urdú virtualment idèntic al hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa, emergí com una mena de lingua franca del nord de l’Índia, anomenada kharīboli , és a dir, llengua pura És parlat per uns 130 milions d’individus, i té dues variants principals l’oriental i l’occidental, situades globalment a dins i al voltant d’Uttar Pradesh El hindi oriental comprèn tres…
thai
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua, anomenada també siamès
, pertanyent al grup sud-occidental de la família tai
, parlada per uns 25 milions de persones a Tailàndia.
Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi Hom hi pot distingir tres dialectes l' ubon del NE, el chiangmai del N i el nakhornsrithamrat del S D’estructura essencialment monosillàbica, té també molts mots polisillàbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies Uns altres trets importants són la collocació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes…
bengalí
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup índic oriental derivada del magadhi, parlada per la majoria de la població de l’estat de Bengala Occidental (Índia) i de Bangladesh, amb un total de més de 100 milions de parlants.
El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica La declinació és reduïda als casos absolut i oblic, i no posseeix formes especials per a notar el gènere El plural és també sovint notat amb l’addició d’un terme, en aquest cas, quantitatiu L’adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas El verb no distingeix les formes del singular i del plural El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses Hi ha notables diferències entre la llengua colloquial i la llengua literària La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu Hugli, posseeix…
sànscrit
Lingüística i sociolingüística
Forma ‘‘elaborada’’ (saṃskṛta) de l’antic indoari
.
Pertany a la família indoeuropea Conegut en la seva forma més arcaica per vèdic, és la llengua dels texts posteriors del cànon hindú, molt pròxims a la llengua codificada per Pāṇini s V Hom n'assenyala quatre fases el sànscrit hièratic o de Pāṇini , forma codificada per excellència el sànscrit èpic , la llengua del Mahābhārata i del Rāmāyana el sànscrit clàssic , que constitueix la llengua dels Kāvya històries, Purāna, Katha drames, i el sànscrit medieval , llengua de cultura a l’Índia i, en part, lingua franca , amb nombroses variants Des del punt de vista fonètic manté les oclusives…
Les poblacions humanes dels boscos monsònics
Els humans del sud-est d’Àsia La presència d’humans al sud-est asiàtic és ben antiga, com ja va demostrar el metge holandès Eugène Dubois a les acaballes del segle XIX, quan hi anà a la recerca de la baula perduda entre els humans moderns i els simis, i trobà unes restes d’una antiguitat de gairebé un milió d’anys, que atribuí al gènere Pithecanthropus aquestes restes posteriorment s’han assignat a l’espècie Homo erectus Però, a la zona, també hi ha restes inequívoques d’humans moderns Homo sapiens amb utensilis força perfeccionats Durant millennis, els habitants de l’Àsia sud-oriental s’…