Resultats de la cerca

Es basa en l’anàlisi de caràcters morfològics i també, en alguns casos, de caràcters químics o fisiològics i en la divisió progressiva del tàxon inicial en subgrups Cada divisió pot ésser feta en forma de disjuntiva, base de les claus dicotòmiques , o bé en forma de tres o més possibilitats És el mètode més emprat de determinació

N'hi sol haver dos bronquis principals , que neixen a la tràquea i penetren un a cada pulmó, dins el qual es ramifiquen bronquis secundaris , fins a assolir els alvèols pulmonars bronquíols Són constituïts per una coberta fibrocartilaginosa externa i dura, una capa muscular intermèdia i un epiteli vibràtil intern ric en glàndules mucígenes, encarregat d’expulsar les impureses que porta l’aire aspirat En les successives subdivisions dicotòmiques dels bronquis es va perdent la coberta cartilaginosa i la capa glandular

Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per un estudi geogràfic, resum…

Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’esporangi…

Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a vegades…

Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…

Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…

Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també…

L’any 1988 es coneixien una dotzena d’espècies d’orquídies família orquidàcies, Orchidaceae del gènere Ophrys als Països Catalans Actualment 2010, el total d’espècies en un sentit molt analític és de 22, perquè se n’han descrit algunes de noves i se n’han trobat d’altres que no havien estat localitzades abans El gènere Ophrys presenta dificultats taxonòmiques, perquè les espècies s’hibriden fàcilment, però, a més, els orquidòlegs han tendit a descriure espècies noves en lloc de considerar la categoria de subespècie, moltes vegades basant-se en petites diferències morfològiques o fenològiques…

Briòfits de la classe de les antocerotes 1 Phaeoceros laevis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall de l’involucre x 7 c detall d’una càpsula oberta x 10 d secció transversal de la làmina del gametòfit x 70 e detall d’uns elàters x 70 2 Anthoceros bulbiculosus a detall dels tubercles x 15 Miquel Alcaraz La classe de les antocerotes comprèn unes 100 espècies d’uns curiosos organismes que presenten un aparell vegetatiu laminar, d’hepàtica taLlosa, que conserva, però, una sèrie de caràcters molt primitius, d’alga un sol cloroplast, en forma de làmina, a cada cèllula Per…