Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Sant Julià d’Altura
Antic terme i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situat entre aquesta població i Matadepera.
Es troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N'Oriac La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada 1136-1310, que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier La seva església parroquial fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell
Es Deu des Teix
Grup artístic.
Format a Mallorca 1962 per l’escultor mallorquí Francesc Barceló i els pintors Martin Bradley anglès, Frank Hodgkinson australià, Elsa Collie canadenca, Richard Kozlow, Theodore Kliros, Georges Sheridan, William Waldren el capdavanter, Thea Winger i Norman Yanikum nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller Es presentà a les Galeries Quint, de Palma agost del 1962 i significà la manifestació més important de l’art no-figuratiu a les Illes Un any més tard, Bradley, Kozlow i Collie foren substituïts pels pintors Michel Albert francès i John Ulbricht nord-americà i per l’escultor italià…
Sant Cristòfol de les Planes (Sant Jaume de Frontanyà)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de les Planes és avui totalment perduda probablement depenia de l’església de Sant Jaume de Frontanyà i l’edifici preromànic devia quedar aviat sense culte i desaparèixer, car el segle XVIII no s’esmenta ni tan sols com a capella rural El lloc de la Plana és referenciat en l’acta de consagració de l’església de Sant Jaume de Frontanyà de l’any 905 entre les moltes donacions amb què fou dotada l’església s’esmenten unes terres a la Plana, prop del camí, terres que provenien als donadors per aprisions i ruptures, la qual cosa evidencia que el lloc havia estat…
puntillisme
Música
Tècnica de composició musical que disgrega totalment els dissenys temàtics, en el discurs musical, i empra notes aïllades o grups de notes.
El nom prové de la similitud gràfica amb el puntillisme pictòric Ha estat emprat en algunes obres atonals per Webern i alguns dels seus seguidors
La Sucrera del Segre, a Menàrguens
Un dels empresaris que veié les possibilitats que oferia la llei de l’impost del sucre del 1899 fou Manuel Bertrand i Salsas, un industrial tèxtil que, quan es va fer gran i ja tendia a retirar-se dels negocis familiars, s’interessà per l’agricultura vegeu Els Serra i els Bertrand La fàbrica Sucrera del Segre de Menàrguens en una postal de començament de segle L’empresari Manuel Bertrand i Salsas crearà la Sucrera del Segre a Menàrguens la Noguera El mateix 1899 constituí a Barcelona la societat collectiva M Bertrand i Companyia, amb l’objectiu de produir, fabricar i vendre sucre de…
Federació Catalana de Patinatge
Arnau Jaumira
Patinatge
Organisme rector del patinatge sobre rodes a Catalunya.
La seva fundació data del 1930, quatre anys després de la fundació de la Federation International du Patinage à Raoulettes FIPR S’encarrega de la gestió i promoció de l’hoquei sobre patins, el patinatge artístic, l’hoquei en línia, el patinatge de velocitat i el patinatge d’estil lliure El primer president fou Luis Pironti di Campagna Els primers clubs a formar part de la Federació van ser Esport Club Catalunya, Skating Club, Unió Universitària, Hoquei Patins Club Barcelona, Racing, Fellows of the Unió Universitària, Rollschuhe i Sporting Club Maricel Durant els anys trenta es van celebrar…
Ligúria
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que comprèn les províncies de Savona, Gènova, Imperia i La Spezia.
La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la faixa…
cluniacenc
Religió
Monjo de l’abadia de Cluny, iniciadora de la gran reforma monàstica que porta el seu nom, o dels monestirs de la congregació cluniacenca, avui desapareguda.
Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot…
Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…