Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Disseny i indústria modernistes
El Modernisme, versió local de l’ Art Nouveau a Catalunya, tot i ser un moviment ampli i divers que afectà un gran ventall de possibilitats estètiques des de la pintura, l’escultura, l’arquitectura fins a la creació literària i musical, entre d’altres tingué el seu vehicle d’expressió més pur i inequívoc en el món de les arts aplicades i decoratives Sota la influència de les idees de William Morris, una de les banderes del nou estil va ser la idea de la germanor entre les arts i també l’ideal de l’obra d’art total Gesamtkunstwerk «Les diferents branques de les arts que semblen enemigues –…
El concepte “modernism” en el món anglosaxó
«El modernism és més que, únicament, art i literatura En aquests moments inclou quasi la totalitat del que és veritablement viu en la nostra cultura» Clement Greenberg , 1965 El terme modernism s’usa d’una manera comuna a la Gran Bretanya i als Estats Units per descriure un moviment cultural molt ampli, que s’originà al segle XIX i que madurà al XX, guiat per un conjunt de premisses, actituds i valors afins Amb tot, no hi ha un consens d’opinió pel que fa a la naturalesa exacta del moviment, concretament quan començà, o si forma un període concret de la història de l’art que va acabar fa un…
La pintura mural
Recuperant la teoria d’art total d’origen romàntic els arquitectes modernistes van adoptar el paper de dissenyadors globals dels seus projectes, tant en l’àmbit constructiu com en el decoratiu, amb la idea d’assolir una unitat de concepte i de contingut formal Per arrodonir espectacularitat i originalitat van servir-se dels recursos decoratius que els oferien moltes de les disciplines de les arts aplicades tradicionals, integrant-les profundament en el projecte arquitectònic fins a assolir una unitat indissoluble i dotant-les quasi de la mateixa importància que l’obra purament arquitectònica…
L'art europeu en l'època modernista
La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el telègraf, l’…
Paraments i revestiments en l'arquitectura modernista
L’ornamentació la gran protagonista Durant l’època del Modernisme s’aixecaren edificacions inspirades en èpoques i cultures molt diverses El desig d’originalitat i la necessitat d’impulsar la creació d’un estil nou, propicià la construcció d’abundants edificis neoromànics, neogòtics, neobarrocs, neobizantins, neoegipcis, neomudèjars i eclèctics La inèrcia en el planejament i la construcció porta majoritàriament a mantenir la concepció i estructura arquitectònica Només un nombre molt reduït d’edificis aixecats durant el període modernista utilitzaren un llenguatge realment innovador Detall d’…
Art Nouveau en l'objecte escultòric, bibelots i bronzes de saló
El desig de renovació, de modernització o de nova actitud vital que representa el Modernisme es va concretar a sopluig de l’ Art Nouveau que es deixava sentir arreu d’Europa de fet, en certa manera, en va ser una conseqüència El variat conjunt d’estereotips que aplegava l’estil internacional va traspuar, amb més o menys insistència, en les diverses manifestacions artístiques del període modernista, com l’arquitectura, l’escultura o la pintura, però va ser sobretot en les arts aplicades on es va deixar veure amb més força i on, atesa la recuperació que experimentaren aquestes arts, va…
Josep Puig i Cadafalch, un modernista diferent
No és fàcil d’emmarcar amb precisió l’obra arquitectònica d’un personatge com Josep Puig i Cadafalch 1869-1956 que es presta a tants punts de vista, que es mou cap a tants objectius simultanis i que al llarg de la vida ha hagut d’afrontar tantes circumstàncies contradictòries o, almenys, plurivalents Aquesta complexitat és, en bona part, conseqüència de l’acumulació de moltes activitats diverses en un alt grau de dedicació i de representació Al costat de la seva professió d’arquitecte, Puig fou un polític molt important en el desenvolupament del catalanisme polític i la seva…
El modernisme arquitectònic a les illes Balears
Coincidint amb el canvi de segle, inicien la seva activitat professional un reduït grup de joves arquitectes mallorquins, acabats de titular, constituït per Gaspar Bennazar Moner, Jaume Alenyar Ginard, Josep Alomar Bosch, Francesc Roca Simó i Guillem Reynés Font A excepció de Reynés, format a Barcelona, tots ells havien cursat els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, i en les seves primeres realitzacions es posà de manifest l’influx madrileny Van adoptar majoritàriament el Modernisme en algun moment de la seva trajectòria professional només Josep Alomar sembla que s’apartà de la…
Hi ha una museografia modernista?
A començament de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX Catalunya va viure un moment de fort impuls tant pel que fa al colleccionisme d’art com a l’activitat pròpiament museística Es van construir tres grans edificis de caràcter públic i privat, obra dels arquitectes Antoni Rovira i Trias, Josep Vilaseca i Jeroni Granell i Mundet, destinats a conservar importants colleccions d’art i d’història natural A Barcelona, al Parc de la Ciutadella l’Ajuntament de la ciutat va encarregar a Antoni Rovira i Trias la construcció d’un museu de nova planta amb la finalitat de conservar i exposar la…
Els dibuixants
La popularització del Modernisme com a estil artístic i la seva màxima divulgació la realitzaren els dibuixants Així, la proliferació de les produccions gràfiques com a eina de reproducció de l’obra del dibuixant va ser el mitjà pel qual el Modernisme es féu un art a l’abast de tothom Això és ben clar en el cas dels cartells publicitaris, que hi tingueren un paper rellevant, però també ho és pel que fa a les publicacions periòdiques, a les quals –per la seva producció seriada i pel seu baix preu– tothom tenia accés Progressivament, durant el segle XIX, la premsa periòdica havia anat…