Resultats de la cerca

Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal

El duodè és un òrgan cilíndric, d’uns 26 cm de llargada i uns 3 cm de diàmetre, que comunica per dalt amb la regió pilòrica de l’estómac i per sota desemboca al jejú, en una zona anomenada angle duodeno-jejunal o angle de Treitz Aquest òrgan, que es troba a la regió central de la cavitat abdominal, desplaçat cap a la dreta, descriu una forma de lletra C i consta esquemàticament de quatre porcions o segments que fan angle entre si La primera porció o bulb duodenal es projecta des de la regió pilòrica de l’estómac cap a la dreta i es relaciona amb el fetge per davant i els conductes biliars…

És anomenada tumor maligne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules del duodè o primera porció de l’intestí gros, que es reprodueixen molt més acceleredament del que és normal i formen una massa o tumor En absència de tractament, aquests tumors tendeixen, més tard o més d’hora, a infiltrar-se pels òrgans propers, com el fetge o el pàncrees, i originar metàstasis o tumors secundaris als ganglis limfàtics propers i en diversos òrgans més o menys allunyats del duodè, com ara el fetge, els pulmons o els ossos Els tumors malignes de duodè són molt poc freqüents, i les causes encara…

Definició És anomenada tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules que pertanyen a aquestes estructures respectivament i que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que és habitual formant una massa o tumor Aquests tumors benignes es caracteritzen pel fet que, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits sans més propers ni originen metàstasis o disseminacions en altres òrgans Els tumors benignes d’estómac i duodè solen ésser asimptomàtics i, per tant, en general, passen desapercebuts Tanmateix, però, de vegades són advertits…

És anomenada tumor benigne d’estómac la proliferació anormal d’un grup de cèllules dels diversos teixits d’aquest òrgan, que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que es considera normal i formen una massa anormal o tumor, el comportament del qual és benigne, és a dir que no envaeix els teixits sans més propers ni origina metàstasis o disseminacions a distància Quan un tumor d’aquestes característiques s’origina al duodè, és a dir, la primera porció de l’intestí prim, és anomenat tumor benigne de duodè Els tumors benignes d’estómac i duodè són poc freqüents i gairebé sempre…

Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…

Es practica com a recurs davant d’una obstrucció del colèdoc que no es pot resoldre mitjançant altres tècniques Generalment el motiu n'és un tumor inextirpable que barra el pas de bilis per aquest conducte El tractament d’elecció per paŀliar la situació i donar pas a la bilis cap al duodè és la coŀlocació d’un catèter intracoledocal per via endoscòpica, però algunes vegades les característiques del tumor impossibiliten aquesta tècnica i obliguen a la pràctica de la intervenció La complicació més freqüent és la infecció per reflux alimentari cap a l’arbre biliar

El colèdoc té una longitud de 6 a 8 cm i se situa successivament darrere la primera porció duodenal i darrere o dins el pàncrees Desemboca en el duodè, juntament amb el conducte pancreàtic de Wirsung, en la papilla de Vater L’última porció del colèdoc, situada a l’interior de la paret duodenal, és constituïda per l’esfínter d’Oddi, que regula el pas de la bilis a l’intestí

Productor de la hormona gastrina, provoca una hiperplàsia de la mucosa gàstrica amb gran augment de la secreció àcida i de pepsina Això comporta la formació de múltiples úlceres pèptiques a l’estómac i en altres parts del tub digestiu esòfag, duodè i jejú, i es manifesta clínicament amb dolor ulcerós síndrome de Zollinger-Ellison i diarrea important Un 60% dels casos són malignes, poden ser esporàdics o formar part de la neoplàsia endocrina múltiple tipus NEM I secundària a defectes genètics localitzats en el cromosoma 11 L’aparició de fàrmacs inhibidors de la secreció àcida, com els…

La vesícula i les vies biliars constitueixen un conjunt de conductes i òrgans que tenen cura de transportar, emmagatzemar i abocar la bilis elaborada pel fetge a la segona porció del duodè Les vies biliars comprenen una porció intrahepàtica, que se situa per l’interior del fetge, i una porció extrahepàtica, localitzada per fora d’aquest òrgan Les vies biliars intrahepàtiques inclouen els canalicles biliars , els conductes biliars petits i el conducte biliar dret i l’ esquerre , que es projecten fora del fetge a través de Fili hepàtic i constitueixen posteriorment el conducte hepàtic comú Les…