Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Francisco Martínez de la Mata
Economia
Arbitrista castellà.
Defensà la importància del treball i de les activitats productives davant l’acumulació de metalls nobles, com a únic camí per a millorar la situació social i econòmica d’un país, per la qual cosa és considerat precursor dels economistes clàssics En la seva obra, recollida a Memoriales o discursos para remediar la despoblación, la pobreza y la esterilidad de España 1656, recomana les mesures creditícies que havia de prendre l’erari públic per a impulsar l’activitat econòmica i millorar la condició de les classes humils Fou reeditada per Campomanes en els Apéndices a l' Educación…
Baltasar de la Cueva y Enríquez de Cabrera
Història
Política
Polític castellà.
Comte de Castellar i marquès de Malagón, fou rector d’un dels collegis majors de Salamanca, ocupà auditories i fiscalies de diferents tribunals i consells, i fou nomenat 1673 virrei del Perú Intentà de posar fi a la corrupció dels funcionaris, regularitzà la recaptació dels imposts, creà tributs nous i reprimí el contraban Aquestes mesures, que, d’altra banda, li permeteren de recollir fons per a l’erari reial, li guanyaren l’hostilitat dels grans comerciants de Lima, els quals aconseguiren que fos destituït el 1678 Retornat a la metròpolis, fou rehabilitat i designat membre del…
barcatge
Història
Dret d’origen medieval exigit pel fisc o pels senyors jurisdiccionals per la utilització d’un servei públic de barca per a travessar un riu on la falta de pont trenca la continuïtat d’una ruta.
Com el portatge i el pontatge dret de barra, tenia el doble caràcter de pagament per un servei i de tribut a l’erari reial o senyorial Els ingressos eren aplicats a la conservació i millora del servei, però el tresor públic o senyorial n'obtenia un gran benefici, generalment mitjançant l’arrendament de concessions en exclusiva Modernament perdé importància amb la construcció de ponts, i finalment fou abolit amb els altres drets similars A l’Estat espanyol, com a dret senyorial desaparegué el 1813, amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials, i també com a recurs del tresor…
Jacint Feliu Domènech
Economia
Història
Política
Història del dret
Polític, financer i advocat.
Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de…
Rafael de Parrella i de Vivet
Cristianisme
Eclesiàstic absolutista.
Abat de Sant Pere de la Portella amb residència a Sant Pau del Camp a Barcelona En la guerra del Francès féu repetides donacions a l’erari públic Fou nomenat abat el 1811 per la Regència del Regne Fou president de la Congregació Claustral Tarraconense els anys 1816-19 Durant el Trienni Liberal fou denunciat a l’autoritat eclesiàstica pel fet d’haver proferit expressions antiliberals agost del 1820 i el 1823 fou exiliat a Màlaga, juntament amb el bisbe de Lleida Novament presidí la seva Congregació del 1825 al 1829, i durant el trienni següent fou nomenat vicepresident, però els…
barcatge
Història
Rèdit que donava l’arrendament o l’establiment de barques a favor de l’erari reial o senyorial.
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al…
El papa i les finances del General
La Diputació del General disposava d’un erari públic separat del fisc reial Víctor Ferro el considera “un dels eraris públics més antics d’Europa” Aquest tenia el seu origen en els impostos permanents i temporals i en el dret d’emetre un deute públic censals Creat per les corts, l’erari servia tant per a sufragar els serveis al rei com per a pagar les obligacions públiques de la Diputació, des de les vinculades als seus deures en matèria de defensa de la legalitat contra les contrafaccions fins a les lligades al manteniment de la mateixa institució i a les derivades…
dret de cisa
Història
Imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum (articles alimentaris, bestiar, robes) el valor de la qual era lliurat a l’erari.
Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc i per això fou anomenat també ajuda fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429 Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV 1284-95 Sovint era cobrat per arrendataris dits cisadors o ajudadors Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845