Resultats de la cerca
Es mostren 260 resultats
antinodal
Representació esquemàtica dels punts antinodals
© fototeca.cat
Física
En un sistema òptic, dit de cadascun dels dos punts conjugats de l’eix principal tals que qualsevol raig que passi pel primer ( punt antinodal objecte
) surt del sistema passant realment o virtualment pel segon punt ( punt antinodal imatge
), formant amb l’eix un angle igual però de signe contrari al que forma en el punt objecte.
Per aquests punts, l’augment angular val -1
betatró
Representació esquemàtica d’un betatró
© fototeca.cat
Física
Accelerador circular d’electrons on aquests són accelerats per un camp elèctric tangencial a llur trajectòria, induït per la variació del flux a través d’ella del camp magnètic que actua perpendicularment al pla de la trajectòria, la qual és estabilitzada gràcies a la forma especial de les peces polars.
Funciona com un transformador, d’enrotllament secundari format per una sola espira, a l’interior del qual hi ha un tub on ha estat practicat el buit i per on circula el feix d’electrons que hom accelera El betatró de la Universitat d’Illinois, construït el 1952, comunica una energia de 300 MeV als electrons Els límits de l’energia assolible amb un betatró són conseqüència del gran pes i l’escassa manejabilitat dels grans electroimants, així com de l’increment indesitjable de la radiació de sincrotró causat per l’augment de l’energia Com a font d’electrons d’alta energia hom prefereix d’usar…
espermatogènesi
Representació esquemàtica de l' espermatogènesi
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de fenòmens que intervenen en la formació dels gàmetes masculins.
L’espermatogènesi es produeix en els tubs seminífers dels testicles, un cop l’animal arriba a la maduresa sexual Això s’esdevé quan la hipòfisi comença a secretar hormones estimulants gonadotrofina, les quals fan que en els testicles es desencadeni, per una part, la formació dels gàmetes i, per l’altra, la fabricació de testosterona, causa de l’aparició dels caràcters sexuals secundaris La formació dels gàmetes comprèn la proliferació de les cèllules germinals o espermatogonis mitjançant mitosis successives, el creixement dels espermatogonis formats per a donar lloc als espermatòcits de…
hibridació
Representació esquemàtica de diferents tipus d’hibridació
© Fototeca.cat
Química
Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims i que tenen els mateixos elements de simetria es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.
Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços acumulats Quan un…
embòlia
Representació esquemàtica de la producció d’una embòlia
© Fototeca.cat
Patologia humana
Obstrucció d’un vas sanguini arterial, venós o capil·lar per un èmbol circulant pel corrent sanguini.
Quan l’èmbol s’atura en una arteriola, sovint la circulació collateral restableix el fluix sanguini si l’artèria obstruïda és d’un calibre important o la regió irrigada efectua funcions essencials, els trastorns poden ésser mortals l’embòlia d’una artèria cerebral embòlia cerebral produeix la pèrdua de les funcions nervioses centrals d’aquella zona, l’embòlia de l’artèria pulmonar embòlia pulmonar produeix l’infart pulmonar, l’embòlia de l’artèria central de la retina produeix l’amaurosi de l’ull, etc
hemofília
Representacó esquemàtica de la transmissió hereditària de l’hemofília
© Fototeca.cat
Patologia humana
Malaltia hereditària lligada al sexe (és transmesa per les dones i gairebé sempre no afecta sinó els homes) i caracteritzada per una propensió a les hemorràgies abundants, internes o externes, difícils de contenir.
Les hemorràgies poden ésser de la pell, de les mucoses nas, genives, dels òrgans interns estómac, pulmons, ronyons, budells, musculars, articulars i sobretot intraarticulars, amb signes inflamatoris hemartrosis En la majoria dels casos es produeixen espontàniament El gran retard en el procés de coagulació és degut al funcionament inadequat d’algun factor de la coagulació en el 90% dels casos es tracta dels factors VIII o IX, que determinen les hemofílies A i B respectivament, tot i ésser normals els restants elements físics i biològics que hi són presents
wireframe
Electrònica i informàtica
Representació esquemàtica d’una interfície gràfica.
En el desenvolupament d’interfícies d’aplicacions informàtiques i pàgines web, la tècnica de disseny mitjançant wireframes permet imaginar el resultat final i intervenir en la fase de disseny, facilitant la comunicació entre els clients, els analistes, els dissenyadors i els programadors Amb la finalitat d’abaratir costos i temps, els wireframes són també utilitzats per la realització de testos d’usuari en substitució de desenvolupaments plenament funcionals
bescanviador de calor
Secció longitudinal esquemàtica d’un bescanviador de calor de feix tubular
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a transmetre calor d’un fluid a un altre que és a temperatura inferior.
Aquests circulen, en general, parallelament en el mateix sentit o en sentit contrari, separats per una paret d’un material bon conductor La quantitat de calor cedida per un fluid Q c i l’absorbida per l’altre Q a poden ésser avaluades amb les expressions Q c = MC T o —T 1 i Q a = mc t o —t 1 , on M i m són les masses dels fluids, C i c llurs calors específiques, T o i T 1 les temperatures d’entrada i sortida, respectivament, del fluid primari escalfador, i t o i t 1 les corresponents al fluid secundari escalfat La disposició més corrent consisteix en un cos cilíndric de material…
placenta
Representació esquemàtica d’una secció de la placenta que en mostra l’estructura
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan matern dels mamífers teris, que consisteix en una zona de contacte entre l’úter i el cori i l’al·lantoide de l’embrió, a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
La manera d’implantació de l’embrió en la placenta de la mare és anomenada placentació En altres animals vivípars no mamífers, com els taurons, alguns urodels i alguns saures, com Lacerta vivipara, la placenta s’estableix entre la paret de l’oviducte i el sac vitellí de l’embrió placenta coriovitellina En l’home, al terme de la gestació té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix A la cara fetal, entapissada per l’amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s’hi insereix el cordó umbilical, portador de la…
dibuixar
Descriure amb trets precisos o d’una manera esquemàtica.