Resultats de la cerca

Les planxes són obtingudes prenent del motlle original un negatiu amb un cartó especial, mitjançant la pressió d’una premsa proveïda de calefacció Obtingut el cartó negatiu, dit també flam , hom hi injecta el metall fos aliatge de plom, estany i antimoni, que, un cop refredat, serà la planxa positiva Les planxes són corbes o planes, segons que siguin emprades en rotatives o en màquines planes

D’una gran producció, incloïa nombroses colleccions de temes molt variats —literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona—, però cal destacar la de sociologia i filosofia Proudhon, Schopenhauer, la de grans obres entre altres, la Novísima geografía universal ,de Reclus, i Historia social de la revolución francesa , de Jean Jaurès i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe Féu uns tiratges molt grans i a preus populars —amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotípia— A la mort de Blasco 1928, l’empresa continuà funcionant,…

Vida Un dels protagonistes de la Renaixença, el seu llarg poema Los Pirineus 1892 fou adaptat per Felip Pedrell a la forma de lied També fou autor de la cantata El porvenir del genio 1847, musicada per Antoni Rovira, les sarsueles Los recursos del latín 1852, musicada per Demany de Shebrun i La tapada del retiro 1853, musicada per Nicolau Manent, i la romança Acuérdate 1890, a la qual posà música Fermín Álvarez Les cançons del drama Don Joan de Serrallonga 1868 foren musicades per Nicolau Manent Bibliografia Complement bibliogràfic Velada musical y literaria celebrada el 18 de mayo de 1897…

El primer de la família fou François Didot París 1689 — 1757, llibreter i impressor François-Ambroise Didot París 1730 — 1804, fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788 Imprimí una collecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine Féu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta inventà la premsa dita d’un sol cop , i també la divisió de la força del cos de les lletres Pierre Didot París 1761 — 1836, primogènit d’Ambroise, presentà, el 1798, a l’exposició dels productes de la indústria, la seva edició del…

L’Edat Mitjana a Europa El terme, derivat de les expressions llatines medium aevum o media aetas , fou utilitzat per primer cop pels humanistes del Renaixement per a referir-se al període ’fosc’ de la història d’Occident comprès entre el final de la civilització clàssica de l’Antiguitat grega i llatina i el ’renaixement’ de la cultura que ells mateixos protagonitzaven La seva aplicació a la història de la música és relativament recent i fou manllevada de la tradicional periodització de la història general La controvertida fixació d’una primera cronologia La delimitació cronològica de l’Edat…

Situació Església recentment restaurada on destaca l’esvelt campanar, un dels més bonics de la vall ECSA - F Bedmar Porxo adossat a la façana nord, entre el campanar I el mur de ponent, que protegeix el portal d’entrada ECSA - F Bedmar La parròquia de Santa Eulàlia es troba al centre del poble d’Erill-la-vall, situat a la dreta de la Noguera de Tor, davant de Boí, a 1 255 m d’altitud i al peu del pic d’Erill Mapa 33-9 181 Situació 31TCH215105 El poble d’Erill-la-vall és al costat de la carretera de la vall de Boí Venint de Barruera, un trencall a mà esquerra hi condueix Erill-la-vall conserva…

Els llibres Durant segles, els llibres han estat el principal instrument de difusió de la cultura i de transmissió del coneixement Avui, l’acompliment d’aquestes funcions queda repartit entre diversos mitjans, ja que tenim costum tant de llegir llibres i diaris com d’anar al cinema, veure programes de televisió, llogar i comprar cintes de vídeo, o fins i tot de connectar-nos a Internet o comunicar-nos per correu electrònic En aquest univers de les comunicacions, cada vegada més diversificat, els llibres conserven, amb tot, un paper de primer pla, atès que tenen una presència constant…

Sistemes d’escriptura Els mètodes, els mitjans i els suports de l’escriptura han canviat amb el pas del temps Originàriament, l’escriptura era pictogràfica, és a dir, composta de dibuixos simples que illustraven una part del que significaven així, un sostre volia dir ‘casa’ i una roda, ‘carro’ Posteriorment, els signes van anar adquirint un valor ideogràfic un ull, per exemple, significava ‘veure’ i una orella, ‘sentir’ Finalment, van arribar les lletres de l’alfabet, un conjunt limitat de signes amb què era possible representar el llenguatge i, per tant, la realitat Amb l’aparició i la…