Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
estilització
Art
Acció i efecte d’estilitzar.
L’estilització no és necessàriament una idealització La major part d’arts responen a una estilització per exemple, l’art egipci o l’art bizantí, però el concepte d’estilització no apareix fins al s XIX
art copte
Art
Art nascut a Egipte del sincretisme egipcioromà i de la constitució d’una Església unitària i independent.
És un art autòcton i ple de personalitat, malgrat la pressió bizantina i les influències siríaques i palestines En el primer període de formació i tempteig segles IV-V, l’arquitectura ruïnes d’esglésies tenia més de l’estructura de l’antic temple egipci que no de la basílica grecoromana l’alt relleu tendí a substituir l’estatuària la pintura i la tapisseria eren caracteritzades per l’estilització i els contrasts El període copte pròpiament dit segona meitat del segle V —primera meitat del segle VII correspon al de la proliferació de monestirs i esglésies a Egipte L’arquitectura…
marca tipogràfica
Disseny i arts gràfiques
Marca que els editors, els tipògrafs i els llibreters posen en llurs llibres per garantir-ne l’autenticitat i protegir-ne la propietat.
Les marques tipogràfiques són semblants, en l’origen, als monogrames dels notaris medievals Hom en troba el primer exemple en el Psalterium de JFust i PSchoeffer 1457 Usades sovint pels pintors i els ceramistes, a més dels tipògrafs, evolucionaren, i, partint d’una simplicitat i una fina estilització, passaren a abarrocar-se, amb profusió de signes i de símbols Caigudes en desús després del s XVIII, són, avui, revalorades
escriptura carolina
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura minúscula que caracteritza la reforma cultural de l’imperi Carolingi.
La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des…
sarabanda
Música
Dansa barroca de metre ternari i tempo variable que esdevingué un dels moviments habituals de la suite instrumental.
Sembla que procedeix d’una dansa cantada del segle XVI originària de l’Amèrica llatina i Espanya El seu caràcter lasciu, de fons eròtic, suscità censures i fou prohibida per Felip II cap al 1583, però continuà essent ballada a les corts i esdevingué, al final del segle, una de les més populars danses espanyoles Al començament del XVII es difongué per tot Europa en una forma estilitzada que esdevingué, a mitjan segle, el tercer moviment de la suite , usualment a continuació de la courante i precedint la giga Durant la primera meitat de la centúria es desenvoluparen models instrumentals a…
art vietnamita
Art
Art conreat al Vietnam.
Deixant de banda les troballes pertanyents al Paleolític jaciments de Hoa Binh i Bac Son i al Neolític jaciment de Sa Huynh, el primitiu art vietnamita apareix fortament influït tant per l’art xinès com per l’hindú La influència xinesa —a part les nombroses peces de l’aixovar funerari de l’època del bronze importades de la Xina jaciments de Dong Son— hi penetrà al segle I, amb el domini militar xinès La influència hindú hi apareix a partir del segle III L’art pròpiament autòcton s’inicià al començament del segle X, i atenyé l’apogeu a la stupa de Binh Son, la pagoda de Van Phuc i el temple de…
saltarello
Música
A partir del segle XIV, terme genèric que designà una dansa -d’origen italià- de metre ternari i tempo moderadament ràpid.
El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre el tempo de…
música brasilera
Música
Art musical del Brasil.
Els colonitzadors i missioners portuguesos hi introduïren instruments europeus, el cant pla i el sentit harmònic occidental La vida musical s’expandí en el cases d’òperes de les diferents ciutats, especialment a Minas Gerais El trasllat de la cort portuguesa al Brasil 1808 donà nova vida a l’òpera i a la música religiosa, en les quals incorporà músics notables Els primers compositors autòctons foren José Mauricio Nunes García 1767-1830 i Francisco Manuel da Silva Amb Antonio Carlos Gomes 1836-96, que compongué òperes italianitzants, apareix la primera figura de nom internacional Al segon terç…
art psicopatològic
Art
Manifestació artística del malalt mental.
L’art psicopatològic és una gran ajuda per a la comprensió del seu estat, si hom el considera dins el context clínic i l’enquadra en la personalitat mòrbida de l’individu Els estudis dirigits vers les arts plàstiques —i, dins aquestes, especialment el dibuix i la pintura— s’han sistematitzat segons els quadres clínics En l' esquizofrènic hom descobreix un estil servit per una tècnica mòrbida original, possible gràcies a la part que ha romàs sana del seu psiquisme Estil i tècnica representen les possibilitats de “creació” de la malaltia Són de remarcar la gran riquesa simbòlica i la tendència…
probòscide
Heràldica
Figura semblant a una trompa d’elefant que en realitat és una estilització d’un corn de bou o de búfal al qual ha estat seccionada la punta i l’obertura obtinguda s’ha allargat considerablement.
És emprada generalment com a cimera i sovint va ornada de plomes, picarols i anelles