Resultats de la cerca

Provinent de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, seguí les passes dels seus germans, Josep i Maria Estorach, i s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG, on formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès CMB Amb els seus germans realitzà més d’una vintena de primeres escalades a Montserrat i al Pedraforca durant la dècada del 1940 Mecànic de professió, com el seu germà Josep, fabricava el seu propi material per a la pràctica de l’escalada, com ara pitons i martells El 1948, juntament…

Germà dels també escaladors Francesc i Maria Estorach, s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i ingressà a la seva secció d’escalada, el Grup Especial d’Escalada GEDE, que va arribar a presidir També fou soci d’altres grups d’escalada, com el Grup d’Alta Muntanya GAM, del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del Centre Excursionista de Catalunya CEC Mecànic de professió, com el seu germà Francesc, es fabricava pitons, martells i altres estris per a practicar l’escalada L’any 1948 ell i el seu germà obtingueren els primers…

S’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE, la secció d’escalada d’aquest club També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM i del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, grups d’escalada del Club Muntanyenc Barcelonès CMB i del Centre Excursionista de Catalunya CEC, respectivament A Montserrat protagonitzà primeres ascensions femenines a roques com ara el Timbaler del Bruc, el Queixal, el Ninet, la roca de la Maranya, l’agulla del Pas del Príncep, el Taxi o el Tub, entre els anys 1946 i 1948, acompanyada dels seus germans, els també…

Competí representant el Club Deportivo Taekwondo Fran Martín i es proclamà en dues ocasions subcampió del món Treballà com a tècnic al Club Taekwondo Molero de Sant Feliu de Llobregat

Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a Llotja Pensionat a Madrid, rebé lliçons de Federico de Madrazo A la seva primera època, conreà les grans composicions de temes històrics i religiosos, on el color era apagat pel predomini dels negres Pel seu quadre Redempció de captius fou becat a Roma 1871-75 per la diputació de Barcelona Passà a París, on conreà, a la manera de Fortuny, Meissonier i F Domingo, una pintura de gènere de gran brillantor Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona

El pintor Antoni Casanova i Estorach pinta El rei Ferran III el Sant servint els pobres

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà…

La pintura pot representar objectes de la vida quotidiana natura morta , paisatges paisatge , de marines o retrats de persones determinades retrat Rep el nom de pintura de gènere quan representa escenes de la vida quotidiana, camperoles o ciutadanes, de la vida domèstica o escenes purament intimistes, on els personatges són sempre anònims ha estat conreada des de l’antiguitat, tant a orient com a occident, especialment pels mestres holandesos i flamencs del segle XVII, per JA Watteau, A Renoir, etc Rep el nom de pintura d’història aquella que representa escenes del passat o també del…

Tomàs Moragas 1837-1906 Dama del Cinquecento Aquarella paper Collecció particular RM El fenomen pictòric anomenat fortunyisme es va originar després de l’èxit aconseguit pel pintor Marià Fortuny i Marsal Reus 1838-Roma 1874 que des de la seva joventut fou considerat ja com un geni, i foren els seus mestres els primers que van captar d’immediat la gran aptitud tècnica i l’enorme habilitat plàstica del jove pintor A Roma va pintar una sèrie d’«acadèmies» a llapis o ploma, temes costumistes protagonitzats per «ciociares», «albaneses», «piferraris», obres de casaques i orientals pintades a l’oli…

La pintura d’història va ser un dels gèneres típics de l’art vuitcentista occidental Era l’evolució del gènere estrella del temps de l’academicisme, aquell que s’havia considerat explícitament que era al capdamunt de la classificació dels gèneres pictòrics a totes les acadèmies reials del món occidental dels segles XVII i XVIII Aquest respecte per la pintura d’història havia estat mantingut també pel Romanticisme, malgrat el caràcter renovador d’aquest moviment però havia entrat en crisi a la segona meitat del segle XIX quan una nova manera de pintar, sorgida a la perifèria del món acadèmic,…