Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
Sant Joan de Riu de Pendís (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Es tracta de l’església del petit poble de Riu de Pendís, a la dreta del torrent de les Planes És una església del segle XVIII amb un altar barroc que data del 1773, i és un dels dos únics que es van salvar a la Baixa Cerdanya de la crema i les destruccions del 1936 Curiosament, a la porta figura la data del 1775, dos anys més tard que l’altar L’església és capçada per un absis rodó —pervivència de les formes romàniques— cobert amb llosat pla amb un sol vessant que fa un efecte estrany Les parets són de paredat ordinari, amb pedres sense treballar de totes mides i posades en…
Santa Maria de la Damunt (Folgueroles)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç primer i de Meda després Hi ha la possibilitat que aquesta capella fos l’antiga parroquial de Folgueroles, ja que és estrany que hi hagi dues capelles amb la mateixa advocació tan properes La capella de Santa Maria Superior Superiore o Sobirana o Sidamunt Sadamunt , des que apareix totalment diferenciada de la parroquial, que fou aixecada al pla, enmig de la població, apareix com una capella dependent estretament de la parròquia i l’any 1357 consta que era considerada com a sufragània l’any 1723 el rector de Folgueroles hi…
Capella reial de Santa Maria (Piera)
Art romànic
Aquesta hipotètica capella reial es devia trobar dins del palau reial de Piera L’única notícia que se’n coneix es troba en una donació feta l’any 1185 per Ermessenda, vídua de Feliu, a les seves filles Agnès I Guilleuma, de tot l’honor que tenia al terme de Santa Oliba I tot el que juntament amb el seu marit adquirí del comte de Barcelona al terme de Piera En el cas que totes dues germanes morissin sense descendència legítima, tot plegat havia de passar a l’església de Santa Maria de la capella reial acclesia Sancta Maria de ipsa capella regis Aquesta notícia és versemblant perquè hi ha un…
Santa Magdalena del Còdol-rodon (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc del Còdol-rodon Segurament que primerament hi havia un hospital i després aparegué la capella que subsistí quan l’activitat assistencial desaparegué No sabem res del seu domini durant l’època hospitalària després estigué vinculada al mas Montcunill El lloc del Còdol-rodon, donat per l’existència d’una gran pedra dreta i rodona, surt documentat juntament amb l’hospital el 1285 com a hospital de Codol Redon Per aquest lloc passava el camí ral dels Prats de Rei a Manresa, continuador de la strata…
Vila i castell de Torregrossa
Art romànic
L’origen de la població sembla que cal situar-lo en època romana Durant la dominació musulmana, la vila i la fortalesa de l’indret tingueren un important paper estratègic, car eren situades als límits del terme de Lleida Després de la conquesta feudal, la població fou atorgada l’any 1172 a Monof, batlle d’Alfons I, juntament amb altres llocs del seu terme Monof regia Torregrossa a títol de funcionari reial, però el domini feudal era de Guillem de Cervera, castlà de Lleida, i romangué en mans dels Cervera —als quals s’havia encomanat la tasca de repoblació de l’indret— fins el 1279, en què…
Sant Isidre de Castigaleu
Art romànic
Situació Rústic edifici que conserva l’absis romànic, objecte d’una restauració recent ECSA - JA Adell L’església de Sant Isidre és al cim d’un serrat que domina, per ponent, el nucli urbà de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TBG992758 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt davant de la façana nord de l’actual església parroquial, en direcció nord Cal seguir-la uns 2 km fins a trobar una cruïlla a l’esquerra, d’on neix una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que s’enfila al serrat, on és visible l’església JAA Història Ara per ara la història de Sant Isidre és incerta…
Explicació de les advocacions de la Mare de Déu: Opera varia (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 193 Explicació de les advocacions de la Mare de Déu ACA, Ms Ripoll 193 Foli 131 amb una caplletra “P”, amb una decoració estilitzada i tardana, molt modesta Arxiu Mas Una vegada més, l’interès codicològic sobrepassa el valor artístic de la senzillíssima decoració composta per 173 folis en pergamí 19,40 × 12,80 cm, la calligrafia dels quals té, segons Beer * , una proximitat innegable a la còpia del Còdex Calixtí realitzada per Arnau del Mont l’any 1173 Ms Ripoll 99 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ja comentat El seu variat contingut inclou textos sobre la…
Sant Esteve d’Olzinelles (Sant Celoni)
Art romànic
L’antiga parroquial de Sant Esteve agrupa al seu entorn la vila d’Olzinelles, de població dispersa, situada al nord-oest del massís del Montnegre, al sud del terme de Sant Celoni El lloc d’Olzinelles és documentat per primer cop en l’escriptura de donació que l’any 978 féu un tal Seniol de diferents alous a favor del seu afillat Guillem, sota la forma Elzinelles La vall que forma la riera d’Olzinelles apareix al llarg del segle X sota el nom d’Ellefredi , nom que ha desaparegut en generalitzar-se el que es dóna al terme L’església de Sant Esteve és documentada per primera vegada el 15 de…
Castell de Puig-alder (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Actualment, aquest castell es troba destruït, i resta gairebé només com a mostra de la seva existència l’ermita de Sant Salvador, relíquia de la capella del castell que surt documentada l’any 1184 Històricament, aquest castell té molta connexió amb el d’Hostoles, que li és proper no és estrany, doncs, que la primera notícia que ens arriba de Puig-alder sigui la que ofereix el testament sacramental del comte Bernat Tallaferro de Besalú, de l’any 1021 El testador deixava ambdós castells, Hostoles i Puig-alder, i d’altres possessions al fill i successor en el comtat, Guillem “ ipsos…
Sant Pere de Vilopriu
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Pere de Vilopriu és al centre d’aquest poble, al costat del castell Per arribar-hi, doncs, cal seguir les indicacions ja consignades per al castell de Vilopriu Mapa 296M781 Situació 31TDG994615 Història L’any 959, segons la confirmació del comte Gausfred, consta que el gran magnat de nom Riculf tenia, entre d’altres nombroses propietats que li havien estat donades pel rei Lluís el Transmarí, uns alous a Vilopriu i també als llocs veïns de Pins i Gaüses, avui pobles d’aquest municipi “ …infra termines de villa Elpirici et de Pinus, et in termines de villa…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina