Resultats de la cerca

Consta de tres parts la salutació de l’arcàngel i la salutació d’Elisabet tretes de l’evangeli de Sant Lluc, i la deprecació final Sancta Maria , afegida molt més tard al segle XII o al XV, segons diverses fonts Les primeres dues parts del text són usades, des del temps de Gregori I, com a antífona durant la festa de l’Anunciació Pius V la inclogué en el Breviari Romà el 1568 La melodia original gregoriana, del segle X aproximadament, fou utilitzada durant els segles XIV, XV i XVI com a cantus firmus en motets i misses polifòniques El text ha estat freqüentment musicat per…

Escrit per Lluc, és la segona part del seu evangeli La finalitat del llibre és apologètica, i àdhuc propagandística de cara al món romà Conté dues grans parts, la primera de les quals és dedicada a l’apòstol Pere i la segona a Pau Són remarcables els discursos que conté set de Pere, un d’Esteve, un del diaca Felip i vuit de Pau, que suggereixen a l’autor la disposició dels fets que hi són contats a continuació amb la finalitat d’assenyalar les etapes de la propagació del cristianisme Lluc era company de Pau, i la seva influència s’hi fa sentir de manera evident L’àrea geogràfica…

Afavorit per preteses aparicions d’un àngel des del 1823, escriví el Book of Mormon 1830, traducció d’unes planxes d’or perdudes, que li lliurà l’àngel, i que contenien una curiosa història d’Amèrica, des de la seva colonització per jueus de l’època de la torre de Babel fins a la predicació de l’evangeli pel mateix Crist ressuscitat i la transcripció d’aquests fets pel profeta Mormó vers el 385 Organitzà una església, que presentà com la restauració de la primitiva Església cristiana, fonamentada en profetes, apòstols i ancians, que esperava l’aparició de la Nova Jerusalem a Kirtland Ohio…

Pertangué a l’Acadèmia de la Llengua Catalana Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana des del segle IX al XIX 1907 Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola, passant per l’Evangeli segons sant Joan, Dant, La Celestina , Shakespeare i Cervantes Traduí per primera vegada al català El Quixot de Cervantes i per la secció cervantina de l’Institut d’Estudis Catalans totes les novelles de l’escriptor És autor, entre altres obres lingüístiques, bibliogràfiques i folklòriques, de valor…

Membre d'una família de tradició metodista des del segle XIX, estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handsworth de Birmingham, Anglaterra Fou professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d’Estudis Teològics, professor de teologia del Seminario Evangélico Unido, director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista Carta Circular , òrgan de l’Església evangèlica espanyola, responsable de Cristianismo protestante , i collaborador del llibre La nostra vocació 1967 Des del 1973 s'integrà en l'equip de traducció…

Fou canonge de Barcelona Autor de texts didàctics de la llengua grega i traductor de llibres bíblics, s’especialitzà en l’estudi dels papirs Obra seva és la Fundació Sant Lluc Evangelista, de Barcelona, que posseeix una important collecció de papirs, de la qual publicà texts clàssics d’autors com ara Homer fragments ptolemaics, del segle III aC, de la Ilíada i de l' Odissea , bíblics grecs fragment de l' Evangeli de Mateu , del segle II i coptes del segle III i del IV, literaris cristians, etc Posteriorment, publicà, entre d’altres, Anàfora de Barcelona i altres pregàries Missa…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1895 Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica 1919 i 1921, ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912 Fou un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española, i membre de la Comissió Bíblica Pontifícia, i de l’Obra del Sant Evangeli És autor de Las epístolas de San Pablo 1940, San Pablo, maestro de la vida espiritual 1941, La Asunción de…

La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i al s XVI hom hi afegí una deprecació Santa Maria Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568 L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis de Victoria El text de l’Ave Maria ha estat…

Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973 Fou catedràtic de litúrgia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona Collaborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica , de Barcelona , de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín Colòmbia i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” secció de…

Fill de Zebedeu, seguí Jesús juntament amb Jaume, el seu germà Per distingir-lo del Baptista, la tradició l’ha anomenat Evangelista, suposant que és aquell deixeble estimat de Jesús que el colofó del quart evangeli dóna per autor d’aquell llibre Amb Pere i Jaume, Jesús el volgué prop seu en moments decisius, i, si ell és el deixeble estimat, Jesús a la creu el deixà per fill a la seva mare A Jerusalem era tingut, amb Pere i Jaume, el germà del Senyor, per una de les tres “columnes” de l’Església L’antiga tradició referia d’ell que era l’únic dels dotze apòstols no casat i l’únic…