Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ocupació
Dret internacional
Exercici temporal de la sobirania sobre un territori o un estat estranger.
Hom parla d’ ocupació de territoris sense amo , referida principalment a territoris colonials L’ ocupació de guerra o militar és l’exercici temporal de la sobirania sobre el territori d’un estat estranger, fonamentat sobre la possessió de fet Aquesta ocupació cessa després del signament d’un tractat de pau i el territori és restituït a l’estat de què depenia abans del conflicte o resta annexat al territori de l’ocupant Aquesta ocupació, a més, pot generar el dret d’efectuar requises i d’obligar a pagar imposts als ocupats L’ ocupació pacífica és efectuada per tal de garantir les…
agent consular
Dret internacional
Agent que, sense pertànyer al cos de funcionaris d’un estat, exerceix determinades activitats consulars limitades a una ciutat o port estranger per compte d’aquest estat i sota l’autoritat del seu cònsol.
Aquesta activitat consular és compatible amb l’exercici d’altres activitats professionals D’acord amb el Conveni de Viena Sobre Relacions Consulars 1963, els estats poden decidir lliurement si estableixen o accepten agències consulars dirigides per agents consulars, àdhuc les activitats, privilegis i immunitats dels agents consulars que les dirigeixen, que són determinades de comú acord entre els estats interessats
Tribunal de Justícia Europeu
Dret internacional
Cort de justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg.
Creat el 1951, la seva missió consisteix en l’aplicació i recta interpretació de les lleis de la Unió i en l’exercici del control judicial d’aquesta Dirimeix també les controvèrsies entre els estats membres entre ells i amb la Comissió Europea És format des del 1996 per quinze jutges un per cada estat membre assistits per nou advocats generals designats pels estats membres per un període de sis anys El 1989 fou instituït el Tribunal Europeu de Primera Instància, que en depèn Els jutges escullen entre ells el president
Tribunal Europeu de Drets Humans
Dret internacional
Organisme, amb seu a Estrasburg, creat pel Consell d’Europa per tal de garantir el lliure exercici dels drets polítics i cívics.
Té com a document fundacional i de referència la Convenció Europea de Drets Humans La primera sessió del TEDH se celebrà el 23 de febrer de 1959 Hi poden recórrer tant els individus com els estats signants de la Convenció, però fins el novembre del 1998 no funcionà plenament i els ciutadans no pogueren adreçar-s’hi directament Abans de recórrer-hi, cal haver exhaurit totes les instàncies dels estats membres i, posteriorment, haver presentat el cas a la Comissió Europea de Drets Humans perquè aquesta intenti una solució amical amb el govern afectat en la qüestió Les sentències són vinculants…
plebiscit
Dret internacional
Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat.
Aquest mitjà fou utilitzat per a legalitzar annexions i, de vegades, durant els segles XIX i XX, per a l’exercici de l’autodeterminació nacional, per exemple, en el procés d’unificació d’Itàlia, o en la integració de Niça a l’Estat francès 1860 Després de la Primera Guerra Mundial fou emprat per a resoldre situacions de minories nacionals Alta Silèsia, Caríntia, Saarland i també posteriorment per a situacions semblants Malta, 1956 Algèria, 1962 Gibraltar, 1968 etc Un plebiscit mixt per a decidir la unió d’Egipte i Síria fou celebrat el 1958 i també per a confirmar Nasser com a…
concessió internacional
Dret internacional
Conveni segons el qual un estat cedeix a un altre l’exercici efectiu de la sobirania sobre una part del seu territori —bé que conservant-ne la sobirania teòrica— per un temps determinat i en canvi d’un cànon.
L’estat cessionari pot establir-s’hi i desenvolupar-hi lliurement el propi comerç sota la protecció de la pròpia autoritat La concessió pot ésser feta a diversos estats o a un de sol Bé que actualment no són emprades, les concessions foren molt nombroses a la fi del s XIX i a començament del XX, especialment obtingudes de la Xina pels estats europeus
mans netes
Dret internacional
Condició exigida a una persona física o jurídica per a l’exercici de la protecció diplomàtica, segons la qual aquesta persona ha de mostrar una conducta que estigui d’acord amb el dret intern de l’estat contra el qual reclama, d’acord amb el dret internacional.
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…