Resultats de la cerca

El futur d’una població depèn del nombre de les seves dones fèrtils i del seu comportament amb vista a la procreació Si les dones en edat fèrtil d’una població procreen almenys una substituta per cap, la força reproductiva, en absència de mortalitat, roman garantida si les normes culturals referents a la fecunditat no canvien Per això, la mesura més efectiva de la fecunditat amb vista al futur és el càlcul de les probabilitats de reemplaçament de les dones en edat fèrtil de la població estudiada El mètode parteix del càlcul de les taxes de fecunditat per edats en un moment donat, en tant per…

De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…

Biografia Després de cursar filosofia a la Universitat, demanà entrar a l’Escola Pia Vestí la sotana a Moià el 19 de febrer de 1797 i hi professà l’11 de juny de 1798 Estudià teologia i fou destinat tot seguit a l’ensenyament Es distingí com a director d’interns a Igualada, Mataró i al collegi Sant Antoni de Barcelona Quan s’inicià la guerra del Francès es trobava a Igualada, i el 1809, en formar-se les companyies que havien de resistir les tropes franceses, en fou nomenat capellà d’una d’elles Després es refugià a Palma Mallorca, on juntament amb dos escolapis més —Jaume Torrents i Jacint…

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…

Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1771 Acabat el noviciat i feta la professió, fou enviat a Balaguer per als estudis de filosofia i després a Mataró 1773-78, on els finalitzà El 1779 s’encarregà de la classe de gramàtica, i entre el 1783 i el 1784, de la d’humanitats Del 1790 al 1797 exercí el magisteri a Oliana i després tornà a Mataró com a director d’interns  Fou nomenat rector de Balaguer el 1801, però morí pocs mesos després Per encàrrec del pare provincial publicà un llibre de pregàries en què recollí la seva experiència a Mataró Aquest devocionari inclou pregàries en català i…

En la concepció de Forbes, un llac és també una illa, un ‘microcosmos’, en una sorprenent anticipació del que seria, anys a venir, el concepte d’ecosistema desenvolupat també en un medi lacustre En realitat, la idea de Forbes és deutora de la ‘biocenosi’, tal com l’havia definida el 1877 Möbius, però aquest és un dels primers textos fundadors de l’ecologia científica d’autor nord-americà i, a més, és l’origen d’una llarga nissaga de treballs limnològics fonamentats en la doctrina de la individualitat dels llacs com a conseqüència de la seva insularitat, és a dir, de ser “illots de vida” La…

Retaule de l’Epifania o del Conestable , JHuguet, 1464-65 MHCB / RM Jaume Huguet és un dels artistes més emblemàtics i significatius de tot l’art català medieval En part això és degut a la gran atenció que li han dedicat quasi tots els historiadors de l’art medieval alguns dels quals el mitifiquen perillosament, però també es deu a la indiscutible i fecunda qualitat artístico-plàstica que Huguet assolí tot al llarg de la segona meitat del segle XV a Catalunya D’altra banda, l’extensa producció pictòrica huguetiana s’inscriu en un particular moment de cruïlla lingüística, la qual…

Perdé molt jove el seu pare i el seu primer padrastre Fugí de casa i anà a la cartoixa d’Escaladei, on versemblantment fou deixeble de Joaquim Juncosa, que se l’emportà a Roma 1670-75 En aquest sojorn, mal conegut, probablement treballà en un taller romà i passà per Nàpols i per Gènova abans d’installar-se a Marsella el 1676 Des d’aleshores la seva vida professional, familiar i social restà ben orientada S'imposà a la ciutat quan aquesta era en plena fase d’expansió urbana, portuària, militar i religiosa Dotat d’una gran rapidesa d’execució, efectuà grans decoracions de sostres, cicles de…

El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…

El fet de néixer a la ciutat nord-africana d’Alger a l’inici del s xx condicionà força l’orientació de les seves investigacions La mateixa heterogeneïtat dels seus ascendents pare d’origen navarrès i mare d’origen genovès li donà una certa visió cosmopolita que l’ajudà a comprendre el món islàmic Passà la infantesa a Algèria, on feu els estudis secundaris i superiors i on obtingué l’agregació en història el 1937 Traslladat a Tunísia, inicià els seus estudis sobre les relacions econòmiques entre Catalunya i el Magrib a l’època medieval i feu aportacions importants en el camp de l’expansió…