Resultats de la cerca

Enviat a Turquia, escriví sobre els països orientals Aziatskije skazki ‘Contes asiàtics’, 1929, Na vostoke ‘A l’Orient’, 1936-37 Formà part del grup d’escriptors Pereval ‘El pas’ La seva obra més important, Sčast'e ‘La felicitat’, 1947 premi estatal de l’URSS 1948, tracta d’un home que cerca el seu lloc a la vida en tornar del front “La felicitat vol dir ésser útil al poble”, aquesta és la conclusió de l’autor Viatjà i escriví les seves impressions sobre els països occidentals És també autor de contes, entre ells un d’infantil, Stepnoje solnce ‘El sol de l’estepa’,…

Fou ministre de cort del sobirà qarakànida Bugra Khan És autor del Qutadgu-bilig ‘La ciència de la felicitat’, escrit cap al 1070, que constitueix el primer poema islàmic escrit en una llengua turquesa

Fou un dels fundadors de la Biblioteca Popular de Teatre Catòlic Rector de Viladecans durant vint anys Estrenà o publicà obres teatrals, per a infants o bé de tipus moralitzador, entre les quals cal destacar Llar morent 1932 També el poema de caràcter medieval El príncep que cercà la felicitat 1933 i el conjunt Contes i narracions 1946

El Qudatgu bilig ‘La ciència que porta la felicitat’, escrit per Yūsuf Khāṣṣ Ḥājib el 1070, en constitueix la primera obra coneguda Altres escriptors notables foren Maḥmūd Kāshgharī, autor d’una apologia de la llengua, Dīwān luPgat al-Turk ‘Divan de les llengües turques’, 1074 i Ahmad ibn Maḥmūd segle XII, autor de la 'Atabat alkhaqā'iq ‘Llindar de la veritat’

Addicte a l’ismaïlisme, fou delegat del califa fatimita a Coràsmia com a cap de la secta i fou perseguit per l’ortodòxia islàmica Autor d’obres religioses i filosòfiques en vers Rawṣnā ī-nāma , ‘Llibre de la llum’ Sa'ādat-nāma , ‘Llibre de la felicitat’, etc, és famós, sobretot, pel Safar-nama , relació en prosa dels seus viatges a les ciutats santes de l’islam

Fonamentat en les notícies dels descobridors, el mite madurà en la literatura europea del segle XVI l’illuminisme se'n serví com a suport de la tesi d’una felicitat assolible per un retorn a la vida i a la religió naturals Les idees de progrés i civilització segle XVIII i els coneixements més seriosos de la vida i la natura dels salvatges comportaren la davallada del mite

Fou ambaixador a França 1945-51 Deixeble de Breton, Aragon i Éluard, i cap del grup de poetes surrealistes serbis, és autor de quatre reculls de versos Od sreće i od sna ‘De la felicitat i del somni’, 1925, Bez mere ‘Sense mesura’, 1928, Turpituda ‘La turpitud’, 1938 i Nox microcosmica 1955 Els seus assaigs, d’un gran interès, adopten sovint el to agre del pamflet i l’originalitat absurda fins a arribar de vegades a la paradoxa

Inicià la seva activitat literària a Berlín, en alemany Chopin und Nietzsche, Homo Sapiens, De Profundis, etc Havent tornat a Polònia 1898, dirigí, a Cracòvia, la revista Życie , on exposà les seves teories sobre l’art pur Traduí al polonès les seves obres alemanyes i escriví, en polonès, drames Dla szczęścia , ‘Per la felicitat’, 1900 Taniec miłości i śmierci, 'La dansa de l’amor i de la mort’, 1901 Mściciel , ‘El venjador’, 1927, novelles Matka, 'La Mare’, 1902 Synowie ziemi, 'Els fills de la terra’, 1904 la trilogia Mocny człowiek, 'L’home poderós’, 1912-13, i altres obres…

En les seves novelles de temàtica nacional i social, pessimistes i tràgiques, predominen personatges que sacrifiquen llur felicitat pel benestar públic o per la lluita contra els ocupants de Polònia La seva primera narració fou Rozdziobią nas kruki, wrony ‘Ens tornaran els corbs, les cornelles’, 1896, seguida per les novelles Syzyfowe prace ‘Els treballs de Sísif’, 1898, Ludzie bezdomni ‘Gent sense llar’, 1900, Popioły ‘Cendres’, 1904, Wierna rzeka ‘El riu fidel’, 1912 i Przedwiośnie ‘Alba de la primavera’, 1925 i els drames Sułkowski 1910, Róża 1909, Uciekła mi przepióreczka ‘…

Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’…