Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Els sots feréstecs
Literatura catalana
Novel·la de Raimon Casellas, publicada el 1901.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra, ben dintre de les tensions pròpies del modernisme, és una paràbola del fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la realitat Casellas reflexiona a l’entorn del conflicte nascut de la relació entre l’individu, en aquest cas representat per↑ mossèn Llàtzer , i l’entorn social i natural, que aquí és el de Montmany El poblet on el protagonista ha anat a parar és presentat com un indret oposat a la civilització i a l’espiritualitat que representa l’Església I on, per tant, tot intent de regenerar aquesta societat és immediatament frustrat Mossèn…
els Sots Feréstecs
Sector o indret
Sector del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental).
Raimon Casellas publica Els sots feréstecs
Raimon Casellas publica Els sots feréstecs que és considerada la primera novella modernista S’inicia l’anomenada “novella rural”
sot del Bac
Vall
Petita i aspra vall tributària, per la dreta, del Congost que desemboca prop de la masia del Bac, entre el Figueró i Santa Eugènia del Congost, dins el terme de Montmany i el Figueró (Vallès Oriental), al peu dels cingles de Bertí.
És un dels Sots Feréstecs, popularitzats per la literatura i el folklore
Rummel
Riu
Riu del NE d’Algèria, afluent d’el-Kebir (250 km).
Drena la plana de Constantina i travessa les serralades de Constantina i de Numídia per una sèrie de congosts feréstecs
Mossèn Llàtzer
Literatura catalana
Personatge protagonista d’Els sots feréstecs, de Raimon Casellas.
Mossèn Llàtzer és un individu que ha acomplert al llarg de la seva vida un procés d’espiritualització i alliberament seguint un itinerari ascètic de penitència i de recerca de la pau interior Però quan es trasllada des de la ciutat a Montmany, un poble de muntanya, la seva serenitat comença a esqueixar-se, a causa del caràcter primitiu dels seus feligresos, davant dels quals no obté mai resposta Així, l’entorn agrest, habitat per una massa informe de veïns rudes, aspres, immobilistes, subjectes a la natura i dominats per l’instint i l’impuls de les passions, xoca amb el seu tarannà amarat de…
bitó
© Biopix
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de maresme, de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, representats als Països Catalans per dues espècies.
El bitó comú B stellaris és gros uns 75 cm, amb plomatge de colors bigarrats, llistat i clapat de bruns, castanys i grocs el cos és robust, i el bec, molt fort, és emprat per a la defensa És de costums feréstecs, solitari i nocturn quan reposa, aixeca verticalment el bec en una positura peculiar que el fa passar desapercebut dins els canyars on s’amaga només el delaten els seus crits, que recorden els bramuls dels bous Nia en canyars i viu en terrenys pantanosos, maresmes i platges de llacs Estès per tot Europa, llevat de les illes Britàniques, Escandinàvia, el sud dels Balcans…
Oca de galta blanca
L’oca de galta blanca és accidental a la península Ibèrica, on arriba majoritàriament els hiverns rigorosos És possible que algunes de les observacions siguin fugides de captivitat, per tal com en estat de semicaptivitat és freqüent a jardins i estanys Una altra part de les citacions prové d’exemplars totalment feréstecs, com ho demostra l’individu mort a València el gener de 1957, que havia estat anellat com a jove l’agost de 1955 a la Groenlàndia occidental Les citacions als Països Catalans són solament 7 2 al sector de l’albufera de València 1951 i 1957, 2 al delta de l’Ebre…
Sant Pau de Montmany (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Antiga església parroquial situada en la reclosa vall de Montmany, propera al mas Ullar, entre els contraforts de Puiggraciós i l’espadat dels seus famosos cingles És el lloc fet famós amb el nom literari de Sots Feréstecs L’església fou una filial de la Garriga i com a tal se cita implícitament el 966 i explícitament, com Sancti Pauli de Montman el 1139, que fou cedida a l’Estany Va estar sota el domini i provisió dels abats de l’Estany almenys fins al segle XV A l’igual dels altres filials de la Garriga Vallcàrcera, Monteugues consta com a parròquia independent des del segle…
El Gènesi: un mite d'origen
Llibre sagrat de jueus i cristians, venerat igualment pels musulmans com un dels seus llibres sants, la Bíblia s’obre amb el llibre del Gènesi, que conté els mites d’origen del poble jueu La tradició jueva i la cristiana primitiva atribueix a Moisès l’autoria del Gènesi, juntament amb la dels altres quatre llibres de la Torà Pentateuc en la tradició cristiana l’exegesi moderna, però, tant jueva com cristiana, ho ha desmentit El llibre és, en realitat, una refosa de mites d’origen i tradicions llegendàries anteriors del poble jueu, que pot ser datada en els segles VI i V aC És remarcable la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina