Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut de Música de Hèlsinki 1908-17 i més tard a Viena 1910-11 i a Berlín 1913-14 El 1948 fou elegit membre de l’Acadèmia Finesa Kilpinen és un dels compositors finesos més apreciats del segle XX, sobretot per les seves cançons, influïdes pel lied alemany i plenes de lirisme Immers en un peculiar romanticisme, arribà al gran públic L’amor, la mort i el sentiment nacionalista són alguns dels temes universals que inclogué en les seves composicions, amb un llenguatge amè i directe, que fa que les seves cançons encara siguin interpretades

Estudià al Conservatori de Hèlsinki 1895-99, on cursà piano i fou deixeble de M Wegelius en les disciplines d’harmonia i contrapunt Posteriorment amplià coneixements a Itàlia, on estudià amb F Buson, i a Alemanya, on fou alumne de Wilhelm Berger Altra vegada a Finlàndia, fou nomenat director de la Societat Coral d’Estudiants Finesos, entitat per a la qual escriví diverses obres Destacà com a pianista acompanyant de la cantant Maikki Järnefelt Professor d’harmonia i composició a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki 1936-51, la seva obra mostra la influència de la música nacionalista i un lirisme…

Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, amb Joonas Kokkonen, i també a Viena, on estudià amb György Ligeti El 1969 es doctorà amb una dissertació sobre el seu mestre Ligeti a la Universitat de Hèlsinki, centre on posteriorment ensenyà teoria de la música Entre el 1963 i el 1973 fou crític musical del diari Helsingin Sanomat També fou president de la Societat d’Orquestres Simfòniques Fineses 1969-74 i de la Societat de Compositors Finesos 1974-76, càrrecs que compaginà amb la composició En el seu catàleg, que inclou òperes, obres simfòniques, vocals, de cambra i per a…

Deixeble d’A Järnefelt i J Sibelius a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki en el període comprès entre el 1906 i el 1910, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V d’Indy 1910-11, i a Viena, on rebé lliçons de R Fuchs 1911-12 De retorn a Hèlsinki, fou nomenat sotsdirector de la Filharmònica Professor del conservatori de la ciutat i, posteriorment, de la universitat, exercí com a crític musical en el "Helsingin Sanomat" 1916-32 Fundà l’Associació de Compositors Finesos, de la qual fou secretari i, després, president 1933-36 La seva obra denota un bon coneixement…

Des de ben petit mostrà grans dots per a la música, i d’adolescent improvisava al piano i escriví les seves primeres composicions Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on fou deixeble d’Aare Merikanto i Joonas Kokkonen, i en aquest mateix centre ensenyà teoria i composició a partir del 1960 Del 1960 al 1969 fou director artístic de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finesa i en 1971-74 presidí la Societat de Compositors Finesos És membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música i doctor honorari de les universitats de Hèlsinki i Turku Sallinen té un ampli catàleg d’obres, en el…

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò…

És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es…