Resultats de la cerca

La música finlandesa primitiva més important és la del cicle del Kalevala, transmesa oralment fins que fou publicada, del 1908 al 1948 Les melodies populars antigues són d’una extensió molt limitada, però d’una gran varietat rítmica alguns cops empren l’escala pentatònica L’instrument autòcton més difós fou el kantele , semblant a un saltiri La música culta més antiga és de caràcter religiós hom en troba exemples ja als s XI i XII La música profana, durant la dominació sueca, es desenvolupà entorn de la cort ducal de Turku, aleshores primera ciutat del país i punt de penetració de la música d…

Nascut en una família d’evacuats durant la Segona Guerra Mundial, tingué una escolarització molt elemental Passà la infantesa i la primera joventut en contacte amb la natura, i es guanyà la vida com a llenyataire, caçador i altres ocupacions similars, entorn que influí en la seva obra A mitjan dècada de 1960 començà a exercir el periodisme fou editor d’algunes publicacions i escriví centenars de cròniques i reportatges El 1972 publicà la primera de les seves més de trenta novelles, Operaatio Finlandia ‘Operació Finlàndia’ Amb la publicació el 1975 de Jäniksen vuosi ‘L’any de la llebre’, el…

Fou deixeble de P Heininen a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, i posteriorment amplià estudis a Nova York, Friburg i París Guanyador de diferents premis, compagina la seva activitat compositiva i la pràctica musical com a pianista i director d’orquestra És professor de música electrònica a l’Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique de París i entre el 1979 i el 1983 dirigí la Biennal de Hèlsinki De la seva producció sobresurten Threnos 1973, per a orquestra de corda, i el preludi orquestral Koi 2000

Des de ben petit mostrà grans dots per a la música, i d’adolescent improvisava al piano i escriví les seves primeres composicions Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on fou deixeble d’Aare Merikanto i Joonas Kokkonen, i en aquest mateix centre ensenyà teoria i composició a partir del 1960 Del 1960 al 1969 fou director artístic de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finesa i en 1971-74 presidí la Societat de Compositors Finesos És membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música i doctor honorari de les universitats de Hèlsinki i Turku Sallinen té un ampli catàleg d’obres, en el…

Estudià amb A Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki en el període comprès entre el 1948 i el 1952, i més tard, a partir del 1955, amb V Persichetti a la Juilliard School També estudià al Tanglewood Music Center, on fou alumne de R Sessions i A Copland Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, l’obra musical de Rautavaara es pot dividir en diferents etapes, resultat de l’adhesió a diferents llenguatges musicals, com la música culta russa, el neoclassicisme de P Hindemith i el postserialisme, alguns dels estils presents en les seves composicions Del seu extens catàleg…

Format a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki, amplià estudis a Viena amb R Fuchs 1899-1901 Parallelament estudià història de l’art a la Universitat de Basilea Fou professor a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki 1895-1907, centre que dirigí durant el període 1911-36 Del 1908 al 1911 fou director de l’Orquestra dels Amics de la Música de Viipuri, on fundà una escola de música Adscrit al nacionalisme musical, les seves obres denoten una clara influència del simfonisme de J Sibelius, i una part important del seu catàleg, del misticisme i de les religions orientals El seu interès per…

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò més…

Es formà a la Universitat de Hèlsinki com a musicòleg, estudià composició i piano al Conservatori de Hèlsinki, i més tard amplià els estudis a la Hochschule für Musik de Berlín 1937-39 amb H Tiessen i també amb el compositor W Vogel a Ascona Fou director de diferents institucions corals i el 1963 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Hèlsinki Les primeres obres de Bergman entronquen amb el Romanticisme, però posteriorment investigà altres possibilitats Obres com la seva Sonatina per a piano 1950, construïda amb el mètode de composició amb dotze notes, al qual es lliurà d’una…

Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, amb Joonas Kokkonen, i també a Viena, on estudià amb György Ligeti El 1969 es doctorà amb una dissertació sobre el seu mestre Ligeti a la Universitat de Hèlsinki, centre on posteriorment ensenyà teoria de la música Entre el 1963 i el 1973 fou crític musical del diari Helsingin Sanomat També fou president de la Societat d’Orquestres Simfòniques Fineses 1969-74 i de la Societat de Compositors Finesos 1974-76, càrrecs que compaginà amb la composició En el seu catàleg, que inclou òperes, obres simfòniques, vocals, de cambra i per a instrument sol,…

Es graduà en llengües a la Universitat Acadèmia d’Åbo el 1961, on també es doctorà en filosofia el 1972 Professor emèrit del Departament de Llengües Escandinaves de la Universitat de Vaasa, de la Facultat d’Humanitats de la qual fou degà, en diversos períodes a partir del 1971, i vicerector 1990-94 Centrà els seus estudis en l’aprenentatge de segones llengües, en particular els sistemes basats en la  immersió lingüística , que el portà a conèixer a fons el programa aplicat a Catalunya i a collaborar amb l’administració catalana Fou impulsor de l’Institut Europeu de Programes d’Immersió 1991…