Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
fònic | fònica
Fonètica i fonologia
Relatiu al so i a les seves característiques, en els fets de parla i, per tant, aplicable tant als fenòmens fonètics com als fonològics.
grup fònic
Fonètica i fonologia
Element o conjunt d’elements lingüístics dotat de sentit i limitat per dues pauses.
sintonema
Fonètica i fonologia
Conjunt d’inflexions de to dins un grup fònic en tant que unitat seqüencial.
La relació entre la terminació i la resta del grup fònic cadència, anticadència, suspensió, etc té pertinença fonològica en totes les llengües
oclusió
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que consisteix en una interrupció completa del corrent fònic en un punt qualsevol de les cavitats supraglòtiques i fins i tot infraglòtiques, en algunes llengües.
Durant aquesta interrupció pot haver-hi, o no haver-hi, vibracions vocàliques i obertura simultània del canal rinofaringi Els moments anterior i posterior de l’oclusió comporten els trets rellevants, en forma de transició de valors freqüencials, des del punt de vista acústic La represa, generalment violenta, del corrent fònic després de l’oclusió és anomenada explosió
llegir
Educació
Distingir en un escrit (els sons figurats per les lletres).
Per ensenyar a llegir, hom ha emprat tradicionalment el mètode consistent a fer aprendre progressivament els noms de les lletres i, a partir d’ells, a passar a la lectura de síllabes i frases Al s XVI, Ickelsamer ideà el mètode fònic, ressuscitat al s XIX per Krugg, consistent a ensenyar, aïlladament, el so de les lletres i, a partir d’aquí, el de les síllabes, les paraules i les frases El mètode fònic ha estat perfeccionat per aportacions de nous elements mètode fonomímic de Grosselin, sons onomatopeics de Lange, etc Jean Joseph Jacotot 1770-1840, precursor de l’…
sil·labari
Educació
Llibre per a aprendre a llegir pel mètode sil·làbic, és a dir, partint de la síl·laba (no dels simples sons isolats) com a element fonamental de la paraula.
Posterior a l'abecedari, fou ja ideat per VIckelsamer 1527, bé que sistematitzat per JKVogel 1841 Unit al mètode fònic d’HStephani 1804, obrí les portes al mètode global
acomodació
Fonètica i fonologia
Forma d’ assimilació
fonètica en virtut de la qual un fonema s’adapta parcialment a les característiques articulatòries i acústiques d’un altre, sense prerdre els seus trets distintius que permeten d’identificar-lo com a tal.
L’encadenament fònic de la parla normal presenta ben sovint fenòmens d’aquesta mena el fonema k del català s’acomoda a i químic , a a cap i a u cup palatalitzant-se, medialitzant-se i velaritzant-se, respectivament De manera particular és palesa l’acomodació de k davant la a palatal del mallorquí casa, capell
substància
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, allò que transcendeix els elements fònics i significatius del signe lingüístic.
De fet, Saussure defineix negativament la substància lingüística “la llengua és una forma, no una substància” La glossemàtica de LHjelmslev, tot i definir també negativament la substància lingüística —ja que substància és tot allò que no és forma, és a dir, que no entra en el sistema de relacions que constitueixen l’estructura de la llengua—, intenta de determinar les relacions entre substància i forma lingüístiques, introduint la distinció entre el pla de l' expressió i el pla del contingut en la llengua i atribuint una substància i una forma a cada pla En el pla de l’…
pertinent
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un tret fònic que és fonològicament rellevant.
Cada llengua és una particular organització de trets pertinents i no pertinents, des del punt de vista fonològic En un mot com ara cas kás, la sordesa del primer fonema és pertinent, per tal com el distingeix de gas gás, mentre que la sordesa o la sonoritat del tercer fonema depèn, en català, de la seva assimilació, ja no pertinent, al so que segueix cas fàcil enfront de cas difícil
Un viatge d’hivern
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Antoni Marí, publicat el 1989.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre és una estilització de l’experiència poètica a través del motiu del viatge travat per la tradició stilnovista i petrarquesca Sobre el fons biogràfic d’un jo que explora en l’hivern el seu dolor i la seva experiència de la mort, se’ns explica la transformació de la paraula en oblit i ombra De manera que el sentiment s’ordena a partir del model de Dant a la Vita nuova el viatger que arriba d’un camí apartat, perdut en les ombres, experimenta el fred de l’hivern, o el glaç del llenguatge No és, però, un cant de joventut, sinó un plany, un text que es…