Resultats de la cerca

En fou el fundador el pintor Giovanni Maria Galli Bibbiena 1625 — 1665, seguidor de Francesco Albani Foren fills seus Ferdinando Galli i Francesco Galli 1659 — 1739, arquitecte dels teatres Filarmonico de Verona i Alibert de Roma i actiu també a Àustria i a Alemanya Fills de Ferdinando foren Giovanni Maria Galli , actiu a Praga 1749-69, i Alessandro Galli Parma 1687 — 1769, que treballà a Barcelona amb el seu pare i projectà el cadafal erigit a Santa Maria del Mar amb motiu dels funerals de l’emperador Josep I d’Àustria a Mannheim emprengué la construcció del palau 1740 i construí l’església…

Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…

El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra A Milà…

No se’n tenen dades anteriors al 1742, any en què arribà a Londres Tot i que cantà en teatres tan importants com el King’s Theater i el New Haymarket, passà desapercebuda fins el 1747, que amb l’estrena de l’oratori Judas Maccabaeus de GF Händel al Covent Garden assolí un èxit esclatant Des d’aleshores, la seva figura estigué associada a aquest compositor, i interpretà els papers principals, sovint masculins, en l’estrena de molts dels seus oratoris, com ara Joshua 1748, Susanna 1749 o Jephtha 1752, i també en la reposició d’altres, entre les quals destacà la del Messiah del 1773 Entre el…

Deixeble de Carlo Cignani, treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, en el qual obtingué diversos premis, especialment de piano, instrument amb què començà una brillant carrera com a concertista S’inicià en el cant aconsellada per P Mascagni, que l’escoltà en una vetllada familiar, i debutà a vint-i-quatre anys, sense preparació prèvia, cantant Rigoletto a Trani Pulla De seguida fou contractada per a cantar a l’Òpera de Roma L’any 1921, i després d’haver-se presentat a l’Amèrica del Sud, Chicago i Rússia, obrí la temporada del Metropolitan de Nova York amb La Traviata , obra amb la qual assolí un èxit esclatant…

Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en…

Fou cirurgià militar i de cambra del rei, catedràtic del Colegio de Cádiz, membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula 1795 Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia

Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre El galli es dóna en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini El galli metàllic sòlid és de color gris blavós i cristallitza en el sistema ortoròmbic el galli líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular Químicament és molt semblant a l’alumini el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini A l’aire és estable a la…

Si bé també es basa en el galli, com els transistors d’arsenur de galli GaAs, els de GaN poden operar a potències i temperatures més altes, motiu pel qual proporcionen més linealitat i eficiència en amplificadors de potència de desenes a centenars de watts, amb densitats de potència a la ratlla de 0,5 W/mm a 5 W/mm sobre amples de banda elevats