Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
John Raleigh Mott
Cristianisme
Teòleg i filantrop nord-americà.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Cornwell, i participà en la primera Conferència Mundial de Cristians 1886 impulsada per l’YMCA Associació Cristiana de Joves organització estesa a bona part del món El 1888 entrà a treballar a la secretaria de l’YMCA nord-americana com a secretari nacional, càrrec que ocupà fins el 1915 quan fou elegit president del Comitè Internacional de l’YMCA, càrrec que exercí fins el 1928 Entre el 1926 i el 1937 ocupà la presidència del Comitè Mundial d’aquesta organització A més del seu intens treball dins de l’YMCA també es destacà pel seu…
Santa Maria de la Jonquera
Art romànic
El “ locum lonquera ” és esmentat en la Gesta comitum barcinonensium vers l’any 1285 El 1688 la Jonquera, amb Canadal, Agullana i Darnius, formava una batllia dels comtes de Peralada No hi ha notícies documentals de l’església de Santa Maria fins el 22 de març de 1413, que el bisbe Ramon Descastellar havia atorgat indulgències als qui contribuïssin a restaurar l’església de Santa Maria de “ Jonqueria” , sufragània de la parròquia d’Agullana L’any 1569 consta ja com a parròquia independent Actualment l’església de Santa Maria de la Jonquera és en la seva major part obra del segle XVIII i és…
Gentil
Literatura catalana
Heroi del poema Canigó, de Jacint Verdaguer, al centre de la triple trama guerrera, amorosa i expiatòria.
Gentil és un personatge de ficció creat per Verdaguer a partir de la llegenda del cavaller d’Enveig, que és a l’origen de la fundació del monestir de Cuixà Canigó , cant IX Tot just armat cavaller, el seu pare, Tallaferro, i el seu oncle Guifré, condemnen el seu amor per la pastora Griselda i li confien la defensa del castell estratègic de Rià Però, a la nit, contemplant les congestes del cim del Canigó, l’escuder l’enganya dient-li que les congestes són talismans que li faran possible l’amor de Griselda Gentil emprèn l’ascensió al cim i, en arribar-hi, és víctima de l’encís de↑ Flordeneu ,…
Crònica
© Biblioteca de Catalunya
Obra de Ramon Muntaner, la més llarga i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes.
Per escriure-la l’autor es valgué de la seva gran experiència i de les seves extraordinàries condicions de narrador Historia un ampli període que va des de l’engendrament de Jaume I 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne 1328 El seu testimoni augmenta de vàlua a mesura que avança la crònica Per a l’engendrament del Conqueridor el cronista es valgué d’una cançó de gesta refosa que ja prosificà Desclot després, fins a la mort de Pere el Gran 1285, Muntaner sembla acudir principalment a texts historiogràfics no sempre ben recordats, bé que excepcionalment pot disposar d’experiències personals…
Hèracles
© Fototeca.cat
Mitologia
Heroi nacional grec.
Anomenat de primer Alcides, era fill d’Alcmena i de Zeus, que havia adoptat l’aparença d’Amfitrió Per això Hera intentà d’occir l’infant, sense èxit A divuit anys donà mort al ferotge lleó de Citera i, acomplerta la gesta, tornà a Tebes Pel fet d’haver mutilat el rei Orcomen provocà una guerra, en la qual vencé, fou recompensat pel rei Creont, que li donà la filla Mègara per muller Occí els fills propis, i, per expiar aquest crim, l’oracle de Delfos l’obligà a acomplir dotze treballs amb el lleó de Nemea, l’hidra de Lerna, el senglar d’Erimant, la cérvola de Cerinea, els ocells del llac d’…
Castell de Cantallops
Art romànic
En un document de la primera meitat del segle XII, el vescomte de Rocabertí donà ostatges al comte Gausfred de Rosselló amb relació a un plet motivat pel castell de Requesens un dels ostatges fou “ Bernard de Cantalups ” al seu costat hi havia Galceran de Sales, Arnau Gaufred de Llers, Bernat Jofre de Molins i Palol, Dalmau de Sagarriga, etc L’existència d’aquest senyor anomenat Bernat fa pensar que ja hi devia haver un castell o una casa forta Cal esperar, però, fins al segle XIII, vers l’any 1288, per trobar una referència clara de l’existència del castell, precisament arran de la seva…
Alexandre Marcet Reverté
Escalada
Esquí
Escalador, esquiador i dirigent esportiu.
Soci del Club Excursionista de Gràcia CEG, que presidí entre 1961 i 1965, el 1941 impulsà juntament amb altres escaladors la fundació del Grup Especial d’Escalada GEDE Durant la dècada de 1940 practicà l’escalada clàssica a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, els Alps i els Apenins A l’entitat gracienca també presidí la secció Cantaires Muntanyencs els anys 1970 i 1976 El 1942 fou designat delegat del CEG en la Federació Catalana d’Esquí, on creà la Secció de Muntanya 1946 El 1950 la llavors Federació Catalana de Muntanyisme FAM el designà secretari del Comitè Català de Refugis,…
Andrea da Barberino
Literatura italiana
Joglar italià que adaptà cançons de gesta franceses a la llengua vulgar italiana i les popularitzà recitant-les ell mateix.
D’entre aquestes adaptacions cal distingir Guerin Meschino 1473, Storie Narbonesi 1864, Aspramonte 1951 i, sobretot, I Reali di Francia 1941, recull de narracions en prosa del cicle carolingi
Araceli Segarra i Roca
© Araceli Segarra
Alpinisme
Alpinista.
Des dels quinze anys es dedicà al muntanyisme i concretament a l’alpinisme El 1992 aconseguí arribar al cim central del Shisha Pangma, al Tibet 8008 m El 1995 intentà sense èxit coronar l’Everest amb una expedició de la Universitat Politècnica de Barcelona, fita que aconseguí l’any següent formant part d’una expedició internacional patrocinada per l’empresa IMAX cinema de gran format, que rodà una pellícula d’aquesta ascensió Amb aquesta gesta fou la primera alpinista de l’Estat espanyol que pujà a la muntanya més alta del món Posteriorment ha coronat altres cims superiors als 8000 m, entre d…
,
Guillem I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (790-806) i duc d’Aquitània (Guillem I), fill de Teodoric, comte d’Autun, i d’Alda, possible filla de Carles Martell.
Fou comte palatí a la cort del seu possible cosí Carlemany, i comte de Tolosa en substitució de Corsó, destituït el 790 Lluità victoriosament contra els gascons aquell mateix any, però el 793 fou derrotat a l’Orbièu per un exèrcit sarraí, que, amb tot, hagué de retirar-se cap a la Cerdanya i l’Urgell Actuà com a conseller principal de Lluís el Piadós, rei d’Aquitània 781, i com a governant efectiu seu El 801 aconsellà aquest d’atacar Barcelona i comandà un dels tres cossos d’exèrcit que formaren part de l’expedició que conquerí aquesta ciutat aquell mateix any El 804 es féu monjo d’Aniana, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina