Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Glaucoma
Patologia humana
Definició El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que produeix una alteració de les estructures sensorials i es manifesta amb una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Freqüència i edat El glaucoma és una afecció força freqüent, sobretot després de quaranta anys És considerada una de les causes principals de ceguesa en els adults Hom calcula que la freqüència del glaucoma, a partir de quaranta anys, se situa entre el 2% i el 4% de la població La pressió intraocular i l’humor aquós La forma esfèrica de l’ull és deguda al…
glaucoma
Oftalmologia
Augment de la pressió intraocular que, en privar l’ull de la necessària irrigació sanguínia, provoca l’enduriment del globus i l’atròfia del nervi òptic.
Més freqüent en els homes que en les dones, segueix normalment una evolució crònica, però presenta de vegades una forma aguda, molt dolorosa, acompanyada de pèrdua de la visió
El que cal saber del glaucoma
Patologia humana
El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que causa una alteració de les estructures sensorials i provoca una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Tots els glaucomes es presenten a conseqüència d’una obstrucció en el drenatge d’un líquid que ocupa la part anterior de l’ull, l’humor aquós Així, se n’acumula molt a l’interior de l’ull, exerceix una pressió exagerada en les altres estructures i, per tant, causa lesions en les cèllules sensorials i les fibres nervioses que componen el nervi òptic La rapidesa del…
glaucomatós | glaucomatosa
glaucomatós | glaucomatosa
gonioscòpia
Examen visual, mitjançant un biomicroscopi, i mesurament de l’angle de la cambra anterior de l’ull i dels divesos angles formats per l’eix òptic amb les línies de mobilitat i rotació ocular.
És un estudi útil per al diagnòstic del glaucoma i la diferenciació dels tipus d’aquestes malalties
homocistinúria
Patologia humana
Cadascuna de les malalties qualificades com a trastorns congènits del metabolisme dels aminoàcids, caracteritzades per un augment de la concentració d’homocistina en la sang i en l’orina.
La més comuna és la que es deu a la manca d’activitat de l’enzim cistationina-β-sintetasa que converteix la metionina en cisteïna pot provocar retard mental, oclusions arterials, luxació del cristallí i glaucoma
ceguetat
Oftalmologia
Privació o pèrdua del sentit de la vista.
Pot ésser congènita , deguda a malformacions embrionàries o malalties oculars del període fetal, i adquirida , a conseqüència de lesions oculars traumatismes, tracoma, conjuntivitis blennorràgica del nounat, ceratitis greus, cataractes, glaucoma, despreniments de retina, etc, de les vies nervioses cerebrals per on transcorren els estímuls visuals, dels centres visuals situats al còrtex cerebral tumors, etc, o de malalties i intoxicacions generals diabetis, nefritis, intoxicació tabàquica greu, etc També hi ha ceguetats funcionals histèria, etc
Ull i visió
CC0
La vista, és a dir, la capacitat de percebre estímuls lluminosos que permeten de delimitar la forma, la grandària i els colors dels objectes, és considerada el sentit més important de l’ésser humà De fet, és el sentit més desenvolupat i perfeccionat, a través del qual hom obté la major part de la informació que es rep del món que ens envolta Les imatges visuals són transcendentals per a la comprensió dels fenòmens externs a l’organisme i, actualment, constitueixen el principal camp d’informació en les societats desenvolupades, en què els mitjans de comunicació visuals es beneficien…
cataracta
Oftalmologia
Afecció ocular consistent en l’opacitat, parcial o total, del cristal·lí o de la seva càpsula, de natura congènita o adquirida.
La seva patogènia és deguda a una coagulació de les proteïnes que constitueixen les fibres del cristallí primerament s’esdevé llur desnaturalització, i després, llur aglutinació Les cataractes congènites són generalment de caràcter estacionari i determinen un escàs dèficit visual, a diferència de les cataractes adquirides , que són progressives i acaben per afectar tot el cristallí D’aquestes, les més freqüents són la senil , que comença pel nucli del cristallí, la diabètica, l' endocrina, la tòxica, d’evolució ràpida, que es dóna sobretot en les intoxicacions produïdes per sègol banyut, per…