Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
paret mitgera
Construcció i obres públiques
Dret català
Paret menys gruixuda que la paret mestra que pertany a dues finques veïnes amb un règim especial d’indivisió que permet a cada propietari de carregar i d’aprofitar fins a la meitat del seu gruix.
S'assenta longitudinalment damunt el límit de les dues finques pot bastir-la lliurement qualsevol dels dos propietaris seguint els bons usos de la construcció el veí que la vol aprofitar ha de pagar al que l’ha construïda la meitat de les despeses Pel Codi Civil espanyol vigent en això a Catalunya després de la compilació de l’any 1960, es presumeixen com a mitgeres totes les parets divisòries de finques urbanes, mentre no hi hagi escriptures o signes externs que ho desvirtuïn Es pot fer més alta i aixecar la paret mitgera, sempre que s’hagi pagat la meitat de l’…
apuntalar
Construcció i obres públiques
Posar puntals a una cosa, sostenir, més o menys provisòriament, per mitjà de puntals, una cosa que, altrament, podria caure.
Hom apuntala una construcció antiga quan hi ha perill de ruïna, una construcció on cal introduir reformes que afecten els elements que suporten pesos, etc En les construccions de formigó armat són fets apuntalaments en espera que el formigó hagi aconseguit la duresa suficient per a resistir l’esforç previst
pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió
a trencajunts
Construcció i obres públiques
Col·locar les peces d’un enrajolat, o els maons o els carreus d’una paret de manera que no hi hagi coincidència entre els junts de dues filades consecutives.
aïllament tèrmic
Construcció i obres públiques
Aïllament destinat a frenar el pas de calories a través dels tancaments d’un edifici per tal de facilitar la conservació de la seva temperatura interior; l’eficàcia d’aquest aïllament suposa un estalvi de l’energia que cal per a absorbir o produir calories.
Per a aconseguir un aïllament cal protegir els paraments que tanquen el local que hom vol isolar amb materials de característiques poroses, és a dir, formats per una unió de celles de parets primes plenes d’aire en algun cas a l’interior hi ha un altre gas L’aire és un bon aïllant, però, en canvi, el fet d’ésser un gas fa que presenti fenòmens de convecció que faciliten el transport de calories Quan aquest aire queda molt compartimentat, presoner dins les celles d’un material porós, els fenòmens de convecció només poden presentar-se a l’interior de cada cella, i per això els materials…
pou
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi…
transició
Construcció i obres públiques
Transports
Zona d’una via o d’una infrastuctura de transport en la qual es produeix gradualment el canvi d’una determinada característica (curvatura, amplària, inclinació longitudinal, inclinació transversal, etc) d’una situació a una altra.
La transició de curvatura permet en la planta de l’eix el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug Se sol resoldre mitjançant la reculada de la corba circular i la utilització d’una corba d’acord horitzontal, normalment la clotoide La transició de rasant entre dues d’uniformes consecutives es resol amb una corba d’acord vertical la més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, desenvolupada sobre el perfil longitudinal La transició de…
queixal
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les pedres de construcció, dels trossos de maó, etc, que hom deixa lateralment en una paret per tal de prolongar-la o d’encaixar-hi els d’una altra paret, en una cantonada, sense que hi hagi cap discontinuïtat estructural.
asfalt
Construcció i obres públiques
Química
Material aglomerant de consistència sòlida o semisòlida, constituït en la seva major part per betums naturals o obtinguts com a residu de la destil·lació del petroli.
L’asfalt natiu és soluble en disulfur de carboni en un 69%, i el derivat del petroli, en un 99% els respectius punts d’inflamació són 176,5°C i 232°C L’asfalt natural pot contenir un 30% de matèria mineral i, fins i tot, insectes inclosos en el seu si L’artificial és obtingut com a subproducte del petroli per evaporació dels hidrocarburs lleugers i oxidació parcial del residu És un complex sistema colloidal d’hidrocarburs en què resulta difícil de diferenciar la fase contínua de la dispersa Poden ésser considerats com a dispersions de micelles en constituents oliosos similars als olis…
corba d’acord horitzontal
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta la planta de l’eix d’una infrastuctura als límits d’un revolt, que permet el canvi gradual de direcció i de curvatura entre una alineació recta i una corba circular, o entre dues corbes circulars, de manera que hi hagi també una variació gradual de l’esforç centrífug.
La més utilitzada és la clotoide en què la curvatura varia linealment amb l’arc recorregut des del punt de tangència amb la recta, si bé, en no tenir una expressió explícita, presenta dificultats de replanteig Hom ha assajat també altres tipus de corbes, com la paràbola cúbica variació de la curvatura proporcional a l’abscissa sobre l’alineació recta, la lemniscata de Bernoulli variació de la curvatura proporcional al radi vector des del punt de tangència, o àdhuc corbes circulars de radis més grans la més utilitzada ha estat la de radi doble que presentin desviacions petites respecte de la…