Resultats de la cerca

La utilització primordial dels corresponents preparats comercials és en règims per a combatre l’obesitat dieta hipocalòrica

El sobrepès corporal i l’obesitat són un trastorn que es caracteritza per una acumulació excessiva de teixit gras en l’organisme, la qual cosa provoca un considerable increment del pes corporal en relació al pes corporal ideal, és a dir, al pes aproximat que teòricament es calcula que ha de tenir cada persona segons Vedat, el sexe, l’alçada i la complexió física Si el pes corporal supera en més d’un 10% el pes ideal, es parla de sobrepès corporal i si l’excedeix en més del 15%, es parla d’obesitat Molta gent creu, equivocadament, que l’obesitat és gairebé sempre causada per trastorns de tipus…

Els riscos que comporta són patologies cardiovasculars per sobrecàrrega cardíaca, diabetis resistent a la insulina, hiperlipidèmies i trastorns de la coagulació això fa que es consideri més una malaltia que un problema estètic Tot i el paper fonamental de la dieta en la gènesi de l’obesitat, hi poden estar implicats factors metabòlics genètics Quan s’assoleixen elevats graus d’obesitat, la mobilització de l’excés de greix mitjançant les mesures habituals dieta hipocalòrica, exercici físic i la seva combustió és pràcticament impossible Per evitar la morbiditat de les complicacions…

La pràctica regular d’exercicis físics contribueix en gran mesura a la regulació de diverses funcions i necessitats orgàniques i promou, al mateix temps, la necessitat d’abandonar alguns hàbits nocius que interfereixen llur realització Quan es realitza un exercici físic es produeix una descàrrega de neurotransmissors i d’hormones que, com l’adrenalina, mantenen l’organisme en estat de vigília Aquests fets afavoreixen, de manera immediata, la instauració d’una sensació de tranquillitat plaent Tanmateix, a llarg termini, és a dir, mitjançant la pràctica regular d’exercicis físics, afavoreixen…

Poden diferenciar-se diversos tipus de dietes, segons els objectius terapèutics de cada règim alimentari i atenent a diferents paràmetres En primer lloc, de manera generalitzada, s’atén al fet que la dieta incideixi especialment en la qualitat dels aliments o bé en la quantitat en què són consumits En les dietes qualitatives , es tracta de reduir o d’eliminar al màxim el consum d’uns pocs aliments en concret, com succeeix, per exemple, en la dieta hiposòdica, on bàsicament es restringeix la ingesta de sal, o també en la dieta sense gluten que és indicada en cas de malaltia celíaca En canvi,…

Definició El sobrepès corporal i l’ obesitat són dos graus d’un mateix trastorn, molt freqüent en el nostre medi, que es caracteritza per una acumulació excessiva i generalitzada de lípids en els dipòsits de greix corporal El principal paràmetre per a determinar l’existència de sobrepès corporal o obesitat és el pes corporal, que és clarament superior al pes corporal ideal , és a dir, al pes mitjà que teòricament hom calcula que correspondria a cada persona segons la seva edat, sexe, alçada i constitució física Concretament, hom parla de sobrepès corporal quan el pes d’una persona supera el…

Els exercicis físics de resistència, durant els quals els músculs obtenen l’energia a partir, bàsicament, de mecanismes energètics aeròbics, són idonis per a incrementar la resistència muscular, el rendiment del sistema cardiorespiratori, com a complement d’una dieta hipocalòrica per a reduir el pes corporal i, en general, per a millorar l’estat físic Tota activitat física i esport en què no sigui imprescindible realitzar treballs musculars molt intensos, però sí sostinguts i prolongats, potencia el rendiment aeròbic Entre les pràctiques més eficaces en aquest sentit, destaquen…

Document de consens sobre prevenció i tractament del sobrepès i l’obesitat en adults La prevalença de sobrepès i d’obesitat en adults espanyols va ser, segons el darrer estudi ENRICA, del 62,3% el 39,4% corresponia a sobrepès i el 22,9% a obesitat Aquestes xifres alarmants van posar de manifest la necessitat d’aplicar eines preventives i terapèutiques, tant per a intentar frenar la situació com, si és possible, per a revertir-la D’entre les diferents estratègies que es van posar en marxa, destaca el document de consens elaborat per la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació…

Només en molt pocs casos la diabetis guareix completament, com ara s’esdevé quan es tracta de diabetis secundàries a malalties que poden ésser solucionades amb el tractament adequat, o quan deriva de la utilització de fàrmacs l’ús dels quals es pot suspendre Tanmateix, però, gairebé sempre, la malaltia no es pot guarir i només hi ha la possibilitat de seguir un tractament durant tota la vida, els objectius del qual són de normalitzar les alteracions metabòliques existents i prevenir, sempre que sigui possible, les complicacions agudes i les cròniques pròpies de la malaltia En aquest sentit,…