- El sobrepès corporal i l’obesitat són un trastorn que es caracteritza per una acumulació excessiva de teixit gras en l’organisme, la qual cosa provoca un considerable increment del pes corporal en relació al pes corporal ideal, és a dir, al pes aproximat que teòricament es calcula que ha de tenir cada persona segons Vedat, el sexe, l’alçada i la complexió física. Si el pes corporal supera en més d’un 10% el pes ideal, es parla de sobrepès corporal i si l’excedeix en més del 15%, es parla d’obesitat
- Molta gent creu, equivocadament, que l’obesitat és gairebé sempre causada per trastorns de tipus endocrí o metabòlic; tanmateix la causa més freqüent del trastorn és, senzillament, l’hàbit d’ingerir en excés aliments molt rics en nutrients energètics.
- En el nostre medi, encara hi ha gent que considera, erròniament, que un nen "grassonet" és saludable. És important de tenir en compte que l’excés de pes durant els primers anys de vida sol ésser degut a un excés en la ingesta d’aliments energètics que, al seu torn, pot induir el nen a acostumar-se a un mal hàbit alimentari.
- La majoria dels obesos es preocupa, si més no en algun moment de la seva vida, pel seu aspecte estètic. Tanmateix, el problema més gran de l’obesitat no radica en aquest aspecte, sinó en els nombrosos riscs que l’excés de pes corporal i una ingesta excessiva d’aliments comporta per a l’organisme.
- L’obesitat afavoreix, entre altres trastorns, el desenvolupament de diabetis mellitus, hipertensió arterial, aterosclerosi, malaltia coronària, accidents vasculars cerebrals i artrosi, per la qual cosa els obesos, en termes globals, tenen una menor esperança i qualitat de vida que el conjunt de la població.
- La base del tractament de l’obesitat és l’adopció d’una dieta hipocalòrica, de baix contingut energètic, adequada a cada cas específic. És important ésser previngut davant de qualsevol tractament en què aquesta dieta no ocupi un paper central.
- Per tal de portar a terme una dieta hipocalòrica és recomanable de consultar amb un expert en dietètica, de realitzar una veritable reeducació alimentària i de sotmetre’s a controls periòdics.
- Actualment estan en voga nombrosíssims règims dietètics destinats a aprimar-se. Tanmateix, abans d’emprendre'ls, convé consultar amb un especialista, ja que molts d’ells no garanteixen allò que prometen o fins i tot poden provocar dèficits greus en l’estat nutritiu.
- La restricció en la ingesta de sal es recomana quan, a més de l’obesitat, hi ha una hipertensió arterial o una insuficiència cardíaca. En la resta dels obesos la sal no està contraindicada, per bé que, com s’esdevé amb la resta de la població, convé consumir-la moderadament, procurant que no superi els 5 g diaris.
- La sensació de fam sol ésser un dels enemics més perillosos quan es realitza una dieta hipocalòrica i la millor manera de vèncer-la no és pretendre ignorar-la sinó mitigar-la mitjançant la ingestió d’aliments pobres o mancats d’energia, com ara verdures de fulla verda o aigua, que es poden consumir, pràcticament sense restriccions.
- Els tractaments a base de massatges poden millorar l’elasticitat de la pell quan, després d’efectuar una dieta hipocalòrica, es produeix un considerable aprimament, però ells sols no són útils per a abaixar el pes.
- Actualment hi ha en el mercat una gran diversitat de productes dietètics que compleixen amb la funció de calmar la fam sense aportar energia. El consum d’aquests productes pot ésser beneficiós en alguns casos i durant períodes de temps breus. Això no obstant, abans d’emprar-los és convenient consultar amb el facultatiu i en cap cas utilitzar-los de manera habitual, ja que, a més de no garantir una nutrició adequada, impedeixen que el subjecte s’habituï a ingerir menys aliments, circumstància que resulta indispensable perquè en el futur mantingui el seu pes ideal.
- La utilització de diürètics o d’altres fàrmacs no és beneficiosa a llarg termini per a abaixar el pes corporal, si no és que el metge ho indiqui davant la presència de circumstàncies especials, com per exemple la coexistència d’hipertensió arterial.
- Actualment s’ha demostrat que l’ús d’amfetamines és absolutament contraproduent en el tractament de l’obesitat, perquè si bé és cert que aquestes drogues disminueixen la sensació de fam, també és cert que provoquen addicció i que generen una sèrie d’efectes adversos que potencien els riscs de malaltia coronària.