Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que…
moneda ibèrica
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i quadrants de bronze arribà a un…
sesterci
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana que valia un quart de denari, equivalent primer a dos asos i mig i, després de la batalla de Trasimè (217 aC), a quatre asos.
Durant la república fou d’argent en substituir l’as com a moneda de compte s III aC, fou de bronze, amb un pes d’una unça Desaparegué de la circulació a la segona meitat del s III dC
moneda calleresa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda batuda a la seca que manà establir a Càller Pere III de Catalunya-Aragó el 1338.
Fou la segona seca catalana de Sardenya, després de la d’Esglésies 1324 La primera moneda batuda fou l’alfonsí d’or Joan I manà d’encunyar-hi 1392 l’alfonsí menut amb la mateixa llei dels batuts a Esglésies, passant, però, la talla de 27 a 30 sous del marc de Barcelona Hom baté moneda calleresa fins el 1821
moneda rossellonesa
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el pas del temps…
escudat d’or
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or de Pere III de Catalunya-Aragó encunyada a Perpinyà (1349) a imitació dels escuts francesos.
Només n'hi ha referència documental 1349
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a la peça de dos rals castellans d’argent, del tipus ‘‘segovià’’ de Carles II.
Tanmateix, s’inspirà en el ralet barceloní, i fou encunyada a Barcelona, del 1707 al 1714, pel rei arxiduc Carles III, destinada a l’equipament de l’exèrcit i altres despeses de la guerra contra Felip V de Castella Contenia part de l’argent procedent de la gran massa de moneda anglesa, italiana i, sobretot, portuguesa, procedent del pagament de les tropes dels aliats Aquesta emissió feta des de Barcelona, però dins la tradició monetària castellana, confirma la pretensió de Carles III sobre el conjunt dels estats hispànics i l’extensió a tots ells del sistema de doble…
flaó
Numismàtica i sigil·lografia
Segell gros o de majestat que representava el rei amb tots els atributs i els símbols de la sobirania des d’Alfons I de Catalunya-Aragó.
Pere III volgué que pengés dels pergamins en què hom concedia privilegis perpetus
diner de la cara
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al País Valencià a les monedes de coure amb el retrat de Carles III i Carles IV.
columnari | columnària
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda de les colònies espanyoles d’Amèrica al revers de la qual hi ha dos hemisferis coronats sobre les ones de la mar, i als costats, les columnes d’Hèrcules (d’on li ve el nom).
Aquest tipus fou introduït per Felip V 1732 i perdurà fins que Carles III la substituí 1772 per la del tipus de bust