Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
faburden
Música
Peça vocal polifònica, a tres veus, practicada a Anglaterra des del 1430 fins a la Reforma.
Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia…
improvisació
Música
Execució musical espontània no codificada ni escrita.
És present tant en les cultures musicals dels pobles primitius com en la dels més desenvolupats, i en la música occidental té un protagonisme indiscutible en el jazz En la música polifònica medieval, hom improvisava sobre un cant donat en l' organum , el discant i el fals bordó A partir del s XVI fou la base de la música instrumental que acompanyava i ornava el cant formes musicals instrumentals basades en la improvisació foren el preludi, el tiento , la intonatio , la fantasia i el ricercare Als ss XVII i XVIII fou limitada als instrumentistes de teclat, que improvisaven sobre…
Jevgenij Igor’evic Kisin
Música
Pianista rus.
Nen precoç, a dos anys improvisava al piano i quan en tingué sis ingressà a l’Escola de Música Gnessin de Moscou, on estudià amb Anna Kantor, que ha estat la seva principal professora Al cap de quatre anys feu el primer concert en públic amb orquestra i a dotze i tretze anys oferí sengles concerts amb l’Orquestra Filharmònica de Moscou El 1985 actuà a Berlín i un any més tard feu una gira pel Japó amb el conjunt Virtuosos de Moscou El 1987 tocà al Festival de Berlín i després ho feu als de Schleswig-Holstein i Tours Ha actuat als auditoris més importants del món i amb orquestres…
Aulis Sallinen
Música
Compositor finlandès.
Des de ben petit mostrà grans dots per a la música, i d’adolescent improvisava al piano i escriví les seves primeres composicions Es formà a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on fou deixeble d’Aare Merikanto i Joonas Kokkonen, i en aquest mateix centre ensenyà teoria i composició a partir del 1960 Del 1960 al 1969 fou director artístic de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Finesa i en 1971-74 presidí la Societat de Compositors Finesos És membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música i doctor honorari de les universitats de Hèlsinki i Turku Sallinen té un ampli catàleg d’obres, en el…
Arnold Christian Vlok Van Wyk
Música
Compositor i pianista sud-africà.
Des de ben petit mostrà un gran talent per a la música i a sis anys improvisava al piano Però no començà a rebre instrucció musical fins que ingressà a la Stellenbosch Boys’ High School, on estudià amb H Endler i, més tard, amb CE van der Merwe El 1938, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Royal Academy of Music, on rebé nombrosos premis per les seves interpretacions i també per les seves pròpies composicions El 1946 retornà a Sud-àfrica i del 1948 al 1960 impartí classes al College of Music de la Ciutat del Cap Fou professor a la Universitat de Stellenbosch des del 1961…
música armènia
Música
Art musical desenvolupat pel poble armeni, especialment a partir de la cristianització d’Armènia, entre els segles III i IV.
Música culta La tradició musical armènia es remunta al segle VI dC Durant el segle IV dC, Armènia s’havia convertit en el primer estat oficialment cristià, i a partir del segle VI la seva església desenvolupà una tradició liturgicomusical pròpia coneguda amb el nom de cant armeni Aquest repertori musical litúrgic, format principalment per himnes i que té una notable inspiració bizantina, ha estat conservat sobretot en el recull de poesia i música armènies anomenat Šarakan , començat al segle IV i enriquit especialment a les èpoques més brillants segles VII i XII-XIV Les successives…
,
elevació
Música
Peça o fragment musical, generalment per a orgue, que s’interpretava o improvisava durant l’elevació de l’hòstia i el calze en la missa romana, en el moment de la consagració.
Diversos autors han escrit elevacions En les seves Fiori Musicali 1635, G Frescobaldi inclou una Toccata per l’Elevazione i, més modernament, autors com H Berlioz i M Reger també en compongueren
moneda catalana
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels Països Catalans i d’aquelles terres sobre les quals els catalans exerciren llur domini.
El sistema monetari català fou inicialment monometàllic diners d’argent, després diners d’argent lligat amb coure i més endavant bimetàllic croat d’argent, florí d’or La comptabilitat es féu sempre en diners i llurs múltiples, el sou dotze diners i la lliura 240 diners o 20 sous Els valors sou i lliura rarament coincidiren amb una moneda real i efectiva Malgrat la diversitat de les estampes que reflecteix el mosaic de regnes de la corona catalanoaragonesa, els sobirans s’esforçaren a unificar els valors a fi de tenir un sistema monetari coherent i unes monedes intercanviables Sota Jaume III…
El llenguatge de la música
Els elements del llenguatge musical Tocar un instrument i cantar són, com parlar, escriure o dibuixar, maneres d’expressar-se i de comunicar-se i, com tots els sistemes de comunicació, tenen les seves regles i característiques pròpies referides al seu tipus de llenguatge específic El llenguatge de la música es basa en sons que poden distingir-se entre ells gràcies a quatre característiques fonamentals to altura del so com a conseqüència del major —agut— o menor —greu— nombre de vibracions per segon, intensitat força dinàmica amb què és emès el so, durada espai de temps que dura l’emissió i…
Els balls parlats
El ball de Serrallonga havia estat ben present a la Catalunya Vella A Pardines, aquest ball parlat incorporava també l’històric bandoler, el Fadrí de Sau La imatge data del 1921 Arxiu Històric Comarcal de Ripoll Ball parlat es la denominació que rep en algunes comarques de Catalunya una forma de teatre popular de carrer que es representa a les places o en el transcurs de les processons, formant part dels seguicis festius que caracteritzen les celebracions solemnes o les festes majors de les poblacions d’aquestes comarques Els balls parlats han tingut, tradicionalment, una àrea d’expansió…