Resultats de la cerca

Les escasses pintures trescentistes conservades a la ciutat de Tortosa s’han d’explicar en el marc de la profunda italianització que es va viure a tot Catalunya Les obres més importants posen de relleu l’originalitat d’alguns dels tallers que van treballar per a la catedral a partir de mitjan segle XIV, encarregats de decorar les portes del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella destinat a l’altar major A l’entorn del 1350 l’activitat local no devia ser gaire notable, per bé que els anys anteriors, entre el 1335 i el 1347, es documenta l’activitat del pintor Bernat Saparra Gudiol i Cunill,…

Com hem vist, des de l’inici del gòtic es pot parlar d’elements italians en la cultura pictòrica catalana Tanmateix, la fesomia heterogènia de les primeres experiències i la seva derivació de l’italobizantinisme del segle XIII no porten a definir el triomf de la renovació italiana fins més endavant, ja avançat el segle XIV La fi dels anys vint i sobretot la dècada dels anys trenta foren els moments clau del nou itinerari plàstic que progressivament desplaçà l’estil lineal, però que durant una etapa llarga convisqué amb les seves darreres iniciatives Les personalitats de Ferrer i Arnau Bassa…

Conreà el retrat, la pintura de gènere i la d’història, amb tendència italianitzant

Mor Narcís Casanoves i Bertran, mestre de l’escolania de Montserrat i compositor de tendència italianitzant

Al començament fou una paròdia de l’òpera italianitzant La més coneguda és The Beggar's Opera 1728, sàtira sobre els polítics contemporanis, amb text de John Gay i música adaptada per John Pepusch

Dels 286 poetes que hi són representats, n'hi ha 29 que componen poemes en castellà Reflecteix fonamentalment la influència italianitzant allegoricodantesca a través dels poetes castellans Juan de Mena i el marquès de Santillana

Es dedicà principalment a la música religiosa Estrenà una Missa a Mataró 1852 i escriví un Te Deum i un Stabat Mater El 1859 estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Arnaldo de Erill , d’estil italianitzant

Format possiblement a Anvers, fou l’iniciador de l’escola pictòrica de Leiden Figura de transició entre el gòtic i el Renaixement, incorporà una decoració italianitzant Sobresurt el seu tríptic Dol de Crist Leiden Fou el mestre de Lucas van Leiden

Seguí, en nombroses cases de pisos, el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme La seva clínica de Sant Josep de la Muntanya 1936, a Barcelona, és un bon exponent de l’estil preracionalista Projectà la parròquia del Pilar de Barcelona i el sanatori de Puigdolena Vallès Oriental