Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
itri
Química
Element pertanyent al subgrup III A de la taula periòdica.
De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dóna l’òxid Y 2 O 3 Es fon a 1 523°C i bull a 3 337° Té una densitat de 4,457 g/cm 3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent Fou descobert el 1794 per JGadolin, i el 1843 GMosander l’obtingué en forma pura Hom n'ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97 És tres vegades més abundant que el ceri n'hi ha a la gadolinita, a la monazita 3% i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars Actualment és aïllat mitjançant…
terri
Química
Nom donat a cadascun dels elements metàl·lics que es troben en la natura com a òxids bàsics (denominats abans terres) o en altres formes convertibles fàcilment en aquests.
Hom usa encara la denominació metalls de les terres rares o escasses per a designar el grup constituït pels lantànids, l’escandi i l’itri
terres cèriques
Química
Mescla d’òxids d’elements lantànids que conté principalment òxid de ceri (IV) (per la qual cosa també són anomenades terres de ceri), juntament amb òxids de lantà, praseodimi, neodimi, prometi i samari.
Per llur comportament analític i preparatiu, hom les distingeix de les terres ítriques que contenen els òxids dels lantànids restants, de l’itri de l’escandi
ítric | ítrica
terres rares
Química
Denominació genèrica dels quinze elements de la família dels lantànids.
Dins aquest context hom classificava les terres rares en terres cèriques lantà, ceri, praseodimi, neodimi, prometi i samari, terres tèrbiques europi, gadolini, terbi i disprosi i terres ítriques holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci el nom d’aquest darrer subgrup provenia de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri, amb el qual ocorren conjuntament
actini
Química
Element radioactiu, molt rar (Z = 89, valència: 3) Han estat identificats diversos isòtops de l’actini, dels quals, dos de naturals, de nombre de massa 227 i 228.
El més estable, 2 2 7 Ac període de semidesintegració 21,6 anys fou descobert, l’any 1898, per Debierne en els minerals d’urani, però s’hi troba en tan poca quantitat, que fou impossible el seu aïllament a l’estat pur Posteriorment ha pogut ésser obtingut artificialment, pur i en quantitats ponderables, per activació neutrònica del radi 226 Per l’espectre d’emissió electromagnètica l’actini s’assembla a l’itri, però per les propietats químiques s’acosta especialment al lantà
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna,…
euxenita
Mineralogia i petrografia
Niobiotitanat d’itri, ceri, erbi, etc, de fórmula indeterminada.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, amb cristalls mal conformats, de color bru fosc o negre, i de lluïssor metàllica i fractura concoidal N'hi ha a Suècia, Noruega i Madagascar