Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer i Tuyets 1817 – 1864, alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts i ministre d’Ultramar 1863, i professor universitari Joan Josep Permanyer obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1867 es llicencià en dret administratiu i el mes d’abril del 1869 ho feu en dret civil i canònic El 15 d’octubre d’aquest mateix any obtingué el grau de doctor en dret civil i canònic La seva vinculació docent a la universitat com a auxiliar d’assignatura es documenta des del final del 1872, i…

Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou  Cançó de carrer  1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren  Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol,  Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb…

Desenvolupament enciclopèdic Trencà el privilegi de publicació que el Diario de Barcelona mantingué fins el 1833 Gràcies als esforços dels seus promotors, el primer número d’ El Vapor sortí el 22 de març de 1833 Amb una periodicitat trisetmanal dimarts, divendres i dissabte fins el 10 de juny de 1834 i quadrisetmanal dimarts, dijous, divendres i diumenge fins el 30 de desembre de 1834, a partir de l’1 de gener de 1835 es transformà en diari L’impulsor del projecte fou l’editor Antoni Bergnes de las Casas, que collaborà estretament amb l’impressor Manuel de Rivadeneyra i l’escriptor Ramon…

A setze anys es traslladà a Barcelona, on, el 1974, entrà en contacte amb gent de la Nova Cançó i inicià la seva carrera professional Es donà a conèixer ràpidament gràcies a la qualitat de la seva veu, amb un repertori heterogeni, marcat per un to feminista i pel compromís polític Collaborà en un espectacle musical i en el disc collectiu Llegendes de Catalunya 1975 El 1976 enregistrà el seu primer disc, Si volíeu escoltar , que aplega cançons populars amb textos actualitzats per M Aurèlia Campmany i Joan Ollé El seguiren Penyora 1978, que incloïa  La gavina , el seu principal èxit, i Bruixes…

Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…

El lliurament tenia lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona, el 1939 el 1978, però, passaren a atorgar-se pel setembre Des de l’any 1985 s’entreguen en una data propera al 12 de febrer, coincidint amb la festa de santa Eulàlia El 1949 només es concedí el premi de literatura, a Bartolomé Soler per la novella  Patapalo  El 1950, amb la voluntat de singularitzar els premis i fer propaganda de les polítiques municipals, els Ciutat de Barcelona s’ampliarien a les categories de poesia, teatre, música, cinema i fotografia El 1958 el premi de…

L’antecedent directe d’aquesta institució fou la societat musical anomenada La Aurora, formada per un conjunt d’instrumentistes, que Clavé dirigí a partir del 1845 i per a la qual fixà un reglament Cal dir que La Aurora fou un dels molts grups de rondalla que realitzaven cantades, generalment a l’aire lliure, en dates assenyalades, com la nit de Nadal, Carnestoltes, Pasqua i durant les revetlles d’estiu Clavé optà per suprimir els instruments de La Aurora i transformar la institució en una societat coral, cosa que donà lloc a la Societat Coral La Fraternitat el 2 de febrer de 1850 Aquest fet…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una descripció analítica del desvetllament de la consciència collectiva catalana amb un evident caràcter combatiu i ideològic, mitjançant la qual pretengué posar les bases per a elaborar en un futur una gran història del catalanisme tanmateix, les circumstàncies polítiques ho impediren Ara bé, el Resum no representà cap novetat amb respecte a les seves obres anteriors Història dels moviments nacionalistes 1914, El nacionalismo catalán su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres 1917 i “Història del catalanisme” apareguda en l’ Anuari dels…

Vida i obra Fill d’un dels principals impulsors de la Renaixença, Joaquim Rubió i Ors La seva formació, a Barcelona, fou condicionada pel pensament catòlic i catalanista, de caràcter conservador, del seu pare Acabà els estudis de batxillerat el 1871 al collegi barceloní dirigit per Guillem Galabotti i es matriculà a les carreres de dret i de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona mentre que la primera no l’acabà fins al cap de dotze anys, a mitjan 1876 es llicencià en filosofia i lletres i el 1878 n’obtingué el títol de doctor Aquest mateix any començà a fer classes a la UB com a…

Coberta d’ El arte modernista en Barcelona 1943 de Josep F Ràfols FF D’ençà de la publicació ja fa mig segle, els anys 1949 i 1951, de dues obres ambicioses que pretenien estudiar el fenomen cultural del Modernisme en la seva totalitat –em refereixo a Modernismo y modernistas de J E Ràfols Destino, 1949 i a El arte modernista catalán d’A Cirici Pellicer Aymà, 1951–, la bibliografia del Modernisme s’ha ampliat d’una manera considerable i la reivindicació del moviment que representà l’edició d’aquestes dues obres en un moment, a mitjan segle XX, on l’ostracisme envers el Modernisme que havia…