Resultats de la cerca

Hom talla les tiges quan tenen una altura d’uns 3 m, abans d’una excessiva lignificació, i les amara, lligades en feixos, en aigua embassada Després hom n'arrenca tires d’escorça que són batudes, rentades, reforçades per desprendre'n la part llenyosa i ensimades amb emulsions aquoses d’olis minerals per disminuir-ne la rigidesa Els fils obtinguts són basts i gruixuts, i hom els empra per a fer sacs, embalatges i soles d’espardenya i com a trama en teixits de tapisseria i catifes Tot i una davallada als anys setanta, la producció mundial es recuperà, puix que el jute resisteix més que les…

Una família d'Igualada La família Godó Ramon Godó i Llucià era filador i teixidor de cotó a Igualada Nascut amb el segle XIX 1801, forma part d’una família que donarà diversos empresaris tèxtils a la comarca de l’Anoia Al voltant de l’any 1840 hi havia una quarantena d’industrials com en Ramon Godó a Igualada, treballant amb berguedanes per a filar el cotó i amb telers moguts manualment o per cavalleries Ramon Godó no era pas el més important El 1850 tenia 720 pues, installades en berguedanes i 43 telers, amb un centenar de treballadors a la fàbrica en un moment en què la productivitat de l’…

Tres fibres vegetals llargues El lli El lli és una planta herbàcia de periodicitat anual, de 40 a 80 centímetres d’alçada Necessita aigua i es produeix, per tant, en zones de regadiu o terrenys que tenen un règim alt de pluges A Catalunya no hi ha hagut mai un conreu intensiu de lli Al començament del segle XIX es produïa, quasi com a excepció, en el municipi d’Aitona Segrià A l’estat espanyol era més corrent a Astúries i Galícia, a la conca de l’Ebre i a Granada El lli és considerat una planta tèxtil, gràcies a la fibra que es troba entre l’escorça de la planta i la part llenyosa La seva…

S’installen les primeres màquines per al trenat del jute per a espardenyes, a Elx Alacant, embrió de la indústria valenciana del calçat

La variant més comuna és formada per dos fils d’ordit de cotó de dos o tres caps, que formen el teixit de base, per tres fils d’un segon ordit d’estam de dos caps que formen les bagues, i per tres fils, alternats entre els de llana, d’un tercer ordit de cànem o jute que fan unes bastes en el revés La trama és tota de lli, jute o cànem, i lliga amb els tres ordits

Principal port fluvial de Dacca, és connectat amb els majors ports interiors i amb Chittagong És un important centre comercial de la regió, mercat de cuirs i pells i també del jute Juntament amb Dacca forma la principal regió industrial de Bangladesh, amb indústria tèxtil del jute i del cotó També té tallers de reparació de vaixells i diverses manufactures Conserva la fortalesa de Bara Bhaiyas, del segle XVI i el temple de Lakshmi Narayan Vishnu, del qual la ciutat pren el nom

El seu port, el més important del país, exporta jute i te, i importa blat, metalls i maquinària Segon centre industrial del país, amb indústria molt diversificada indústries tèxtils elaboració del jute i del cotó, alimentàries elaboració de l’arròs, químiques adobs i farmacèutiques, d’elaboració del tabac i de la fusta i de fabricació de paper Centre d’ensenyament superior Universitat de Chittagong, fundada el 1964 Important centre de comunicacions aeroport Descoberta pels portuguesos al segle XVI, fou anomenada Porto Grande Conquerida pels àrabs al segle XIV, al…

Mercat agrícola i treball del cotó i el jute

Treball del jute Reparacions ferroviàries Monuments dels segles XVI i XVII