Resultats de la cerca

Nascut al s XVIII, una gran part del repertori del kabuki fou escrit originàriament per al teatre de titelles, d’on ve que els actors imitin els moviments propis de titelles Avui el kabuki és un gènere realista, allunyat de la tradició a causa de les influències occidentals Els dramaturgs principals de l’època Tokugawa foren Monzaemon Chikamatsu, Takeda Izumo, Namiki Senryrū i Namiki Gohei

Assolí l’esplendor màxima a mitjan s XVIII, i es desenvolupà amb el gènere teatral anomenat kabuki

Fou iniciada per Kiyonobu 1664 — 1729, fill d’un illustrador d’escenografies teatrals per això fou el primer que retratà actors Kiyomasa 1706 — 1763, potser germà de l’anterior, retratà els actors del teatre kabuki Kiyomitsu 1735 — 1785 fou conegut per la seva policromia de tres colors El darrer que integrà aquesta escola fou Kiyonaga 1752 — 1815, d’un estil més realista que els anteriors

Pertany a una generació d’artistes precursora del pop-art i que aprofita com a materials per a les seves composicions les deixalles d’una societat tecnològica, molt dins d’una posició junk restes de màquines, cotxes, etc D’una forma parallela al treball de Tinguely a Europa, Stankiewicz construí màquines impossibles que no serveixen per a res Kabuki Dancer 1956, com a respostes marginals a una societat neuròtica de consum

Estudià composició a la Universitat de Northwestern i, després de servir com a instructor a l’Escola de Música Naval Americana 1951-53, reprengué els estudis a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on es doctorà el 1959 El 1960 entrà a la Universitat de Michigan com a professor assistent i el 1966 en fou nomenat professor titular En 1978-80 presidí la Societat d’Etnomusicologia S’especialitzà en l’etnomusicologia asiàtica, concretament en la música japonesa, tasca per la qual fou guardonat amb el premi Koizumu Fumio 1993 La seva monografia Japanese Music and Musical instruments Tòquio,…

El teatre i les arts escèniques presenten una gran diversitat de formes arreu del món L’home de cultura occidental ha tractat d’imposar la seva concepció d’aquest art nascut a la Grècia clàssica a l’entorn del segle VI aC, i que aconseguí arribar a la màxima esplendor durant la centúria següent, quan floriren els dos grans gèneres teatrals la comèdia i la tragèdia Aquesta fou base de tot el teatre posterior, que trobà en les peces de dramaturgs com William Shakespeare, Molière, Pedro Calderón de la Barca o Anton Cˇekhov, entre altres autors, algunes de les aportacions més grans a la…

D’una família de samurais, serví un cortesà de Kyoto fins a 20 anys Decidí de dedicar-se al teatre i ingressà a la companyia Miyako-Za, de Kyoto, dedicada al kabuki Hi féu d’escenògraf, director i autor Passats els 30 anys, començà a escriure drames per a putxinellis ningyō-jōruri El 1690 s’establí a Osaka, on s’associà amb el cantant i músic Takemoto Gidayū La collaboració durà vint anys Conreà el gènere sewa jōruri , de peces protagonitzades especialment per comerciants i cortesanes El tema del suïcidi de dos amants es repeteix a Sonezaki Shinjû ‘Suïcidis d’amor a Sonezaki…

Sorgit del mateix tronc que el dels Minamoto, fou una de les famílies més importants del Japó entre els s XVII i XIX Constituí 1603-1868, la darrera dinastia shogunal El 1603 Iyesasu Tokugawa mort el 1616 es proclamà shōgun a Edo, unificà administrativament el Japó i sotmeté els daimyōs al seu poder Els Tokugawa protagonitzaren l’era xenòfoba, aïllacionista i anticristiana del Japó, que rompé gairebé tots els vincles amb les potències europees Tanmateix, l’era Tokugawa fou molt notable en l’aspecte cultural Al començament del s XIX el shōgunat i la dinastia Tokugawa entraren en crisi a causa…

Es formà a la Rambert Ballet School de Londres i amb el mim Marcel Marceau a París El 1962 fundà la seva companyia, que es feu un nom amb espectacles anticonvencionals, fusió de mim, dansa, teatre i òpera, que incloïen tant produccions pròpies Turquoise Pantomime , Mr Punch’s Pantomime com versions de clàssics del teatre com ara Woyzeck , de Georg Büchner o Salome , d’Oscar Wilde La producció més representativa de la seva filosofia de les arts escèniques i la més famosa és, però, Flowers 1974, basada en la novella Nôtre Dame des Fleurs , de Jean Genet, una de les seves referències…

Tots dos ballarins començaren a collaborar l’any 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983 Five to Two , 1983 Amb l’espectacle Desfigurat 1985 iniciaren la trajectòria com a companyia estable, una de les més consolidades i de més prestigi del panorama internacional de la dansa contemporània Des de l’any 1987 és companyia associada del Teatre Lliure , institució que coprodueix i acull l’estrena de les noves produccions, i del 2003 al 2012 en fou companyia resident Ha estat també, del 1989 al 2003, companyia coresident al Hebbel-Theater de…