Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
herbaci | herbàcia
Botànica
Amb aspecte o amb caràcters d’herba, dit principalment dels vegetals superiors no lignificats.
ligne
Botànica
En les plantes vasculars, conjunt constituït pels vasos conductors, generalment lignificats, per on circula la saba bruta, i per les cèl·lules que els acompanyen.
cupressàcies
Botànica
Família de coníferes que comprèn arbres i arbusts perennifolis de fulles oposades o verticil·lades, petites, esquamiformes, aciculiformes de joves, i de flors unisexuals disposades en estròbils esquamosos, sovint lignificats els corresponents a les flors femenines.
Cupressàcies més destacades Chamaecyparis camecíparis Cupressus sempervirens xiprer , xifrer Juniperus communis ssp communis ginebre , ginebró, ginebrer Juniperus communis ssp nana ginebró Juniperus oxycedrus càdec , ginebre, ginebró Juniperus phoenicea savina , sivina Juniperus sabina savina de muntanya Juniperus thurifera savina turífera Thuja orientalis tuia
taxodiàcies
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de pinals integrada per arbres sovint enormes, de fulles aciculars, esquamiformes o en forma d’alena, arranjades en hèlix, de flors masculines estrobiliformes, solitàries o en grups, i de cons lignificats, amb esquames seminíferes, que duen de 2 a 9 llavors, i amb esquames tectrius.
Comprèn unes 20 espècies, quasi totes de l’hemisferi nord Pertanyen a aquesta família la criptomèria Cryptomeria japonica , la sequoia Sequoia sempervirens i Sequoiadendron giganteum i el taxodi Taxodium sp
La costa de Sa Tramuntana de Menorca
Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins d’ell, el…
Les lecanoràcies
Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o amb un o més…
La fosca fondària dels sòls
Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…
Fang a l’estiu, pols a l’hivern
Els sòls i la sabana, la sabana i els sòls El clima, els sòls, el foc associat a la llarga sequera o a l’acció humana i la pastura són els determinants principals de la vegetació de sabana Fins al moment, però, no existeix un patró de correlació ben establert i generalment acceptat entre estructura i composició florística de les sabanes i formacions llenyoses obertes per una banda i tipus de sòls per una altra, possiblement perquè el seu estudi correspondria a una ‘terra de ningú’ entre diferents disciplines, principalment la ciència del sòl i l’ecologia vegetal Per a la nomenclatura dels…
Els fongs liquenificats: el tipus d’organització liquen
Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta…