Resultats de la cerca

El liquen pla , que és la varietat més important, consisteix en unes pàpules aplanades i arrodonides, seques i lleument escatoses, persistents i pruriginoses En el liquen simple predominen les pàpules vermelles i pruriginoses El liquen escrofulós és una lesió cutània pròpia dels individus tuberculosos

Conté un polisacàrid comestible i gelificable en calent, i és emprat com a aliment en països nòrdics i com a remei per a la tos i els refredats

El liquen pla o liquen ruber és una erupció inflamatòria, caracteritzada per la formació de lesions de forma poligonal, prominents, de superfície plana i brillant, d’un color vermellós No se’n coneix la causa amb exactitud, però, segons els estudis efectuats, és probable que sigui degut a un trastorn immunològic L’erupció se sol presentar entre 30 anys i 60 El començament tant pot ésser sobtat com gradual Es presenta sobretot a la cara anterior dels canells i pot afectar igualment els avantbraços, la regió lumbar, els turmells i la cara posterior de les cames Les lesions típiques són pàpules…

Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…

Hom l’obté de les algues vermelles dels gèneres Chondrus condrus i Gigartina es presenta en pólvores Forma gels amb l’aigua i estabilitza emulsions i suspensions És molt emprat en la indústria alimentària com a additiu en derivats làctics, productes amb contingut energètic reduït i en derivats de la fruita i en farmàcia com a emollient, laxant i pectoral Hom l’anomenada també carrageen, carragaen, carragenina i gelatina de molsa d’Irlanda

La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…

És format pel fong del liquen i per una cianofícia estranya És, fins a un cert punt, un liquen independent del liquen que el presenta