Resultats de la cerca

Edil i pretor, de jove assolí grans èxits gràcies a la novetat de la seva eloqüència, ampullosa i rica, influïda per les escoles gregues de l’Àsia Menor Fou l’orador oficial del partit conservador, i litigà sovint amb Ciceró, el qual li dedicà el seu tractat Hortensi

Fou tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós Litigà amb la madrastra, Violant de Luna, la qual reclamava el lloc de Ceret per drets dotals 1430-33 I amb Constança de Perellós, vídua de Perapertusa, per uns drets sobre Millars 1432 heretà el lloc de Llers el seu fill Francesc, no acceptat pels súbdits, que només reconeixien Lluís com a senyor Fou lloctinent del seu germà Ramon, governador del Rosselló 1433-37 La segona muller fou Simoneta de Poitiers, la qual adquirí de Joana de Perellós, comtessa de Tonnerre, els llocs de Glorianes i Rigardà

Fill gran de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra El 1324 estava a Sardenya al servei de l’infant Alfons El 1325 era a Lleida com a membre de l’assemblea que deliberà sobre els drets successoris de Jaume II de Catalunya-Aragó al tron de Mallorca Era casat amb Maria de Nàpols, vídua del rei Sanç I de Mallorca, la qual hagué de recloure al seu castell de Xèrica, a causa del seu desequilibri Litigà amb la seva mare, Beatriu de Lloria, que retenia tots els estats de la baronia la sentència, el 1326, donà a Jaume l’honor de Xèrica i diners i a la mare el domini útil, però aquesta no retornà els…

Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs Fou coper reial i uixer de Joan I, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola 1387, càrrecs pels quals litigà amb Bernat de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391 Assistí a les noces de la infanta Joana amb el comte Mateu I de Foix 1392 Acompanyà l’infant Martí a Sicília amb ell trencà el setge dels rebels a Catània 1395 i fou governador de la ciutat fins el 1402 Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor, muller de Ferran I Prengué part en l’…

Fill i successor de Pere V Prengué part en la guerra de Castella, on fou cap de les forces frontereres 1356 Cedí els feus de Sant Antolí i Timor a Pere de Clariana 1355 i litigà amb la seva mare, a la qual volia treure la possessió de la baronia 1365-66 Per sentència hagué de lliurar-li Vespella i el rei li'n vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions, en alou, de diversos llocs 1368-69 Ajudà a la defensa de Catalunya contra l’infant de Mallorca 1374 Empenyorà Vespella al seu germà Guerau 1380 Heretà Bellver i Mont-roig de la seva tia Elisenda de Queralt, vídua de Simó de Mur Acompanyà…

La representació comença en el moment en què el procurador fa ús del poder que hom li ha atorgat i ell ha acceptat, i d’aleshores endavant el procurador resta obligat a portar l’assumpte fins al final Les causes que poden determinar l’acabament de la representació —dependents del mateix procés, de la matèria de litigi, de la natura de l’ofici de procurador i del caràcter irrevocable del poder— són les següents l’acabament del negoci, quan el poder s’hi contrau, pel fet que l’actor se separa de l’acció o oposició formulades la mort del poderdant o l’acabament de la personalitat amb la qual…

Fill de Joan de Pròixida i de Joana i possiblement net de Tomàs de Pròixida Heretà les baronies d’Almenara, Palma, Llutxent i Alcosser i per la meitat d’elles litigà amb Caterina de Pròixida 1336 Defensà la frontera contra els sarraïns a Llutxent 1339, participà a la guerra de Mallorca 1342-43 i combaté contra els unionistes de València 1347 Vencedor dels castellans, destruí les terres d’Almansa i Villena fins que foren pactades treves 1351 Armat cavaller a València 1353, anà amb l’expedició del vescomte Bernat de Cabrera a Sardenya i lluità a les batalles de Quartú i de l’Alguer 1353 com un…

En la seva joventut estigué probablement sota la protecció del duc d’Urbino, Guidobaldo I A la seva cort degué conèixer l’aleshores naixent tipografia de caràcters mòbils, que revolucionà el món del coneixement al segle XV El 1498, ja ciutadà de Venècia, les autoritats li concediren, durant vint anys, el privilegi en la impressió i venda de les partitures per a música polifònica i música per a llaüt Aquest privilegi fou degut suposadament al fet d’haver ideat una tècnica d’impressió molt acurada, basada en la impressió successiva i superposada de pentagrama, notes i text posteriorment reduïda…