Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Lambert
Música
Teòric de la música actiu, probablement a París, vers el 1270.
La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV
Paolo da Firenze
Música
Compositor italià.
Home de gran cultura, tal vegada era membre de la família florentina dels Leoni Cap al 1404 formava part del seguici del cardenal Angelo Acciaiuoli a Roma Degué relacionar-se amb la família florentina dels Capponi, ja que la principal font de les seves obres, el manuscrit Pit París, Bibl Nationale, it 568, fou originalment propietat seva La seva única obra datable és el madrigal Godi, Firençe , escrit el 1406 amb motiu de la conquesta de la ciutat de Pisa per part de Florència Compongué onze madrigals, vint-i-dues balades i dos fragments litúrgics, però també se li atribueixen algunes altres…
Francesco Landini
Música
Compositor de la segona generació del Trecento italià.
Vida Era fill del pintor Jacobo del Casentino, membre de l’escola de Giotto i cofundador del gremi florentí de pintors Segons el Liber de civitatis Florentiae famosis civibus , de Giovanni Villani, era d’origen humil i perdé la vista en la seva infantesa a conseqüència de la verola Aquest fet el predisposà a desenvolupar el seu talent musical, i es convertí molt aviat en un hàbil intèrpret d’instruments, en especial d’orgue També sobresortí com a orguener, cantor i poeta, i participà activament en els debats polítics i filosòfics del seu temps Sobre la seva vida, són poques les dades que es…
doctor | doctora
Història
Segons el reglament universitari medieval (vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIX), el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret (en dret civil o en dret canònic, o bé en ambdós drets), teologia o medicina (batxiller).
Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou probablement a la…
Gracià
Cristianisme
Monjo camaldulenc i canonista.
Compilador del Decret , és considerat l’iniciador del dret canònic Fou designat arreu com el Magister
mestre Alexandre
Pintura
Pintor actiu al Rosselló, enquadrat en els corrents neobizantins dels s. XII-XIII.
En un frontal de l’església de Sant Genís les Fonts hi havia la representació del Pantocràtor amb els apòstols, signat Magister Alexander ista opera fecit
Pérotin
Música
Compositor francès.
És el representant més notable de l’Escola de Notre-Dame de París És esmentat per un teòric anònim medieval com a magister i discantus optimus i és anomenat Perotinus Magnus És autor de quatre organa , de tres conductus i de clausulae
Flavi Estilicó
Història
Militar
General romà d’origen vàndal.
Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori
Quint Fabi Màxim Verrugós
Història
Militar
Política
Polític i militar romà.
Fou cònsol, senador i censor Durant la segona guerra Púnica, després de la batalla del Trasimè, fou nomenat dictador 217 aC i organitzà la lluita contra Anníbal vencé els cartaginesos a Casilinum Obligat a compartir el comandament amb Minuci Rufus, el seu magister equitum , i a seguir la seva estratègia, sofriren la derrota de Cannes 216 aC Contribuí a la defensa de Roma 211 aC i reconquerí Tàrent
Quint Fabi Màxim Rul·lià
Història
Militar
Política
Polític i general romà.
Fou cònsol, dictador i senador Nomenat magister equitum 325 aC per Luci Papiri Cursor, vencé els samnites sense que el dictador ho sabés condemnat a mort per la seva indisciplina, fou perdonat En diverses ocasions lluità contra els samnites el 322 aC i el 295 aC els vencé, i el 315 aC fou vençut per ells, i vencé els etruscs 310 aC i 295 aC i els gals 295 aC
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina