Resultats de la cerca

Estudià dret a Tolosa i exercí d’advocat a Pau, on es casà 1618 El 1622 fou nomenat president del parlament de Pau El 1631 restà vidu, i es dedicà a aplegar material per a una Histoire du Béarn 1640 Nomenat conseller d’estat, passà a París 1640 i assistí al parlament El 1641 publicà una Concordia sacerdotii et imperii , on exposava idees gallicanistes, que li valgueren que Lluís XIII de França el nomenés bisbe de Coserans, bé que no pogué ésser ordenat a causa de l’oposició de Roma, que havia inclòs el seu llibre a l' Index Enviat a Catalunya com a visitador general 1644 durant la guerra…

El partit s’ha caracteritzat per la seva oposició al nacionalisme basc L’increment de la força electoral del PP a Euskadi a la segona meitat dels anys noranta l’afectà negativament, i en les eleccions al parlament basc del 1998 passà a ésser la cinquena força política a Àlaba El 2001 concorregué a les eleccions basques dins les llistes del PP, i en les del 2005 els migrats resultats tan sols un 2,2% dels vots marcà la seva davallada definitiva que precipità la seva davallada definitiva

Membre del cos legislatiu 1811, manifestà la seva oposició a Napoleó Durant la primera restauració fou membre de la cambra de diputats Conseller d’estat 1816, fou de nou diputat 1818 fins a la seva mort Influït de primer pels ideòlegs, el seu caràcter retret l’inclinà vers una anàlisi introspectiva del jo a través de l’experiència de l’esforç Situà el nucli del jo en l’acció de la voluntat, abandonà l’empirisme i el sensualisme i fou l’iniciador de la reacció espiritualista que marcà la filosofia francesa del començament del segle XIX D’entre les seves obres cal citar Nouveaux…

D’origen humil, intentà de fer carrera vora Manuel Godoy, i més tard sota la protecció de Lardizábal, de qui fou secretari en els diversos ministeris En entrar els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, el duc d’Angulema el nomenà secretari de la regència absolutista, d’on passà al ministeri de gràcia i justícia Durant deu anys fou l’instrument de Ferran VII per a la repressió contra els liberals i l’home de més confiança del rei En plantejar-se el problema successori, es mostrà partidari del manteniment de la llei sàlica i intrigà a favor de l’infant Carles Maria Isidre, bé que sembla falsa l’…

Fill de Francesc Martí i Viladamor Es doctorà en lleis, el 1634 Seguidor de la política del seu pare, fou fiscal de la batllia general de Catalunya el lloctinent francès el féu membre del consell d’estat i cronista reial El 1646 fou enviat per la generalitat i els consellers de Barcelona al congrés de Münster, i, traint l’encàrrec rebut, treballà per a la incorporació del Rosselló a França en retornar fou inhabilitat per als càrrecs públics de Catalunya Es féu molt impopular a Catalunya, però el protegí el bisbe Pèire de Marca El 1652 passà al Rosselló, i treballà amb el seu pare en pro de l’…

Nasqué de l’oposició conservadora davant del decantament a l’esquerra del Partido Revolucionario Institucional  PRI de Lázaro Cárdenas Des d’un principi tingué el suport de la classe mitjana, d’empresaris i de l’Església catòlica Defensa en general la liberalització econòmica i la reducció al mínim de la intervenció de l’estat Concorregué a les eleccions des del 1943 i es convertí en el principal partit d’oposició al PRI, les pràctiques fraudulentes del qual denuncià reiteradament En un segon pla de l’escena política des de la reforma d’Echeverría 1976, donà suport a les polítiques de Salinas…

Graduat en enginyeria electrònica per la Universitat Central Marta Abreu de Las Villas 1982, fou oficial de les Forces Armades Revolucionàries FAR fins el 1985 Aquest mateix any entrà com a professor a la mateixa universitat de Las Villas i el 1987 s’incorporà a la Unió de Joves Comunistes UJC d’aquest centre, la qual cosa marcà l’inici de la seva carrera política Entre el 1987 i el 1989 serví a Nicaragua i, a partir del 1989, ocupà diversos càrrecs de direcció dins de la UJC El 1990 fou elegit primer secretari del comitè provincial d’aquesta organització a Villa Clara i, el 1993…

Estudià a la Universitat de Xile i es doctorà a la Duke University de Carolina del Nord EUA Treballà de professor a la Universitat de Xile entre els anys 1963 i 1972 Fou director de l’Escola de Ciències Polítiques i de l’Administració i de l’Institut d’Economia Exercí de professor visitant de la Universitat de Carolina del Nord, i fou consultor en diversos organismes de les Nacions Unides En 1983-84 fou el president d’Alianza Democrática AD, que agrupava totes les forces democràtiques d’oposició al règim d’Augusto Pinochet Del 1987 al 1990 presidí el Partido por la Democracia PPD L’any 1990…

Llicenciat en dret a la Universidad Autónoma de Nicaragua, tingué un paper molt actiu en el moviment estudiantil revolucionari L’any 1960 fundà a la Universitat de León la revista Ventana , i encapçalà un moviment literari amb el mateix nom Dos anys més tard, fundà el Frente Estudiantil Revolucionario L’any 1964 fou membre de la Confederación de Universidades Centroamericanas Costa Rica, de la qual fou escollit president els anys 1968 i 1976 Des d’aquest càrrec, fundà l’Editorial Universitaria Centroamericana EDUCA Del 1973 al 1975 visqué a Berlín, com a escriptor visitant, convidat pel…

Afiliat al Partit Laborista, estudià sociologia a l’University College de Galway, on inicià la seva activitat política, fins a arribar a presidir la Unió d’Estudiants, i d’on també fou professor L’any 1973 fou designat senador pel primer ministre Liam Cosgrave, càrrec que ocupà fins el 1977, i novament del 1983 al 1987 El 1981 fou elegit diputat al Dáil cambra baixa del Parlament irlandès, del qual ocupà l’escó fins el 1983 i des del 1987 fins al 2011 Fou també alcalde de Galway en 1981-83 i 1991-93 Ministre per a les Arts i la Cultura 1993-97, des d’aquest càrrec aconseguí revocar la norma…