Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
altesa
Història
Títol o tractament d’honor donat als prínceps i princeses.
Fou emprat pels reis de diferents països d’Europa fins al segle XVI, que fou substituït pel de majestat Llavors romangué per als infants i altres prínceps de la casa reial Modernament, salvades rares excepcions —casos de nomenaments de regents, per exemple—, el tractament d' altesa reial o imperial és donat generalment només als prínceps sortits de la línia directa i agnaticis d’un rei o d’un emperador el d' altesa sereníssima a llurs collaterals, als sobirans que no són reis, o als prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, i el d' altesa illustíssima als membres de les cases…
ducat d’Arenberg
Història
Petit estat del Sacre Imperi situat a l’Eifel, entre Colònia i Jülich.
L’any 1280 passà, per matrimoni, a la casa dels comtes de la Mark, i el 1547, per un altre matrimoni, a la família de Ligne fou elevat a comtat amb rang principesc el 1576, i el 1644 a ducat com a feu immediat del Sacre Imperi El 1587 incorporà els ducats d’Aerschot i de Croy El 1801 obtingué el rang de ducat sobirà, rang que perdé el 1811 en ésser ocupat per França i incorporat al gran ducat de Berg Pel congrés de Viena la família ducal recuperà els seus dominis, però amb caràcter de prínceps mediatitzats la major part del territori restà sota la sobirania del regne d’Hannover, i la resta,…
Croÿ
Llinatge feudal de prínceps mediatitzats del Sant Imperi, originari d’Airaines, al comtat de Ponthieu (Picardia).
L’estirp provada 1287 del llinatge és Jacques de Croÿ , senyor de Croÿ o Crouy Somme De totes les seves línies només ha subsistit la dels prínceps de Solre, esdevinguda primogènita el 1767 i dividida en diverses branques residents a Westfàlia, Bohèmia, França, Bèlgica i Àustria A la mort de Jean de Croÿ batalla d’Azincourt, 1415, el llinatge es dividí en dues línies, fundades pels seus dos fills Antoine de Croÿ mort el 1475, senyor de Chièvres i conseller del duc Felip el Bo de Borgonya, que continuà la línia primogènita, i Jean de Croÿ mort el 1473, que fundà la línia de Chimay Antoine de…
sereníssim | sereníssima
Història
Tractament honorífic d’alguns sobirans europeus de categoria inferior a la reial o de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi.
Fou donat primerament als reis, però després passà a ésser propi de prínceps de branques collaterals d’una casa reial i a sobirans menors, com els grans ducs de Toscana de la dinastia dels Mèdici, els ducs de Mòdena de la dels Este, els de Parma de la dels Farnese, així com també els duxs de Venècia i Gènova És encara l’apellatiu dels prínceps d’Astúries i Girona i dels infants d’Espanya
Hohenlohe
Llinatge de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi, originari de Francònia, que es remunta a Conrad von Weikersheim (1153) i que prengué el nom del castell de Hohenloch, prop d’Uffenheim.
Foren comtes de Hohenlohe i de Ziegenheim vers el 1430 El 1553 els dos fills del comte GeorgI von Hohenlohe mort el 1551 formaren les línies de Neuenstein i de Waldenburg, de les quals sortiren diverses branques
La ciutat de Tortosa
Art gòtic
Escut de la ciutat que havia presidit el portal de Vimpeçol MMT / ECSA – GSerra La situació El nucli antic de Tortosa és situat al marge esquerre de l’Ebre, al seu darrer tram La ciutat històricament ha posseït un ampli terme que ha inclòs, gairebé, les actuals comarques del Baix Ebre i el Montsià Això, i el fet d’haver estat cap de vegueria i la seu episcopal més important de la Corona exceptuant-ne els arquebisbats, li serví per a exercir una efectiva influència en un vast territori que abraçava, més enllà de les comarques catalanes, terres del Baix Aragó i del Regne de València D’altra…
Els bisbes de Ribagorça-Roda
Art romànic
Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf se sotmeté a…
cinema català
Cinematografia
Cinema realitzat als Països Catalans.
Dels orígens al 1939 Aquest cinema, tanmateix, no ha aconseguit una autonomia i personalitat pròpies pel fet que des de l’aparició del sonor ha hagut d’emprar habitualment el castellà com a vehicle lingüístic i per les serioses dificultats trobades al llarg de la seva història El 1896 foren introduïts a Barcelona diversos aparells cinematogràfics —d’Edison, de W Paul, dels Lumière—, i les primeres filmacions foren realitzades per Fructuós Gelabert amb un aparell de fabricació pròpia, el 1897, seguides per obres de Francesc de P Tramullas, Segon de Chomon, Baltasar Abadal i d’altres La…
El passat hispanovisigòtic
Moneda bizantina de l’emperador Honori, segles IV-V MMAE / GC Si en la ficció històrica hom se situa a la Catalunya carolíngia segles IX-X i mira enrere, el primer que veurà serà el passat hispanovisigòtic, un període d’uns dos-cents o dos-cents cinquanta anys durant els quals una part o la totalitat de la Península Ibèrica, més algunes terres ultrapirinenques bàsicament la Septimània, van ser governades per monarques gots Cronologia política Les restes del passat visigòtic Els gots eren un poble germànic procedent de l’est d’Europa que van envair, successivament, l’imperi Romà d’Orient i el…
La irrupció dels joves: la generació del 68
Primer festival de L’Escala en Hi-fi celebrat a la Fuliola, 1968 AHCT-coll R Carrera La dècada dels anys seixanta fou, sens dubte, una etapa de gran confiança en el futur, malgrat les dificultats —que semblaven superables— Aquesta actitud fou especialment visible entre un sector social que adquirí un relleu particular, els joves del món desenvolupat, membres d’una societat immersa en un espectacular creixement econòmic Aquest món occidental, però, vivia en democràcia i, per tant, l’eclosió de grups que qüestionaven la pròpia societat —incloent-hi les formes polítiques de la democràcia formal…