Resultats de la cerca

El seu pes molecular oscilla entre 500000 i 600000 És una proteïna complexa que conté dos components principals la meromiosina lleugera LMM, de pes molecular 130000, formada per una espiral α, completament enrotllada i d’una gran regularitat estructural, i la meromiosina pesant HMM, de pes molecular 320000, que consta d’un cap globular allargat i una cua més o menys helicoidal La HMM és el component en el qual hom troba els punts de combinació amb l’actina i, a més, posseeix una notable activitat ATP

Els acelomorfs havien estat antigament situats dins el clade dels platihelmints L’exclusió dels acelomorfs del grup dels platihelmints es realitzà el 2002 arran dels estudis de filogènia molecular que comparaven la seqüència de la cadena pesada de la miosina II d’espècies dels diferents grups Aquestes dades confirmaren les diferències morfològiques observades entre els acelomorfs i els platihelmints

Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’…

El teixit miocàrdic es compon bàsicament de cèllules musculars especialitzades i una proporció molt petita d’elements de teixit conjuntiu Les cèllules musculars cardíaques en realitat són semblants a les cèllules que constitueixen els músculs esquelètics, però amb la diferència fonamental que no es contreuen voluntàriament Es tracta d’unes cèllules de forma cilíndrica i allargassada que presenten característiques particulars Cada cèllula disposa d’una membrana, anomenada sarcolemma , a l’interior de la qual hi ha uns components semblants als de les altres cèllules orgàniques, com ara nucli,…

La tropomiosina A paramiosina, insoluble, és present en els músculs dels molluscs La tropomiosina B, hidrosoluble, és present en tots els músculs i forma un complex amb l’actina F

Hom distingeix dues formes d’actina, la F o fibrosa i la G o globular, la transició entre les quals és reversible i va lligada al fenomen de la contracció muscular Els ions metàllics i especialment l’ió magnesi catalitzen el pas d’actina G a actina F, el qual tindria lloc en el múscul gràcies a l’energia alliberada per la hidròlisi de l’ATP

Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar

El sistema muscular es compon d’unes masses carnoses, anomenades músculs , i les bandes fibroses gràcies a les quals s’insereixen als ossos o en d’altres estructures anatòmiques, anomenades tendons Al sistema muscular de l’aparell locomotor corresponen aproximadament uns 400 músculs, dits músculs somàtics o esquelètics , que en conjunt representen aproximadament el 40% del pes total de l’organisme Els músculs somàtics es diferencien d’altres teixits musculars, com els músculs viscerals i el múscul cardíac La diferència principal és que els músculs somàtics són controlats voluntàriament Per…

L’aparell locomotor La màquina humana és constituïda per un sistema esquelètic, dotat d’ossos i articulacions de conformació diversa, i moguda per músculs Els músculs configuren la part activa de l’aparell locomotor, mentre que els ossos i les articulacions en són la part passiva Per a poder mantenir les diverses postures corporals actives —llevat, doncs, de les posicions supina i prona ajagut d’esquena i de bocaterrosa, respectivament, en què els músculs estan relaxats— i per a executar els moviments necessaris per als desplaçaments del cos i per a qualsevol activitat en general, cal…

La contracció i la relaxació de les fibres musculars cardíaques depenen d’estímuls de tipus elèctric, que es transmeten al llarg de les membranes cellulars i provoquen les modificacions assenyalades en les miofibrilles Aquests estímuls depenen de les càrregues elèctriques existents en les superfícies interna i externa de la membrana cellular, és a dir, de la concentració d’ions, que són àtoms o molècules amb càrregues elèctriques positives i negatives presents en el líquid intracellular i extracellular Entre els diversos ions que intervenen en aquest procés, cal destacar-ne uns amb càrrega…