Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mirin
Begudes destil·lades
Gastronomia
Licor fet d’arròs glutinós, de gust dolç i graduació alcohòlica baixa, que s’utilitza en la cuina japonesa.
tempura
Javier Lastras (CC BY 2.0)
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos de peix, marisc i verdures, arrebossats i fregits, que es mengen acompanyats de nap ratllat i d’una salsa calenta feta amb shoyu i mirin.
Els Soujol i Companyia
Aleix Soujol Del Castillo, Alberto i Riu, Manuel, Historia del Transporte Colectivo en Barcelona, 1872-1959 Els francesos Soujol i Janoir introduïren la fabricació de canonades amb xapa de ferro embetumada per a la conducció d’aigua i gas Els Soujol i Janoir eren francesos, establerts a Barcelona Soujol, Janoir i Companyia es van establir el 1852, amb taller a l’Arc del Teatre, núm 60 Eren calderers que aviat es dedicaren exclusivament a la fabricació de canonades El 1860 ja tenien un privilegi per a fabricar canonades amb xapa de ferro embetumada, seguint el sistema Chameroy El seu èxit va…
sukiyaki
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa fet amb verdures i amb carn de bou tallada en làmines molt fines, que s’elabora a taula, coent els ingredients dins una olla amb una salsa feta amb shoyu, sake o mirin, i sucre.
yakitori
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos petits de verdura, carn, pell i vísceres d’aviram, generalment pollastre, enfilats en una broqueta, que es couen a la brasa i es mengen sucats en una salsa de soia i mirin, o bé amb sal.
teriyaki
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa elaborat a base de carn o peix, en què els ingredients es deixen marinar en una salsa feta amb shoyu, mirin i gingebre, i posteriorment es rosteixen i es caramel·litzen amb la mateixa salsa, a la qual s’ha afegit sucre i sake.
Pasqual Maragall i Mira (2003 - )
«Catalunya és una nació Voldria que de tan natural, aquesta expressió deixés d’enutjar els uns i de sobreexcitar els altres Per damunt de tot Catalunya ha de ser un país modern, segur de les seves possibilitats i de les seves ambicions» Intervenció en el debat de política general, 28 de setembre de 2004 El 16 de desembre de 2003, Pasqual Maragall Barcelona 1941, polític, era investit 127è president de la Generalitat de Catalunya pel seu Parlament Un mes abans, la candidatura del Partit Socialista de Catalunya–Ciutadans pel Canvi que ell liderava havia obtingut la majoria de vots a les…
L’aprenentatge. Jocs i joguines
« Jo quasi diria que no es pot concebre una vida de noi sense jugar jo crec que no arribaria a home moriria com moriria en ser tancat en una habitació de la qual prèviament s’hagués extret l’aire » Pau Vila, 1912 El joc i la joguina com a veritables fenòmens socials a Catalunya es produeixen i s’utilitzen de manera molt diferent molt abans de la industrialització i després d’aquest procés de transformació de la societat Al tombant del segle XX, la majoria de les joguines es manufacturen de manera industrial a Catalunya i a València El joc en la societat tradicional, abans de la separació…
SIDA. Infecció pel virus de la immunodeficiència humana
Patologia humana
Definició i conceptes La SIDA , és a dir síndrome d’immunodefïciència adquirida , és una afecció molt greu que constitueix la fase final del deteriorament orgànic progressiu que presenten moltes de les persones que han contret la infecció d’un virus que s’anomena precisament amb el nom de virus de la immunodeficiència humana o VIH El contagi del VIH es produeix quan l’organisme d’una persona entra en contacte amb la sang o secrecions seminals o vaginals d’una persona infectada Les persones infectades pel VIH poden romandre asimptomàtiques durant un període indeterminat de temps, que pot…
Debat sobre la cultura popular al segle XXI
Elements per a un debat sobre la cultura popular al segle XXI Jaume Mascaró i Pons En els àmbits acadèmics hi ha una notable coincidència, des de fa uns anys, a evitar la qüestió de les definicions, com en canvi era costum en els manuals tradicionals Fins i tot, molt sovint es prefereix començar per una declaració explícita sobre la inutilitat de definir un concepte o un terme que serveix per a designar un camp d’estudi o de coneixement El motiu d’aquest rebuig a la definició o, si més no, de les reticències a posar-la com a encapçalament d’un text, és la convicció que les definicions solien…