Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Perdiu blanca
La perdiu blanca Lagopus mutus representa l’ocell més característic de l’alta muntanya, per tal com el trobem exclusivament a l’estatge nival dels Pirineus És un ocell gros 35 cm, amb les potes cobertes de plomes i el ventre i les ales blancs, caràcter aquest visible en els exemplars en vol a dalt La resta del plomatge, però, és sotmesa a variabilitat estacional a l’estiu exemplar de la dreta, tant els mascles com les femelles són brunencs, clapats, de colors semblants als tons de l’ambient al bon temps a l’hivern aquest plomatge és substituït per un de totalment blanc tret del…
El Cantón Balear
Periodisme
Periòdic republicà federal de Palma, Mallorca, dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, de l’abril del 1873 al gener del 1874, en què fou suspès per ordre governativa.
Tenia la redacció a la societat de socors mutus “L’Auxili Federal” i representava una escissió dels federals que publicaven “El Iris del Pueblo” De fora Mallorca hi collaboraren Roque Barcia, José Paúl y Angulo i Mina Puccinelli
Josep Anselm Clavé crea La Fraternitat
Josep Anselm Clavé crea La Fraternitat, societat de socors mutus, primera coral d’Espanya i origen de les “societats euterpenses” o Cors de Clavé, agrupacions musicals que volen allunyar els obrers de la taverna i donar-los una educació moral i cultural
Baish Aran
Reserva natural parcial que ocupa 389 ha dels municipis d’Es Bordes i Vilamòs (Vall d’Aran).
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de salvaguardar la fauna forestal pirinenca dels boscs atlàntics, on es poden trobar el cabirol Capreolus capreolus , l’isard Rupicapra pyrenaica , el cérvol Cervus elaphus , la marta Martes martes , la marmota Marmota marmota , el picot negre Dryocopus martius , la becada Scolopax rusticola , el mussol pirinenc Aegolius funereus , el gall fer Tetrao urogallus i la perdiu blanca Lagopus mutus
Unió de les Repúbliques Àrabs
Història
Organisme federatiu d’Egipte (aleshores RAU), Síria i Líbia (setembre del 1971) d’acord amb les conclusions de la conferència que tingueren a Bengasi els caps d’estat Sadat, Assad i Gaddafi (abril del 1971).
Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975
Zona Econòmica Europea
Economia
Zona de lliure canvi acordada el 1992 entre la Comunitat Europea i l’EFTA.
En són excloses les mercaderies importades d’estats tercers Dins la ZEE hi ha compreses també la lliure circulació dels factors productius, la supressió de barreres no aranzelàries i l’extensió progressiva de l' acquis communautaire Hi ha estat pactat semblantment el trànsit per carretera per Suïssa i Àustria, i prevista la solució del contenciós pesquer els conflictes mutus seran competència del Tribunal Europeu de Justícia La ZEE constitueix, amb 372 milions de persones, un mercat que representa el 30% de la producció i el 43% del comerç mundials És així mateix una fórmula de…
assignació de recursos
Operació que consisteix a destinar un recurs a un procés o una tasca.
En l’assignació estàtica hi ha una destinació prèvia dels recursos als processos o a les tasques, preveient necessitats futures en l’assignació dinàmica hi ha una destinació dels recursos als processos o a les tasques, a mesura que són necessaris Posant tots els recursos, i en tot moment, a la disposició de tothom que tingui el dret de fer-ne ús, l’assignació dinàmica millora força el funcionament global del sistema, però també pot ésser la causa d'interbloqueig Per contra, l’assignació estàtica sobredimensiona les necessitats del sistema en cada moment, però pot suprimir el risc dels…
tractat d’Anagni
Història
Tractat concertat a Anagni al juny del 1295 entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, de Felip IV de França i de Carles II de Nàpols.
Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya Les clàusules essencials foren matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II devolució de Sicília a la Santa Seu aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d’Aragó restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya-Aragó arbitratge del papa damunt la Vall d’Aran retorn de les conquestes fetes a…
cercle d’obrers catòlics
Política
Entitat creada amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer confessional.
Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina