Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Saint-Ouen
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França, al N de París.
Centre industrial alimentària, metallúrgia i maquinària
Saint-Ouen-l’Aumône
Localitat
Localitat del departament de Val-d’Oise, França, situada a la riba dreta de l’Oise.
Adhémar Barré de Saint-Venant
Enginyer francès.
Fou professor a Versalles Són importants les seves recerques sobre hidràulica i sobre elasticitat i resistència de materials Estudià l’equilibri dels cossos elàstics problema de Saint-Venant i establí la fórmula que duu el seu nom, sobre la velocitat dels gasos
Alfred Manessier
Pintura
Pintor francès.
Després d’haver estudiat arquitectura a l’École des Beaux-Arts de París, el 1935 esdevingué deixeble de R Bissière a l’Académie Ranson Contribuí especialment a introduir l’art abstracte en els cercles eclesiàstics Les seves obres, impregnades d’una atmosfera mística, es caracteritzen per la força del colorit És conegut sobretot pels seus vitralls destinats a esglésies i pels seus tapissos de tema religiós
Jean Claude Veilhan
Música
Clarinetista i flautista francès.
Estudià clarinet al Conservatori de Versalles i, posteriorment, música de cambra a l’Escola Normal de Música de París De forma autodidàctica, es dedicà a l’estudi de la flauta de bec i de la música antiga El 1970 començà a tocar com a membre de l’orquestra La Grand Écurie et la Chambre du Roy, de la qual és director Jean-Claude Malgoire, i ha collaborat també en formacions com Domaine Musical i Ars Nova en la interpretació de música contemporània Com a solista ha dut a terme diverses gires de concerts a Europa i Amèrica És professor de flauta de bec al Conservatori de Saint-Ouen i de clarinet…
Marcel Dupré
Música
Compositor, teòric i organista francès.
Fou educat musicalment a Rouen sota la tutela del seu pare, organista de Saint-Ouen Nen prodigi, a dotze anys rebé el càrrec d’organista de l’església de Saint-Vivien Completà la seva formació musical al Conservatori de Música de París entre el 1902 i el 1914, i tingué com a mestres, entre altres, LV Vierne, ChM Widor i L Diémer El mateix any que finalitzà la seva formació 1914 guanyà el Premi de Roma de Composició Interessat en l’obra de JS Bach, el 1920 interpretà la integral de les seves obres per a orgue a París, fet que li proporcionà un gran reconeixement internacional com…
Rouen
Herbert Frank (cc by 2.0)
Ciutat
Capital del departament del Sena Marítim, a Normandia, França.
La geografia Situada a les vores del Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s’aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s’estenen àrees residencials recents És un dels principals ports francesos que, juntament amb l’avantport de l’Havre, serveix especialment la conca de París Centre industrial en expansió a part la tradicional indústria de cotó, sorgeixen fàbriques papereres, químiques, d’equipaments mecànics, automobilístiques i de construcció aeronàutica Les àrees industrials s’installen a les vores del Sena àrees de Le Petit Quevilly i Le…
Erasme de Gònima (1746-1821). Riquesa i promoció social
Amb Erasme de Gònima un industrial català fa fortuna i es promou socialment a la Catalunya del segle XIX Els fabricants d’indianes del segle XVIII i fins ben entrat el XIX són personatges de recursos modestos i poc qualificats en la societat barcelonina en general Els comerciants, els propietaris i els terratinents, amb o sense títols de noblesa al darrere, tenen un status social superior És cert que durant el segle XVIII hi ha personatges com Canals o Canaleta, fabricants d’indianes tots dos, que guanyen diners i fins i tot en el primer cas el títol de Baró de la Vall Roja Però no tenen…
Guillem Lantungard i la renovació de mitjan segle XIV
Art gòtic
Cap al 1280 arribà a París un exemplar del Lapidari d’Alfons X, llibre que conté una recepta del groc d’argent, probablement d’origen àrab, que sembla que serví de detonant per a les primeres aplicacions d’aquest color en les vidrieres entorn el 1300 L’extensió del seu ús va tenir lloc, des de la cort parisenca, en els primers decennis del segle XIV A Catalunya, la tècnica, que modificà substancialment l’aspecte de les vidrieres, va començar a aplicar-se a mitjan segle XIV Amb aquesta, i de la mà de Guillem Lantungard, van penetrar també les tendències europees del moment Els canvis produïts…
vitrall
© Fototeca.cat-Corel
Art
Vidriera de colors d’alguns finestrals, lluernes o altres obertures d’un edifici, construïda segons un disseny o dibuix previ (cartó) i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic.
La primera operació del vitraller consisteix a calcar en un paper el cartó pintat per l’artista Després retalla aquest paper en plantilles, que serviran de model al tallador de vidres Un cop tallats els vidres, hom els emploma provisionalment per tal de poder-hi pintar els traços del dibuix amb pintura vitrificable Desarmats els vidres, hom els cou novament al forn entre 500°C i 700°C per a fixar les pintures Emplomats novament, hom solda les tires de plom i en forma diversos plafons, els quals, un cop collocats en un bastidor metàllic, són encastats amb barres de ferro al seu lloc definitiu…